Vuitanta anys de València “capital de la dignitat”
València rendeix homenatge als escriptors que el 1937 van fer de les plomes la seua espasa per a lliurar la guerra contra el feixisme. Aquell any es va celebrar el II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, en què es van reunir més de 100 autors de 29 països per a donar suport a la República davant dels insurgents franquistes.
Els bombardejos de la ciutat no van intimidar intel·lectuals com Antonio Machado, Rafael Alberti, Miguel Hernández, Teresa Lleó, Alejandra Soler, Octavio Paz o Ernest Hemingway, que van acudir al congrés inaugurat per Juan Negrín, llavors president del Govern de la República. Mentre en un ban el general Millán Astray proclamava “Avall la intel·ligència! Visca la mort!”, en l’oposat buscaven la manera de preservar aquella democràcia primerenca i garantir-ne el desenvolupament. Van fallar en la comanda militar, però no en l’ètica.
La Generalitat Valenciana ha volgut retre homenatge a tots els compromesos amb la causa republicana i ha començat celebrant el vuitanta aniversari del congrés en l’hemicicle de l’Ajuntament, lloc en què es van reunir. Durant la vesprada, a més, hi ha preparada una visita a l’antic refugi antiaeri del consistori i la representació de Mariana Pineda, l’obra de Lorca de què van gaudir els assistents. A més, durant la resta de l’any es preveuen més actes, que aniran comunicant-se a mesura que prenguen forma, entre els quals hi ha un simposi al novembre per a analitzar el congrés.
En l’acte d’homenatge estava prevista una intervenció de Paul Preston, que per problemes de salut no ha pogut desplaçar-se fins a València. L’historiador ha enviat un vídeo de salutació i disculpes per no poder participar en l’homenatge i s’ha llegit una part de la seua conferència, una reflexió sobre el congrés, recordant el compromís dels integrants.
L’alcalde, Joan Ribó, ha recordat que el congrés va excedir “els estrictes límits culturals i va esdevenir un gran acte de fraternitat i bella solidaritat” davant de la guerra. Més de cent intel·lectuals d’arreu del món, ha assenyalat, es van congregar en defensa de valors “de resistència davant de la barbàrie en un país en què s’havia assassinat un dels seus poetes més grans, Federico García Lorca” i on es represaliaria valencians “universals” com Miguel Hernández.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha explicat que després de 40 anys de dictadura franquista, “repressió i silenci”, aquesta commemoració naix “amb el repte de la recuperació de la memòria silenciada, de la reflexió necessària sobre el paper dels intel·lectuals davant de noves amenaces que es presenten als creadors i treballadors de la cultura i sobre la societat en general”, noves amenaces, ha dit, adaptades als nous temps.
Les institucions valencianes també han volgut retre homenatge als poetes “en l’Espanya lleial”, editant un llibre recopilatori de part dels seus textos més representatius sobre la guerra civil.
