Javier Pérez Royo: “L'única política del Govern és conservar les mesures reaccionàries dels seus anys de majoria absoluta”
El Govern de Mariano Rajoy ha presentat recursos d'inconstitucionalitat contra normes autonòmiques que legislen sobre el dret a l'habitatge, que frenen els desnonaments, que impedeixen els talls de llum i subministrament a famílies pobres, que regulen el comerç o el dret civil durant aquest primer any de la seua segona legislatura. Per contra, el Congrés no exerceix la seua facultat legislativa si no és per pactes entre l'oposició i de l'Executiu no sembla que vaja a sorgir cap norma nova.
L'actitud de l'equip del Partit Popular al capdavant del Govern demanant la derogació d'unes lleis -que al seu parer excedeixen les competències autonòmiques- i sense implantar norma alguna porta a plantejar-se si ens trobem davant una deriva recentralitzadora, cap a un poder que es replega.
“Estem assistint a una interpretació de la Constitució en la qual la posició de l'Estat ix enormement enfortida i s'afebleixen les comunitats autònomes”, assenyala Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional. “Ho veiem en molts àmbits: no hi ha legislació, no hi ha nou model de finançament autonòmic, les comunitats autònomes estan pràcticament intervingudes i depenen del ministeri d'Hisenda per a poder operar”, argumenta el jurista abans de començar una conferència en la seu de Comissions Obreres.
Per al catedràtic, el Govern no té vocació de governar. “L'única política del Govern és conservar les mesures reaccionàries dels seus anys de majoria absoluta”, manifesta, referint-se a la reforma laboral, a la normativa de Radiotelevisió Espanyola i a la Llei Mordassa. “No hi ha funció legislativa, es fa de mala manera la pressupostària i la de control governamental... tenim ministres reprovats com si no passara res. És un Govern que no és capaç de projectar cap al futur, de fer direcció política, que solament gestiona”, critica el jurista.
I la intervenció a Catalunya?
Què ocorreria si l'aplicació de l'article 155 de la Constitució es declara inconstitucional? Per al Govern i el Senat, no tindria cap conseqüència més enllà del retret polític.
Fins a la declaració unilateral d'independència, l'article 155 no se sabia el que era. “Teníem l'article en la Constitució i el reglament del Senat, que desenvolupava el procediment a través del qual el Senat havia de pronunciar-se quan li arribara la sol·licitud del Govern amb les mesures a adoptar en la seua aplicació”. Res més, explica Pérez Royo. “Ara tenim una informació addicional: la interpretació que ha fet el Govern de la nació del 155 i que bàsicament s'ha traduït en la destitució del Govern autonòmic, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions i a mantenir en funcionament l'administració de la comunitat autònoma fins a la investidura, segons han dit”, resumeix el catedràtic traslladant la interpretació del Govern central.
Sobre la taula del Tribunal Constitucional planegen dos recursos respecte a aquesta mesura. El primer presentat per Podemos i el segon, que estarà en caure -assenyala Pérez Royo- ho interposa la Diputació Permanent del Parlament català, en entendre que el Govern s'ha extralimitat. Tenen possibilitats de prosperar? “Com és el primer cas i és molt complex, el Constitucional ha d'entrar en el fons i l'assumpte i estudiar-ho seriosament. En certa mesura, fixarà quin és el dret aplicable d'ara endavant. Decidir si és aplicable d'aquesta forma d'ara endavant, si hi ha dubtes... Crec que aprofitarà l'ocasió per a intentar fixar un full de ruta per a una possible aplicació en el futur”, explica.
Cal recordar, com fa el catedràtic, que no es planteja si el 155 és inconstitucional, sinó les mesures d'execució, com destituir al president i convocar eleccions. “Aqueixa facultat és pròpia del president de la Generalitat. Pot ser aqueix el punt de conflicte. Ho tindrem a veure ara, quan el Constitucional examine els recursos. Amb l'article 155 en la mà és difícil saber-ho, perquè diu que el Govern adoptarà les mesures necessàries, però no quines”, afig.
La sentència, com l'article ja s'ha aplicat, serviria per a fixar una línia en el futur, per a delimitar si té o no cabuda aquest cas concret en la Carta Magna. “El de l'amnistia fiscal va ser més greu i no va tenir conseqüències”, recorda.
