eldiario.es

Joan F. Mira, el narrador antropòleg

L'escriptor reflexiona sobre les coincidències i diferències entre el científic social i el novel\·lista en l'acte de lliurament de la medalla de la Universitat de València

- PUBLICIDAD -
El paranimf durant l'acte de la medalla de la Universitat de València a Joan F. Mira.

El paranimf durant l'acte de la medalla de la Universitat de València a Joan F. Mira.

Presentat per la professora Josepa Cucó "no sols com un excel·lent antropòleg i el millor escriptor viu del País Valencià", sinó també com una personalitat compromesa a "transformar el món", l'escriptor Joan Francesc Mira (València, 1939) ha abordat aquest dijous, després de rebre de mans del rector, Esteban Morcillo, la medalla de la Universitat de València, una intervenció que ell mateix ha resumit en la idea de "l'antropologia com a narrativa i la narrativa com a antropologia".

Antropòleg a qui Josepa Cucó ha comparat amb Julio Caro Baroja perquè, com aquest, "mai no ha estat aprofitat per la universitat", Mira va fundar en els anys  vuitanta l'actual Museu d'Etnologia de València i va dedicar els seus primers treballs d'investigació a una disciplina que no és la que exerciria acadèmicament, ja que ha actuat durant molts anys, en la seua condició d'"hel·lenista marginal", com a professor de grec, primer d'institut i deprés en la Universitat Jaume I de Castelló. La seua projecció cultural, tanmateix, se centra sobretot en la faceta d'escriptor, tant en el camp de la narrativa com en  el de l'assaig.

L'homentage que implica la concessió de la medalla de la Universitat de València ha servit perquè l'intel·lectual, en un acte celebrat al paranimf de l'edifici històric de La Nau, reflexionara sobre la pretensió d'historiadors i antropòlegs d'escriure bé i allò que diferencia la seua estratègia de la dels literats. "La confusió entre tema i propòsit" en els cas dels escriptors i la intenció de "reproduir fidelment un fragment de la societat humana i d'explicar-lo" en el dels antropólegs caracteritzen, en la seua opinió, les dues formes d'escriure. En definitiva, l'escriptor pretén "construir una realitat autònoma" amb la pretensió de copsar "el sentit d'incertesa" que rau "en el cor de la condició humana", mentre l'altre vol observar com s'expressa socialment aquest conflicte.

"L’escriptor no ordena el desordre: el desvela i el mostra. Busca que, al lector, el misteri li arribe com a misteri, i que aquella 'foscor al fons de l’escala' l’experimente com a foscor. L’antropòleg, en els seus millors moments, analitza o interpreta emocions i perplexitats; l’escriptor les contagia i les fa sentir. O això és el que pretenen, l’un i l’altre, ja que cap de les dues coses és fàcil d’aconseguir”, ha explicat Mira, autor de novel·les com El desig dels dies (1981), Els treballs perduts (1989), Purgatori (2002) o El tramvia groc (2015), i d'assaigs com Crítica de la nació pura (1985) o Sobre la nació dels valencians (1997).

Després de fer un recorregut erudit per autors de la literatura universal i per obres de diversos antropòlegs, Joan F. Mira ha propugnat que "l'antropologia hauria de ser més que observació i interpretació desencarnades, i la literatura, més que passatemps sense substància".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha