Marjaliza confirma que València va intentar copiar la trama dels col•legis de Madrid
En l’extens arbre de l’operació Púnica, la branca valenciana acumula sospites. Segons la confessió que l’aconseguidor de la xarxa que subornava polítics per a obtenir contractes, David Marjaliza, va fer davant del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, a què ha accedit eldiario.es, la trama va intentar copiar a València per als concursos per a construir col·legis privats la mateixa operativa utilitzada a la Comunitat de Madrid, on les mercantils relacionades amb la xarxa es van embutxacar prop de 222 milions d’euros. La diferència va ser que els concursos a Elx i a Calp no van arribar a resoldre’s perquè la Conselleria va apartar les empreses de la trama quan va esclatar el cas.
En referència a les adjudicacions dels col·legis d’iniciativa privada sobre sòl públic que va impulsar el Consell del PP, Marjaliza afirma: “Es fixaven en els de la Comunitat de Madrid, crec que els copiaven”. Tot i que el soci de l’exdirigent del PP madrileny, Francisco Granados, nega que participara activament a aconseguir els contractes dels centres educatius, Marjaliza assegura que es va assabentar que “eixirien concursos a València” gràcies a “converses” entre Alejandro de Pedro –un altre dels presumptes capitostos de la trama– i Alfonso Medel –propietari d’Alfedel, mercantil sot sospita pels negocis Als col·legis.
“Deia De Pedro que tenia 15 o 20 persones que treballen per ací, a València”, assegura Marjaliza, i assenyala que la xarxa coneixia pretesament alts càrrecs del PP en la Conselleria d’Educació: “Coneixia el conseller, el viceconseller o el director general, no sé a qui”. En aqueix moment, la titular d’Educació era l’actual diputada autonòmica del PP María José Catalá. Malgrat que el presumpte aconseguidor de la Púnica afirma que “no estava clar que guanyarien” i insisteix en el fet que “no es van dur a terme els concursos”, sí que es van convocar, encara que, posteriorment, es van paralitzar.
Els col·legis que la trama va intentar ‘pescar’ van nàixer de la idea de construir centres d’iniciativa social (CIS), una espècie de nova modalitat de centres privats construïts en sòl públic. Amb una concessió per a 75 anys, es van projectar dos col·legis: l’un a Elx –amb un cànon anual de 11.500 euros– i l’altre a Calp –amb un cànon anual de 8.500 euros–. A ambdues licitacions va concórrer l’empresa Alfedel, sota sospita arran de l’esclat de l’operació Púnica. El model d’aquest tipus de centres també es va planejar per a València, Torrent i la Vall d’Uixó, encara que finalment no es va arribar a intentar, a pesar de la cessió de sòl públic per a edificar aquests centres.
La llavors consellera Catalá va al·legar deficiències en els expedients per apartar les empreses de la trama, arran de l’eclosió de l’operació Púnica. Esquerra Unida va desvelar la legislatura passada que empresaris relacionats amb la xarxa capitanejada pretesament per Marjaliza i Granados van obtenir 20 contractes per a construir centres en barracons a la Comunitat Valenciana.
