eldiario.es

Menú

Mont de Pietat, 140 anys oferint ‘microcrèdits’ als valencians

L’entitat suposa la principal via d’ingressos de la Fundació Bancaixa, el 48% del seu pressupost (uns 3 milions d’euros)

Dóna servei a uns 12.000 clients i administra una cartera superior a 25.700 crèdits per un import total de 17,2 milions d’euros

- PUBLICIDAD -
La sede del Monte de Piedad de Fundación Bancaja en Valencia

La seu del Mont de Pietat de la Fundació Bancaixa a València

El 12 de maig de 1878 la Reial Societat Econòmica d’Amics del País fundava, gràcies a l’impuls de l’humanista Juan Navarro Reverter i amb el suport d’intel·lectuals de l’època com Ciril Amorós i el marqués de Campo, el Mont de Pietat de València. Aquesta institució naixia per a atendre les demandes socials dels qui es trobaven en situació d’exclusió financera a través de la concessió de préstecs amb determinats béns com a garantia –actualment es tracta únicament de joies, però originàriament s’hi admetia l’empenyorament de peces de roba, de llibres, de mobles, de joies....

Nascuts a Itàlia en la segona meitat del segle xv a iniciativa dels monjos franciscans per a combatre la usura, no van arribar a Espanya fins al segle xvi . A Espanya continuen actius poc més d’una desena de monts de pietat –Caixa Ontinyent estudia recuperar-lo després de 53 anys— del mig centenar que n’hi havia abans de la crisi, en què el de Madrid, fundat el 1702 pel pare Piquer, capellà del monestir de les Descalces Reials de Madrid, és el més antic. Aquestes institucions es van convertir en el germen del que després serien les caixes d’estalvi.

El Mont de Pietat de València, origen de la Caixa d’Estalvis de València i actualment dependent de la Fundació Bancaixa, permet l’accés a finançament en metàl·lic mitjançant l’empenyorament de joies, amb una taxació prèvia “professional i fiable”: “És l’opció idònia quan es necessita un préstec ràpid, però al mateix temps es vol preservar el patrimoni que representen les joies”. L’entitat està regulada per la Generalitat Valenciana per mitjà del Protectorat de Fundacions i l’Institut Valencià de Finances (IVF).

Actualment, la institució dóna servei a uns 12.000 clients i administra una cartera superior a 25.700 crèdits per un import total de 17,2 milions d’euros. L’operació mitjana és d’uns 750 euros. Els beneficis generats pel Mont de Pietat es destinen a finançar l’activitat social i cultural de la Fundació Bancaixa, de la qual és la principal font d’ingressos –el 48% del seu pressupost, uns 3 milions d’euros, prové del Mont de Pietat–, tot i que durant anys va ser una part “marginal” del negoci de les entitats bancàries.

Una de las tasadoras del Monte de Piedad de Fundación Bancaja

Una de les taxadores del Mont de Pietat de la Fundació Bancaixa

Com funciona

Un equip de gemmòlegs professionals taxa les joies i calcula l’import del préstec (equivalent al 60% de la valoració), que s’abona en el moment i en metàl·lic –sempre que la quantitat no supere els 2.500 euros; si és més alta, el pagament es fa per mitjà d’un xec– per un període d’un any i amb la possibilitat de renovació. L’interés del préstec oscil·la entre el 6,5 (si és més baix de 600 euros) i el 8,5% (quantitats superiors a 600 euros) anual, a què se sumen les comissions de taxació i custòdia, que es paguen al venciment. A més, les joies es poden recuperar en qualsevol moment.

Quan el préstec ha vençut, es disposa de 35 dies per a renovar-lo o cancel·lar-lo. Una vegada complit aquest període, les joies ixen a subhasta pública –amb avís previ als propietaris. Una vegada subhastades i deduïts l’import del préstec, els interessos i les despeses ocasionades, la quantitat extra que es puga generar queda a disposició del propietari, encara que tan sols el 3% de les joies que es deixen en dipòsit acaben sent subhastades.

També ofereixen el servei de subhasta de joies a clients als quals els puga interessar: “Passa principalment en el cas d’herències, amb joies de difícil repartiment i que els hereus volen vendre”, explica Antonio Vidal, gerent del Mont de Pietat, que afig: “Els nostres gemmòlegs taxen les joies que després se subhasten i, descomptades les despeses de tramitació, s’abona els diners als propietaris, mentre que si l’operació no es fa, no es cobra cap euro”.

Antonio Vidal, gerente del Monte de Piedad de la Fundación Bancaja

Antonio Vidal, gerent del Mont de Pietat de la Fundació Bancaixa

Qui va al Mont de Pietat

El perfil dels qui van al Mont de Pietat a la recerca d’un “microcrèdit” –l’entitat disposa de quatre oficines a València, Alacant, Castelló i Múrcia– és el de persones que volen accedir a un crèdit de manera senzilla i fàcil, “sense necessitat d’haver d’aportar una nòmina”. A més, insisteix Vidal que l’alternativa són les entitats de crèdit, amb interessos que són de tres a quatre vegades superiors, o els establiments de compravenda d’or, “amb interessos que se situen entre el 15 i el 20% al mes”.

El client tipus és una dona major de 50 anys. Així, el 73% dels clients són dones i només el 27% són homes. “Malgrat que tenim una clientela molt fidel, volem accedir a un públic més jove i, per a fer-ho, cal que la gent ens conega”, apunta Vidal, que destaca l’estabilitat del negoci durant tot l’any: “Pot haver-hi períodes, com al juny o al desembre, coincidint amb les pagues extra, en què abaixa una mica, o mesos com el juliol (vacances) o el gener (després de les despeses de Nadal) en què apuja un poc, però la variació a penes és de l’1%”. Es tracta d’una activitat “puixant”, que va viure el millor moment entre el 2011 i el 2012, però que ha aconseguit estabilitzar-se i consolidar-se com una opció d’accés a crèdit en què “allò que intentem és donar facilitats a les persones perquè no perden els béns”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha