eldiario.es

Menú

El PP assegura que els saquejadors d’Emarsa semblaven “solvents i creïbles”

Maria Àngels Ramon-Llin, representant de l’Ajuntament de València en la depuradora, assegura en el judici per l’espoli de 24 milions d’euros que sempre va pensar que podia haver-hi “mala gestió”, però no “actuacions il\·lícites”

- PUBLICIDAD -
Maria Àngels Ramon-Lllin, a su llegada a la Ciudad de la Justicia de Valencia para declarar por el caso Taula.

Maria Àngels Ramon-Lllin, arribant a la Ciutat de la Justícia de València per a declarar pel cas Taula EFE

Maria Àngels Ramon-Llin, un dels representants del PP amb més poder en Emarsa, la depuradora pública saquejada per alts càrrecs d’aquest partit, ha assegurat en el judici pel desfalc que l’exgerent de l’empresa semblava “creïble i solvent”.

Esteban Cuesta, exalt càrrec del PP i infermer de professió, va ser col·locat a dit pel partit en la direcció de la depuradora. Ha confessat en públic , en la instrucció judicial i en la vista del cas, com es va aliar amb altres responsables de la planta per robar diners públics que es dedicaven a prostitutes, consoles de joc o cases .

Ramón-Llin, però, no sabia res. La regidora de l’Ajuntament de València era membre del consell d’administració d’Emarsa, dominat pel PP, però amb presència d’altres partits polítics. En la seua declaració com a testimoni ha explicat que l’òrgan rector de la companyia es limitava a donar el vistiplau als comptes i a l’activitat ordinària de la companyia amb un respecte ben escrupolós a la legalitat i a les seues funcions.

Emarsa incorria en pèrdues constants i calgueren diverses ampliacions de capital per a poder continuar operant, però ni Ramon-Llin ni la resta dels consellers –que es reunien mensualment a raó de 500 euros per convocatòria– van detectar el lladronici. Segons la seua declaració, els comptes eren validats per les auditories i els informes econòmics corresponents.

A més, ha dit, l’Epsar –l’empresa de la Generalitat que finança les depuradores públiques– continuava aportant capital a Emarsa. “Era la seua obligació” controlar el bon ús dels diners públics. L’espoli d’Emarsa va tenir lloc entre el 2004 i el 2009. La fiscalia pensa que es van desviar 24 milions d’euros dels contribuents.

Ramon-Llin i tot l’entramat públic entorn d’Emarsa van tardar un lustre a detectar el desfalc. La regidora de Rita Barberá –imputada en el cas Taula per un presumpte delicte de blanqueig– només va començar a sospitar el 2009. Llavors, el PSOE investigava i denunciava el saqueig. I una auditoria va assenyalar que l’empresa estava ferida de mort, en causa de dissolució.

Fins llavors, Ramon-Llin pensava que podia haver-hi “una mala gestió d’Emarsa”, però no s’havia plantejat l’existència d’“actuacions il·lícites”. Atesa la inviabilitat de l’empresa –“sempre en pèrdues, sempre demanant diners i res del que es feia no resolia el problema”– va elevar el problema a Barberá i a Juan Cotino, vicepresident de la Generalitat el 2010.

Poc temps després, el PP va impulsar la dissolució i posterior liquidació de l’entitat. Segons Ramón-Llin, la decisió la va prendre Enrique Crespo, president d’Emarsa i vicepresident de la Diputació de València, acusat en el cas i també del PP.

Segons havia declarat abans Crespo en el judici, va ser al revés. Emarsa volia emprendre una ampliació de capital, però des de l’Ajuntament de València i la Generalitat es va impulsar la liquidació. Les diferències entre tots dos van més enllà.

Ramon-Llin assegura que tot just esclatar l’escàndol va demanar a Crespo que presentara una querella contra els responsables. Aquest s’hi resistia i, davant de la seua insistència, va amollar a la regidora: “Sembles socialista”.

Penes que poden arribar fins als 14 anys de presó

La fiscalia demana 14 anys de presó per a Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València amb el PP; Juan José Morenilla, exgerent de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (Epsar) i Ignacio Bernácer, excap de departament d’Epsar. Estan acusats d’un delicte continuat de malversació de cabals públics i un altre de prevaricació administrativa en combinació amb falsedat en document públic i de document mercantil.

Per a Esteban Cuesta, exgerent de la companyia del 2004 al 2010, demana 12 anys de presó. Els altres 21 acusats s’enfronten a penes entre 2 i 8 anys de presó. L’acusació pública sosté que Crespo va saquejar la depuradora fins a quedar-se amb gairebé 24 milions d’euros.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha