Plantes de purins de Castelló: la pudor d’un fiasco que dura 20 anys

Un conill fuig molt de pressa quan un cotxe entra a la carretera d’accés a la planta de purins de la Vall d’Alba (Castelló). El soroll del vehicle ha pertorbat el silenci que envolta les instal·lacions, en què fa anys que no hi ha activitat. La reixa està trencada i una de les portes metàl·liques està en terra, envaïda per la vegetació. Les plantes han ocupat també l’esplanada que, segons un senyal rovellat, estava destinada a “càrrega i descàrrega”.

Aquest és l’aspecte d’una de les cinc plantes de tractament de purins que la Diputació de Castelló va construir amb fons europeus entre els anys 1999 i 2000, quan Carlos Fabra –actualment condemnat per delicte fiscal– governava la institució. En total, es van gastar 11,5 milions d’euros de diners públics, als quals se’n va sumar 7,6 que l’empresa adjudicatària havia d’aportar.

No obstant això, en l’actualitat només una de les plantes funciona, encara que a menys de la meitat de la seua capacitat i amb una denúncia per riscos mediambientals. Tres més ho van fer a penes uns mesos i la restant, durant tres o quatre anys, segons Santiago Pérez, diputat provincial del PSOE.

Lluny de les previsions

Aquestes dades contrasten amb les previsions que la Diputació manté penjades en el seu web, que estableixen que les plantes havien de tractar 500.000 m3 de fem l’any. A aquesta xifra no es va arribar en cap moment, segons Iñaki Vallejo, diputat de Castelló en Moviment en la institució provincial. Les xifres mostren que l’empresa adjudicatària –una unió temporal d’empreses formada per Tecma i Urbaser– no va complir els objectius.

No obstant això, el 2014 la Diputació va decidir pagar una indemnització per a recuperar les instal·lacions a Escomat, l’empresa en què va recaure la gestió de les plantes, segons explica Vallejo. “A aquesta quantitat cal sumar la d’1,1 milió d’euros de fiança que l’empresa ha recuperat, a pesar de no haver complit el contracte”. El diputat afig que ambdues mercantils pertanyen al grup Lubasa, pretesament relacionada amb el finançament irregular del PP.

“Socialitzar les pèrdues”

Tant la indemnització com la devolució de la fiança suposen “socialitzar les pèrdues” i “premiar empreses amigues a costa de les arques públiques”, conclou Vallejo. Una opinió semblant tenen des del PSPV, que dimecres passat va emetre una nota de premsa en què va criticar que “la construcció d’aquestes instal·lacions (…) no era més que una manera d’acontentar i fer guanyar diners a empreses dels amics, ja que no s’ha acabat el problema que generen els purins”.

Al fracàs en l’activitat i les crítiques corresponents sobre la indemnització a l’empresa, s’uneixen els dubtes sobre els tràmits burocràtics que van envoltar les expropiacions dels terrenys. Segons Vallejo, la Diputació encara no ha pogut recuperar les plantes de purins perquè no es van inscriure degudament en el Registre de la Propietat. Una de les conseqüències és que aquestes instal·lacions “han estat anys sense pagar l’IBI corresponent”.

Finques casuals

Vallejo assenyala que hi ha també sospites d’irregularitats al voltant de les expropiacions. En el cas de la planta de la Vall d’Alba, el diputat relata que l’empresa adjudicatària va comprar els terrenys en què finalment estaria situada la planta un any abans de ser escollida en el concurs públic. Pel que fa a la instal·lació de la Todolella, el terreny escollit va resultar que era propietat de qui llavors era l’alcalde de la localitat, Alfredo Querol.

Sobre això, Querol va explicar a eldiario.es que la seua finca va ser expropiada forçosament per la Diputació “juntament amb les d’altres propietaris, perquè estava en un pla i complia les condicions d’accessibilitat”. Va ser una cosa “casual”, va afegir Querol. El preu de l’expropiació va ser “baix, de dos euros per metre quadrat”, va afirmar. Va assegurar que ell hauria preferit no ser escollit, però va acceptar la situació per a aconseguir que el municipi es beneficiara de la planta.

Anys de preguntes sense contestar

Quasi vint anys després, el problema continua cremant a les mans de la Diputació, que ha hagut de pagar 15.000 euros a un bufet d’advocats per intentar aclarir la titularitat de les finques i poder fer-se càrrec de les instal·lacions ja ruïnoses. El Govern provincial retrà comptes davant de l’oposició en una comissió a què acudiran tècnics que van participar en el procés d’expropiacions.

El PP, que des que Fabra va ser condemnat insisteix que la regeneració i la transparència són les seues prioritats, ha accedit a celebrar aquesta comissió després que Castelló en Moviment amenaçara de demanar una comissió d’investigació en el ple. Per la seua banda, el PSPV ha formulat almenys deu preguntes sobre el tema des del 2014 que no s’han contestat, segons denuncia el diputat Santiago Pérez.

eldiario.es es va dirigir també a la Diputació per demanar la seua versió sobre el que havia passat dos dies abans de la publicació d’aquest article, però no va haver-hi contestació. Els portaveus de la institució van afirmar que necessitaven més temps per a reunir les dades necessàries.

Un futur incert

A més dels problemes contractuals i burocràtics, una de les instal·lacions arrossega també possibles riscos ambientals. L’única planta en funcionament, a la Todolella, va ser denunciada davant de la Generalitat Valenciana per l’Asociación Arca Ibérica perquè el fem que hi ha depositat “no es tracta, ni segueix cap procés ni es porta a cap lloc per a comercialitzar-se”.

El resultat és que els residus es desborden quan plou, “i poden afectar l’aqüífer [del Maestrat]”. Segons el col·lectiu, la denúncia es va dur a terme al gener, però ni el Govern autonòmic ni el provincial hi han contestat.

Pel que fa al futur, la funció que assumiran aquestes plantes de cost milionari es desconeix. Un document publicat en la web de la Diputació el 2014 suggereix que una part podrien aprofitar-se per a l’emmagatzematge i la transformació de biomassa forestal.

Per la seua banda, els ramaders de la zona dels Ports tenen problemes especials per a gestionar els seus purins. Per això, han sol·licitat que la planta de la Todolella, situada en aquesta comarca, funcione degudament, expliquen des de la Unió de Llauradors i Ramaders. Una tercera opció que preveu la institució provincial seria dedicar almenys una d’aquestes plantes a la gestió de llots de depuradores, segons explica el diari Levante.

Siga quina siga l’opció triada, caldrà esperar que els advocats contractats per la Diputació desemboliquen la troca de la titularitat de les finques. Després, caldrà invertir una gran quantitat de diners a reformar les plantes. Quasi vint anys després d’haver gastat gairebé vint milions d’euros, els conills que habiten la contornada de les instal·lacions de la Vall d’Alba encara viuran tranquils una bona temporada.