eldiario.es

Menú

La Plataforma pels Drets Lingüístics insta el Consell que exigisca el valencià per a accedir a la funció pública

D’aquesta manera, han apuntat, s’evitarà que cap ciutadà se senta “menyspreat” i veja vulnerats els seus drets per dirigir-se en valencià a qualsevol funcionari

- PUBLICIDAD -
Miembros de la Plataforma pels Drets Lingüístics en La Nau de la Universitat de València

Membres de la Plataforma pels Drets Lingüístics a La Nau de la Universitat de València Europa Press

La Plataforma pels Drets Lingüístics ha reclamat aquest dimarts al Consell una Llei d’igualtat lingüística que exigisca el valencià com a requisit per a accedir a “qualsevol lloc de treball de la funció pública”.

Segons la Plataforma, la introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques “evitarà que cap ciutadà se senta menyspreat i veja vulnerats els seus drets humans per dirigir-se en valencià a qualsevol funcionari o per a sol·licitar documentació” en aquesta llengua.

Així es posa de manifest en el document ‘Pels nostres drets lingüístics’, que ha presentat aquest dimarts al claustre de La Nau de la Universitat de València el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, una de les entitats que integren la Plataforma juntament amb ACV Tirant, Acicom, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.

El text assenyala que la competència lingüística en les dues llengües oficials forma part de la qualitat del servei públic i és “condició inequívoca i imprescindible” per a poder exercir l’activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes.

En l’actualitat, denuncien des de la Plataforma, “el respecte pels drets lingüístics individuals i col·lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment” amb l’incompliment de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’ús i ensenyament del valencià, i l’article 19. 1 de la Llei 30/1984, de mesures de reforma de la funció pública (LMRFP).

A parer seu, el coneixement dels dos idiomes oficials ha de “adaptar-se a la realitat de cada lloc de treball i la funció que s’hi desenvolupa”. En aquest sentit, la Plataforma advoca per establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals” dels treballadors de l’Administració.

Apunta que tota “la ciutadania té dret a triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant dels poders públics” en totes les zones “sense excepció”, per la qual cosa “a les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i la formació necessària per a implantar el requisit lingüístic”, precisa el text.

D’aquesta manera, sol·licita la formació tecnicolingüística per a obtenir la certificació oportuna.

Valencià com a “segell de qualitat”

Així mateix, el document proposa que el valencià marque el “segell de qualitat” a les empreses que ofereixen els seus serveis a les administracions públiques valencianes. A parer seu, aquestes haurien d’assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes per a contractar treballadors i garantir la formació permanent.

També insta el Govern valencià a establir convenis amb l’Administració estatal perquè en les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com una “condició indispensable” per a poder exercir la seua funció a la Comunitat Valenciana.

Exempcions” en l’ensenyament del valencià

En l’àmbit educatiu, el document ‘Pels nostres drets lingüístics’ assenyala que la catalogació de llocs de treball docent i no docent estarà associada a la implantació de programes d’ensenyament en valencià “atenent l’objectiu de generalitzar aquests programes en tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, en el sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l’ensenyament en valencià en les comarques castellanoparlants.

En aquest punt, Vicent Moreno ha instat el Consell a “seduir” les zones castellanoparlants i “explicar” als pares que saber una altra llengua és una cosa “positiva”, no es tracta d’“imposar” res, ha puntualitzat, però “totes les zones haurien de ser tractades en igualtat de condicions”.

Després de prop d’un any amb el nou Consell, Moreno ha remarcat que aquest curs escolar no hi ha tant de “desgavell” d’escolars que es queden sense poder estudiar en valencià per la falta d’oferta com en anys anteriors i, encara que no tenen xifres en aquest sentit, ha dit, han pogut anar “reconduint” els casos de denúncia que els han arribat.

No obstant això, ha avançat que ha demanat a la Inspecció Educativa que revise alguns casos en l’Ensenyament Secundari en què han detectat que de 1r a 2n de l’ESO, alumnes que estudiaven en valencià han vist que es reduïen les unitats en aquesta llengua.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha