Pols pels pressuposts i tensions internes en Podem
Quan Podem va accedir a investir Ximo Puig com a president i va signar el Pacte del Botànic, va avisar que exerciria de soci crític, que seria vigilant. Durant dos anys, no sense disputes en algunes qüestions entre els líders, la formació morada ha anat pactant amb els socialistes i els de Compromís gairebé totes les iniciatives parlamentàries. Llevat d’excepcions comptades, el tripartit ha mantingut una posició unànime en el vot i ha tret avant els comptes públics amb la suma dels seus 12 diputats.
A la tercera es complica l’assumpte. La Llei d’acompanyament que es va debatre divendres és, juntament amb la Llei de pressupostos, potser la més important que aproven les Corts Valencianes; una mesura que modifica totes les normes que ho requereixen per a donar cabuda al que el Consell pressuposta. Dóna cobertura legal als canvis d’un any a l’altre. PSPV i Compromís fa dos anys que compten amb Podem perquè aprove les seues iniciatives i divendres passat la formació morada es va plantar. No va ajudar els seus socis a rebutjar les esmenes a la totalitat de PP i Ciutadans, que van veure sense a penes creure-s’ho que els quatre exdiputats de la formació taronja van prestar el seu suport als partits del Consell. El tomb brusc de divendres passat va provocar un lleuger terratrémol i dues preguntes inevitables: s’ha distanciat Podem dels seus socis del Botànic? Què ha canviat?
Des de la formació morada han anat justificat l’abstenció com una estirada d’orelles al Consell, que no ha complit tot el que esperaven. No els agraden, com van assenyalar en el debat, els tres milions d’euros perquè la valenciana Air Nostrum renove la flota, la pujada de sous dels alts càrrecs, la negativa a implementar l’SDDR i, en especial, el rebuig rotund del PSPV a la taxa turística. Podem sempre ha volgut anar una mica més enllà que els seus socis en els canvis, fer aqueixa tasca vigilant, i, no sense disputes i concessions, els tres han arribat a acords per visibilitzar un bloc comú davant del PP.
Fa molt de temps que aquesta duresa no es manifestava i la memòria juga a curt termini. El Pacte del Botànic no és un xec en blanc, han recordat nombroses vegades i, en general, la sensació en la formació morada és que hi ha una lleugera supèrbia en els partits del Consell, que han pujat a un núvol que els allunya dels ciutadans. Quan Estañ va guanyar les primàries del seu partit –amb una majoria ajustada i a base de pactes–, ho va fer des del corrent crític amb l’anterior secretari general, sota la premissa de mostrar més contundència amb els partits del Govern. Fins i tot va proposar una auditoria ciutadana per a mesurar el grau del compliment dels acords de la legislatura. Després de la parada estival, l’ara síndic va anar marcant les seues prioritats amb vista als pressupostos de la Generalitat i, encara que li va costar assenyalar-ho amb claredat, finalment va posar una línia roja: sense taxa turística no hi haurà vot favorable.
No obstant això, l’actitud d’Estañ, si bé ha estat crítica, no ha estat bel·ligerant respecte del Govern. Divendres passat va ser el seu antecessor, Antonio Montiel, qui va plantar el Consell amb una intervenció ben dura. Mentrestant, el síndic estava pels corredors conversant amb alguns consellers. El dia anterior, el diputat David Torres, afí a Montiel, ja anticipava que s’havia tancat una porta per a dialogar.
Des de la resta de l’hemicicle, alguns diputats apunten que es tracta d’una maniobra de Montiel per a posar en tensió el seu successor i ‘cobrar-se’ alguns deutes. Com que Estañ assumira tant el lideratge orgànic com el parlamentari i el relegara a altres comissions. El portaveu compta amb bastants suports en el terreny orgànic, però en el grup parlamentari les seues idees no van tenir el suport de la majoria dels diputats. Una distribució del lideratge una mica complexa. Altres, al contrari, consideren que se segueix l’actitud severa que Estañ apuntava des del principi i, mentre ell negocia, l’exsíndic està encantat de fer el paper de ‘poli roí’ amb l’executiu, als líders del qual també els guarda alguna jugada.
Després de la baralla de divendres, el secretari general de la formació morada tornava a apel·lar al diàleg i a la cordialitat: “Podem ha estat un soci lleial del pacte, el que reclamem és que aqueixa lleialtat ha de retornar per part del Consell, que ha de complir les promeses fetes als valencians”. La insubordinació de la formació morada va evidenciar que alguna cosa es mou entre les seues files.
