Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

‘Rowing Together’, nou mesos d’atenció a embarassades als camps de refugiats de Grècia

Personal sanitari atén una dona embarassada

Xavier Latorre

Tesalònica (Grècia) —

Els cinc joves es van conéixer fa tot just un any a l’illa grega de Lesbos. De distintes procedències, amb diverses activitats professionals, de variades organitzacions i amb compromisos socials i ètics dispars, la solidaritat amb la tragèdia humanitària siriana els va unir en un campament de refugiats improvisat no oficial, on les coses funcionaven molt millor que el beneït pels organismes internacionals. Al cap de pocs mesos d’aquell èxode massiu de persones assetjades per les bombes, la destrucció i la mort, aquestes cinc persones es van constituir en una ONG, amb seu a Coix, Alacant. D’allò, en fa nou mesos. La criatura s’anomena “Rowing Together”. “Remem junts” evoca un episodi que els va passar a dos d’ells al cap de poc d’haver arribat a Grècia, un país on actualment hi ha, segons algunes fonts, uns 65.000 refugiats, procedents de diferents zones en conflicte.

Hui aquesta ONG assisteix embarassades i tota mena de dones en deu dels camps de refugiats disseminats al voltant de Tessalònica, una de les zones amb més concentració d’assentaments d’aquest tipus. A bord d’una ambulància, equipada amb un ecògraf, un equip mèdic, format per ginecòlogues, comares, pediatres i infermeres, s’endinsa en aquests camps on s’amunteguen, sota el fred i la precarietat més absoluta, algunes supervivents de la massacre siriana. La sanitat grega els atén durant els parts, però no els fa cap seguiment mèdic en l’embaràs ni els atén pel que fa a la planificació familiar ni l’educació sexual. Aquest centenar llarg d’espanyols voluntaris que han passat durant aquests mesos per Tessalònica compleixen aquesta comesa solidària i altruista.

“Hi ha camps molt durs, inhòspits, sense aigua, sense electricitat i amb banys per a deu persones. Europa no ha estat per a ells terra d’acollida”

La coordinadora actual d’aquestes operacions és una jove activista per la transparència institucional per a combatre la corrupció internacional. Luisa Izuzquiza porta el pes burocràtic davant de les autoritats gregues i de la Unió Europea per poder dur a terme la seua tasca diàriament en aquests camps custodiats per militars hel·lens. Durant uns quants mesos van poder actuar-hi de manera informal, hui això és impossible. “Hi ha protocols estrictes d’entrada als camps, per raons de control i de seguretat”. Aquesta jove ONG està formada per un grapat de voluntaris que fan revisions a les dones dels campaments i els proporcionen mètodes anticonceptius en equips de treball que es van rellevant cada dues setmanes. “Hi ha cobertures molt desiguals. En alguns llocs treballen grans actors com Metges del Món, ACNUR o Metges sense Fronteres; en d’altres, però, les prestacions sanitàries deixen molt a desitjar”, afirma Luisa. “Precisament va ser una ONG alemanya, HUMEDICA, la que ens va prestar un ecògraf que no feien servir per falta de personal especialitzat; des de llavors hi treballem diàriament”. Aquest projecte concret es denomina “Medical Response to Refugees”.

L’ONG assisteix embarassades i dones en deu dels camps de refugiats disseminats al voltant de Tessalònica

Els cinc creadors d’aquesta reduïda però activa ONG són, al marge de Luisa, Victoria, una jove uruguaiana dedicada a la investigació de grans delictes financers; Javi, un bomber de La Rioja; Manu, un patró socorrista de Coix (localitat on radica la seu oficialment); i Jorge un treballador d’emergències de Sevilla. “Quan vam arribar a Idomeni, la situació s’havia desbordat”, relata Luisa, “de 500 persones havien passat a més de 8000 i no tenien res”. Allò va ser un caos, la crisi humanitària va continuar amb el tancament de facto d’algunes fronteres com la de Macedònia, van arribar, fins i tot, a haver-hi ferits a conseqüència d’algunes càrregues policials ben brutals. A hores d’ara dels dèsset camps aproximadament que s’escampen a la perifèria de Tessalònica, aquesta reduïda ONG hi actua en deu. “L’ambulància va ser una donació de la Creu Roja de La Rioja que vam portar fins a Itàlia i que després vam fer embarcar fins al nord de Grècia”. Luisa diu que un puntal fonamental de suport al seu treball és la presència de Mohamed, un refugiat palestí que fa de traductor a l’anglés i que s’ha convertit en un membre més de la família. La realitat és molt complicada: “Hi ha camps molt durs, inhòspits, sense aigua, sense electricitat i amb banys per a deu persones. De vegades, amb temperatures gèlides i uns quants graus per davall de zero, la gent està embalbida de fred en les tendes de campanya”. Quant a les nacionalitats dels refugiats, hi enumera sirians, afganesos, iraquians, palestins, pakistanesos i, fins i tot, alguns de procedents del Magrib. “Molts s’han adonat que aquesta serà sa casa durant molt de temps. Els creen algunes infraestructures, i això fa pensar que les solucions que tots anhelen no hi arribaran mai. El problema s’enquista i es pot fer etern”.

Europa, ens diu resignada, no ha estat per a ells terra d’acollida. “Com ha de nàixer un xiquet ací?”, es pregunta angoixada. Luisa va conéixer a Lesbos una embarassada que va ser evacuada fins al port del Pireu, a Atenes. Mesos més tard la va tornar a trobar i havia perdut el xiquet a conseqüència del sobresalt que va tenir durant una baralla nocturna. Les tensions i els enfrontaments són la moneda corrent en alguns d’aquests assentaments provisionals. Luisa explica que “la dona es va alegrar d’haver avortat. Situacions semblants ens van impulsar a intentar proporcionar-los, com a part de la nostra tasca ginecològica, per exemple, un DIU que els garantisca cinc anys lliure d’embarassos no desitjats. La planificació familiar i la salut reproductiva són per a nosaltres una cosa prioritària”, afirma.

Luisa, molt crítica amb els acords signats entre la Unió Europea i Turquia, ens parla de la hipocresia dels països d’Occident que no volen veure que hi ha menors deambulant a soles per zones poc segures, sense cap acompanyant. Molts dels qui deporten als seus països ho fan acollint-se al concepte ben discutible de “país segur”. Un eufemisme, qüestiona, poc creïble. Per les illes gregues van passant, a hores d’ara, menys refugiats. “El drama s’ha traslladat ara a la Mediterrània central”. “Rowing Together” és coneguda als campaments. Són els voluntaris de groc que atenen embarassades i dones des de fa nou mesos llargs. Des d’aquesta vora oposada de la Mediterrània no seria sobrer que els donàrem un colp de mà. Més informació: rowingtogether.org o en el seu perfil de Facebook.

Etiquetas
stats