Ximo Puig proposa als presidents autonòmics “un Pacte de la Moncloa territorial”
“Propose impulsar un nou Pacte de la Moncloa Territorial que estabilitze un nou model federal i que d'una vegada per sempre respecte les singularitats entre territoris i garantisca la igualtat entre ciutadans”.
Aquesta ha sigut la proposta que ha llançat aquest dilluns el president valencià, Ximo Puig, en el seu discurs en l'acte institucional amb motiu del 9 d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana.
Després de recordar l'origen del poble valencià en l'antic Regne de València creat per Jaume I i pel qual es va incorporar a la Corona d'Aragó, Puig ha assegurat: “L'arquitectura institucional de la Corona d'Aragó és un bon referent històric de com podem estar junts des de la diversitat”. I ha afegit que als valencians els dol el que està passant: “Ens commou la ruptura de la legitimitat democràtica constitucional. Ens indigna la falta de ponts per a considerar les raons de l'altre. Ens entristeix el trencament, l'enaltiment de la polarització”.
El president valencià ha defensat “un patriotisme cívic en el qual tenen cabuda totes les pàtries i màtries, persones i col·lectius”, per a recordar que “en 1977 Espanya era a punt del col·lapse econòmic i social” i que “del diàleg va nàixer l'acord i es van signar els Pactes de la Moncloa que van permetre estabilitzar l'economia i aconseguir les bases per a construir la nostra democràcia social”.
“Avui, 41 anys després, en un context d'extrema gravetat, propose recuperar l'esperit de diàleg que ho va fer possible”, ha insistit el president valencià, que ha explicat que es tractaria d'obrir “un procés que compte amb un espai de reflexió ampli del qual participen de forma activa tots els presidents i presidentes de les Comunitats Autònomes”.
Puig ha argumentat que “aquest procés de reforma que ens ha de portar a un marc d'estabilitat no s'ha d'entendre com un gest de feblesa, sinó com la voluntat per a desenvolupar un nou projecte d'Espanya”.
“És evident”, ha prosseguit, “que entre les formacions polítiques hem tingut discrepàncies molt profundes, però crec honradament que és l'hora que busquem la trobada per a superar la crisi més greu de la nostra recent història”.
“En tots aqueixos moments, en tots aqueixos grans fets”, ha afegit Puig, “els valencians hem sigut lleials, sense deixar de ser reivindicatius”. I ha expressat la necessitat de cercar solucions ja al problema de l'infrafinançament de la Generalitat Valenciana, reivindicant una vegada més un model just: “És temps de solucions; el problema valencià ha emergit més enllà dels àmbits acadèmics i ministerials. És ben conegut i compartit per la nostra ciutadania”.
“És temps de solucions”, ha proclamat Puig. “Solucions per un infrafinançament i unes infrainversions que se'ns imposen simplement pel fet de ser valencians; solucions que no podem esperar més, perquè els drets no esperen. Per tant, no defallirem en la demanda dels recursos que ens fan falta, i per això continuem apel·lant a la urgència d'una reforma del finançament autonòmic”.
Oltra evoca a Lluís Vives
El discurs del president valencià s'ha produït en un acte que ha obert la vicepresidenta, Mónica Oltra, amb una breu intervenció en la qual ha recordat que fa 40 anys de la gran manifestació que un 9 d'octubre del 1977 va reivindicar “llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”, ha assegurat que “la identitat no ens fa millors”, sinó que ha de servir per “agermanar-nos amb els altres pobles del món” i ha evocat la figura del valencià Lluís Vives, que fa 500 anys va haver de fugir de la persecució per a instal·lar-se en la ciutat de Bruixes i “des de l'exili es va convertir en una de les millors aportacions europees al pensament”.
La vicepresidenta ha anat presentant els premiats enguany per la Generalitat amb motiu del 9 d'Octubre, entre els quals destaquen, en rebre les altes distincions, l'empresària Hortensia Herrero per la seua activitat de mecenatge; el cantant Joan Manuel Serrat, amb qui els valencians “tenen un deute”, ha dit Oltra, per les seues cançons sobre poemes de Miguel Hernández, i la filòsofa Adela Cortina,
Si Oltra ha apuntat en referir-se a Serrat que “és un fruit de la frontera, de la barreja, de la diversitat de llengües i del mestissatge”; Adela Cortina, que ha intervingut en nom de tots els premiats, ha recordat que “som el que som per la nostra relació amb els altres” i ha convidat a no alçar barreres i a “derrocar els murs” per a “conrear una ètica de la raó cordial”.
