Ximo Puig i Mónica Oltra coincideixen que es desconvoque l'1-O i s'òbriga el diàleg polític a Catalunya
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha defensat aquest dilluns la necessitat de complir la llei i obrir el diàleg polític per a “superar aquesta situació d'enfrontament” a Catalunya i ha indicat que “coincideix” amb les paraules de la vicepresidenta, Mónica Oltra, del passat divendres en les quals va reclamar al president català, Carles Puigdemont, que renunciara al referèndum de l'1 d'octubre per a obrir el diàleg.
En atenció als mitjans aquest dilluns a Dénia, on ha participat en la presentació de l'informe 'Crisi i recuperació de l'economia alacantina (2008 - 2017)', Puig ha assenyalat que les paraules d'Oltra “van dir bastant més” que la invitació a retirar el referèndum i ha afirmat que coincidia amb “la seua apreciació” en què és “necessari un camí de diàleg” i que porte a “superar aquesta situació d'enfrontament”.
Així mateix, qüestionat per la petició del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, perquè el PSOE encapçale un pacte que permeta el referèndum, Ximo Puig ha opinat que el que s'ha de fer és “suturar les ferides” de la societat i evitar “obrir-ne de noves”.
“Crec que en aquest moment cal mantenir la prudència i la tranquil·litat”, ha dit, des d'un “espai serè” en el qual “parlar tots i no amb posicions frontistes”.
Oltra valora que Puigdemont s'òbriga a “una eixida dialogada”
Per la seua banda, la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mónica Oltra, ha valorat aquest dilluns el “gest” del president català, Carles Puigdemont, d'afirmar que la data del referèndum no és l'important sinó “cercar una eixida dialogada que permeta que els ciutadans de Catalunya es puguen expressar”.
Oltra s'ha manifestat així en ser preguntada per la proposta del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, a Saragossa d'una moció de censura al president del Govern, Mariano Rajoy, i un referèndum pactat a Catalunya“ i ha assegurat que aquesta solució és ”l'única via possible“.
“El que efectivament s'ha de posar en el centre del debat és la paraula i crec que hi ha hagut un gest molt important de Puigdemont que ha dit que l'important no és la data sinó cercar una eixida dialogada que permeta que els ciutadans a Catalunya es puguen expressar”, ha assenyalat.
“Crec que és molt similar al que es va proposar a Saragossa i és l'única via possible perquè en democràcia les qüestions s'arreglen dialogant i permetent una expressió pública de la gent que en els països civilitzats es fa a través de les urnes”, ha afegit Oltra.
Sobre la moció de censura, ha afirmat que “Rajoy i el seu Govern són incapaços de gestionar la qüestió territorial a Espanya” que, al seu judici, “necessita una reforma urgent” i “no solament per Catalunya”.
Ha assegurat que el Govern també és incapaç de gestionar un nou model de finançament i de donar respostes a una distribució justa de les inversions de l'Estat en els Pressupostos Generals.
“Davant aqueixa incapacitat de diàleg i d'enrocar-se en els problemes, és obvi que hi ha una majoria en el Congrés que hauria de cercar alternatives. Un govern que solament planteja problemes i no dóna les solucions és un govern inútil per a aquest país”, ha conclòs.
En Compromís no es pega la “cabotà”
Sobre les diferents opinions de les formacions que integren Compromís a propòsit del referèndum de Catalunya ha valorat que la diversitat és el seu “senyal d'identitat” i els ciutadans aprecien que no són “una formació política en la qual un parla i els altres 'peguen la cabotà' (diuen sempre que sí) sinó que cadascun té les seues opinions”.
La també coportaveu de Compromís ha expressat que “manca cultura democràtica” en un país en el qual no són “capaços” d'entendre's “a través de la paraula o almenys entendre que en un sistema democràtic madur la defensa de l'opinió de l'altre és un eix troncal”.
Sobre les paraules del president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Bloc, integrant de Compromís), que ella no hauria de parlar sobre el debat català per ser una qüestió d'Estat, Oltra ha defensat que “qualsevol tema del que parle el Consell és tema d'Estat” perquè les comunitats, “constitucionalment, també som Estat”.
