Una vida en precari arrasada per les flames d’un incendi

Van arribar a casa de bon matí. Deixaven arrere un dia per a oblidar. La mare de Marisol havia mort i ara només volien dormir una mica. Al cap de 45 minuts, el gos va començar a lladrar, així que van acudir a la seua crida i van descobrir que la sala encesa en flames. Qualsevol intent d’apagar el foc resultava inútil i als bombers estava costant-los arribar a l’habitatge situat en els estrets carrers del barri elxà del Raval. L’incendi no va tardar a propagar-se a la resta de les habitacions. Només van poder salvar l’àlbum del casament i el de la comunió del fill.

L’endemà, el fum va començar a dissipar-se alhora que creixia la preocupació d’aquesta família, que no sabia com eixiria d’aquesta. Una pregunta que, per desgràcia, s’havien fet molt últimament. I és que la preocupada situació econòmica que travessen els havia portat a cancel·lar l’assegurança de la llar. “Vam haver de llevar despeses fins que tornara a treballar. Mai no vaig pensar que seria llavors que passaria açò”, es lamenta Marisol Agulló un mes després del succés.

Tant ella com el seu marit representen la cara oculta del discurs oficial que situa Espanya fora de la crisi econòmica. Un colp darrere d’un altre. Primerament va ser Juanjo el que es va quedar sense faena. Aconsegueix de tant en tant enganxar “dies solts” gràcies a un amic que el contracta. S’hi ha unit també que “són males dates” per a la seua professió, muntador de so, perquè en aquesta època de l’any se celebren poques festes o esdeveniments que requerisquen del seu servei. Ara, a més, s’enfronta a una multa de 2.500 euros per conduir el camió d’un company sense tenir el carnet.

Després, Marisol també va perdre la faena. Una lesió en el peu la va obligar a repòs quasi dos mesos. En el taller d’enfranquir on estava sense contracte “no els interessava que perdera dies” i la van despatxar. La seua professió, la de cosir les peces del calçat, forma part d’una de les indústries més potents de la província d’Alacant que es nodreix, al seu torn, de l’economia submergida. “Ser enfranquidora és el pitjor, no tenim drets de res”, conclou Marisol. Els seus ingressos? 300 euros mensuals de l’antiga renda garantida (actual renda d’inserció).

Ajudes

Des de l’últim colp, aquesta família no ha parat de trobar solidaritat. En l’institut del fill, l’IES La Torreta, l’alumnat i uns quants professors s’han bolcat i els han donat uns diners amb què han comprat escaiola i cables per a arreglar l’habitatge, que ha quedat totalment calcinat. Amb l’esforç dels clients d’una cafeteria que està venent paperetes per a la seua causa potser compren el terra i, “si ens arriba, també per a les portes”.

Alguns mobles usats i mantes els arriben de ciutadans anònims i veïns que van respondre a la petició d’ajuda que una amiga de Marisol havia publicat en una pàgina de Facebook que aglutina 27.000 membres.

Des d’aquell fatídic dia, dormen en una caravana en el camp de la mare de Juanjo mentre esperen accedir de manera temporal a un habitatge municipal. Segons la regidora de Benestar Social, Teresa Maciá, ja se’ls ha oferit una casa propietat del consistori en un altre barri de la ciutat. Però segons Marisol, l’oferiment no és en ferm, perquè havia d’aprovar-se en la Junta de Govern “i encara no en sabem res”.