Dels desnonaments silenciosos a les “màfies del puntelló a la porta”

Hanane Maanisse pren pastilles per a dormir. En necessita des que li va arribar la notificació del jutjat que li va anunciar el desnonament del seu pis, situat a Castelló, per al 16 de juny pròxim. Conta la seua història asseguda en el sofà de la seua sala mentre estreny amb força les mans l’una contra l’altra. És una més de les moltes persones que, segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), són desallotjats de les seues cases per no poder pagar el lloguer.

Són desnonaments silenciosos. Quan arriba la comissió judicial, no hi ha protestes de la PAH a les portes de l’edifici per a evitar que hi entren. En el col·lectiu consideren que els particulars que arrenden pisos no són els culpables de l’empobriment que porta a l’impagament. “Actuem si l’amo és un tenidor mitjà, amb sis o set habitatges, o si és un banc. Però si el propietari necessita la renda per a viure, no ens hi podem ficar”, explica María Jesús Garrido, presidenta del col·lectiu a Castelló.

En general, les mobilitzacions en contra dels llançaments han deixat d’ocupar portades amb l’assiduïtat de fa uns anys. La raó és la moratòria que va declarar el Govern perquè les famílies empobrides puguen quedar-se en els seus habitatges fins al 2020, encara que hagen passat a ser propietat de l’entitat financera amb què van firmar el préstec. Llevat d’excepcions, com la que va tenir lloc aquesta setmana a Castelló, els que van comprar un habitatge i no poden pagar la hipoteca tenen assegurat un sostre fins aqueix any.

Al voltant de 350 casos anuals

No hi ha, tanmateix, moratòria per als inquilins, que depenen de la capacitat del propietari per a suportar els impagaments. El nombre de persones en aquesta situació és difícil de determinar. El Consell General del Poder Judicial aporta les dades de llançaments, però no detalla si són naus industrials, baixos comercials o llars. El 2016, en van ser 1.170 a la província de Castelló. D’aquests, la PAH estima que el 30% afecten llogaters que no tenen un altre sostre on anar. En total, en serien uns 350 anuals.

En el cas de Hanane, el propietari va iniciar el procés judicial al febrer, al segon mes d’impagament. Conta que ella i el seu home van acudir a l’Ajuntament, on els van oferir una ajuda per al lloguer que el propietari es va negar a tramitar. “Només vol el seu pis”, lamenta.

L’altra opció era aspirar a un habitatge públic mitjançant un lloguer social. El seu home ingressa 426 euros de prestació de desocupació i ella espera que prompte cobrarà uns 200 euros mensuals de renda garantida. Però en l’Oficina d’Habitatge del consistori –un òrgan creat fa poc per a orientar els veïns amb problemes per a trobar un sostre– els van dir que no hi ha pisos disponibles i sí una cua ben llarga per a aconseguir-ne.

L’habitatge torna al debat públic

D’aquesta manera, la de Hanane es va convertir en una de les més de les 150 famílies que formen la llista d’espera d’un habitatge de gestió municipal a Castelló. La dada la va aportar per Castelló en Moviment i va centrar el debat sobre l’estat de la ciutat que va tenir lloc el dijous. L’oposició va retraure a l’equip de Govern local, format per PSPV i Compromís, els avanços escassos en matèria d’habitatge.

La resta dels partits van reptar la vicealcaldessa i encarregada de l’àrea, Ali Brancal, que no haja posat en marxa la borsa d’habitatge a preu assequible promesa, ni haja arribat a acords amb els bancs perquè posen els seus pisos buits a disposició en lloguer social. De la seua banda, Brancal ja havia reconegut les carències en la matèria en l’assemblea ciutadana que l’Ajuntament va organitzar fa poc.

Allí, va afirmar que l’Ajuntament continua immers en la tasca de “posar en ordre els habitatges municipals” que el PP va deixar en un estat “lamentable” tant pel que fa a l’estat d’habitabilitat com al control de les circumstàncies de les persones que hi accedeixen. I va recordar que el consistori va donar 752.000 euros el 2016 per a ajudes al lloguer. Però va reconéixer que “continuarà havent-hi persones amb necessitat a la ciutat, no tenim solució per a totes”.

Sense alternatives per al desnonament

Tampoc la Generalitat té respostes immediates per a tots els desnonats. Segons la Conselleria d’Habitatge, els seus esforços estan centrats a rehabilitar els pisos públics, dels quals 700 estaven “en situació d’inhabitabilitat” quan va començar la legislatura. En aquests dos anys, han reformat 74 habitatges en la província de Castelló. Però continua havent-hi llista d’espera per a ocupar-los.

Així les coses, què farà Hanane? El seu home va viatjar fa poc al Marroc per buscar una solució i ella està fent cursos de neteja industrial per a trobar faena. Però el dia 16 s’acosta. Per a aquest moment, és pràcticament impossible que troben un altre pis en lloguer en el mercat lliure, atés el seu nivell d’ingressos.

Ella encara espera que les administracions li donen accés a un pis la renda mensual del qual puga pagar. Però per a la PAH, el seu cas és la prova que “els problemes es dupliquen quan l’Administració no compleix”, segons Iñaki Vallejo, advocat de la plataforma i regidor de Castelló en Moviment.

El tram entre una vida normal i un pis ocupat

Les persones que perden la seua llar per no poder pagar el lloguer i no troben una solució en les institucions es veuen abocades “a les màfies del puntelló a la porta”, explica. Són organitzacions que cobren entre 300 i 500 euros a famílies sense sostre per a entrar en un pis buit i ocupar-lo il·legalment. “Hi ha alguns, fins i tot, que cobren un lloguer mensual. El drama dels desnonaments ha desembocat en això”, lamenta Garrido.

També la Generalitat pateix aquest fenomen. Dels 826 habitatges que té en la província de Castelló, 30 estan “ocupats per persones sense títol legal”. Podran quedar-s’hi si compleixen els requisits. Si no, seran desallotjats. De moment, la Conselleria ha desnonat 16 ocupants que vivien de forma il·legal en els seus habitatges i que no complien les condicions legals per a continuar habitant-los.

Vallejo parla d’un “cercle viciós”, pel qual una persona no pot pagar el lloguer, no troba resposta en les administracions i acaba pagant a una màfia per a poder tenir un sostre, a vegades en els mateixos habitatges que l’Administració hauria de posar a disposició de qui el necessita. La solució és “una borsa d’habitatge” i, sobretot, “que els bancs s’hi impliquen”.

Per a això, la Generalitat va aprovar al començament de l’any la Llei de funció social de l’habitatge. La norma estableix que els bancs hauran de posar pisos en lloguer social. En aquests moments, segons la Conselleria, s’estan establint contactes amb les entitats per a tancar convenis.

Mentrestant, els membres de la PAH es desesperen veient que els bancs, alguns de rescatats amb diners públics, presten la seua col·laboració a comptagotes. “Hi ha verdaders drames a les nostres ciutats que no veiem”, lamenta Garrido. Si ningú hi posa remei, un serà el de Hanane i el seu home. Després de set anys en què han pagat puntualment el lloguer, uns mesos de dificultats poden condemnar-los a dormir al carrer.