L’interior de Castelló, terra de guerrilles
La comarca més meridional de Castelló s’anomena els Ports perquè està plena de muntanyes altes i barrancs profunds. És precisament aqueixa orografia escarpada i difícil d’accedir-hi una de les raons per la qual aquest territori, a més d’algunes zones de les comarques limítrofes del Baix i Alt Maestrat, han acollit guerrillers en nombrosos conflictes armats.
Ha estat “un territori insurgent en totes les etapes de la història”, en la definició formulada per Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’història de la Universitat Rovira i Virgili, un dels conferenciants que es van citar des del divendres fins al diumenge a Portell de Morella (Castelló) en les jornades “Maqui i masovers als Ports”.
Sánchez Cervelló va esmentar la Guerra del Francés, les guerres carlines i la presència del maqui –la guerrilla antifranquista– durant uns quants lustres després de la Guerra Civil com els conflictes contemporanis en què els Ports han acollit guerrillers. El territori era propici a causa de les seues condicions geogràfiques, però també per les seues males comunicacions. L’historiador va destacar un altre factor: que era un “territori refractari a l’Estat, que només hi apareixia per cobrar tributs i emportar-se joves a la guerra”.
Repressió de la població civil
Raül González Devís, autor del llibre Tragedias silenciadas. Represión franquista y maquis en las comarcas del norte del País Valenciano i ponent també en aquestes jornades, hi va afegir altres factors: “El poblament dispers, en masos, que brindava la possibilitat d’alimentar-se. També és un territori que s’ha anat empobrint”. Per això, va concloure, “van emergir partides contràries al règim que poguera haver-hi”.
En el seu llibre, Devís ha documentat la lluita que el règim franquista va emprendre contra els maqui a través de l’escarment dels civils: “El 70% dels morts que jo he documentat no eren guerrillers, eren població civil que cooperava amb les partides o gent que tenia antecedents d’esquerres i això els convertia en sospitosos”.
L’historiador destaca que l’assumpte va ser durant dècades silenciat en la comarca a causa de la por: “Són històries desconegudes perquè en molts pobles ha perdurat la llei del silenci. Només ara es comença a trencar el tabú. I encara el nivell d’estudi sobre el maqui no està al mateix nivell que altres temes”.
En aquest sentit, Sánchez Cervelló també es va referir a la repressió de la dictadura franquista sobre els vençuts. Va explicar que “la guerra civil va acabar el 20 de novembre de 1975, perquè fins a la mort de Franco es van prolongar els homenatges”. El catedràtic va esmentar, a més, els honors que el dictador rep en l’actualitat, com l’existència de la fundació Francisco Franco.
Després de dècades d’oblit, exhumacions
El maqui va ocupar les muntanyes de Castelló a partir de l’any 1945, quan es va formar una partida independent amb homes del territori que fugien de la repressió. Durant els mesos següents, es van reunir amb guerrillers vinguts de França i també d’una guerrilla urbana de València. Així van sorgir els sectors 17 i 23 de l’Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó (AGLA). La composició de les partides era molt “heterogènia”.
Hi havia diferències en el grau de compromís ideològic amb la causa, i també en la procedència dels guerrillers: hi havia persones que van lluitar amb el bàndol republicà en la Guerra i també masovers perseguits per la Guàrdia Civil a causa de la seua col·laboració amb ells, entre altres.
Tortures i execucions
En les jornades van participar, a més, els coordinadors del grup d’arqueologia funerària Paleolab, que des del 2005 ha participat en la recerca, l’exhumació i la identificació de desapareguts en el territori de l’AGLA, concretament en les províncies de Castelló, Conca, Terol i València. Van explicar que van aconseguir trobar els cadàvers en set ocasions, però la recerca va fracassar en quatre.
Segons va explicar l’arqueòloga de Paleolab Elisa García-Prósper, una de les raons és que és difícil situar amb exactitud els soterraments: “A vegades els informadors eren en aqueix moment xiquets de 10 o 12 anys a qui es posava a cavar fosses i que tenen records difusos”. No obstant això, s’han pogut recuperar 46 víctimes, de les quals el 26% eren guerrillers i la resta eren enllaços o punts de suport.
Manuel Polo, metge forense i membre també de Paleolab, va detallar les tècniques utilitzades per a la identificació i també l’estat dels cadàvers. “Tots els esquelets tenien lesions de qualsevol tipus” que mostren “un catàleg de l’horror”. Les més habituals eren les de bala al tos, “que ens parla clarament d’una execució”.
