Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Una ciutat també per a les dones

Hora de salida en un colegio de Castellón.

Belén Toledo

Mar de la Torre té tres fills i viu a Castelló. Des que va nàixer el primer, va aparcar temporalment la seua professió –treballadora social– per a cuidar-lo. Fa poc es va mudar amb la seua família a un pis més gran. Un dels criteris en la recerca d’habitatge era que tinguera un parc infantil prop, encara que fora menut, i que poguera anar a peu al col·legi, al centre de salut i al supermercat, les tres destinacions preferents del seu dia a dia.

El carro de bessons forma part dels seus desplaçaments quotidians. Per això, per a ella és un obstacle l’estretor dels ascensors, “fins i tot d’edificis públics”. A més, “els rastells m’afecten moltíssim, haver de recórrer amb tres xiquets 20 metres més de carrer perquè no hi ha manera de baixar”. Un altre element urbanístic que li fa la vida més difícil és “que hi haja parcs [infantils] que no estiguen tancats i tinguen tanta carretera al voltant, com pot ser el del Primer Molí”.

L’exemple de Mar mostra que els carrers, la mobilitat i els equipaments urbans poden ser enemics i no aliats en la vida diària d’alguns col·lectius. Especialment entre les persones –dones, la immensa majoria– que s’ocupen de la faena de casa, i també de tenir cura dels xiquets i dels dependents.

Urbanisme feminista

Per a canviar aquesta realitat, s’aplica des de fa uns anys l’urbanisme amb perspectiva de gènere. Castelló és una de les primeres ciutats en què l’aplicació d’aquesta visió feminista a l’ordenament es fa de manera conscienciosa i sistemàtica. La ciutat viu des de l’any 2015 la redacció del pla general, que establirà l’ordenament urbanístic dels pròxims 20 anys.

Fins al 21 de març, el primer esborrany del pla –anomenat pla general estratègic (PGE)– està exposat al públic. Un dels documents que l’integren és l’informe d’avaluació d’impacte de gènere, signat per la professora de la Universitat Politècnica de València Eva Álvarez. S’hi exposa quins elements de l’urbanisme castellonenc fan la vida més difícil a les “persones cuidadores o més dèbils, normalment dones”, i quines recomanacions cal seguir per a millorar-ho.

Álvarez explica que en la nostra societat, hi ha “una divisió sexual del treball” per la qual, en termes generals, els homes s’ocupen del treball remunerat, mentre les dones compatibilitzen el domèstic i de cures. “Hauria de donar-se una reorganització social perquè aquesta situació canviara i que no foren tasques exclusives de la dona, però la qüestió és que ara ho són, almenys de manera prioritària, i passa així en tots els països”, recalca.

Dones cuidadores

Són nombrosos els indicadors que ho certifiquen així. Per exemple, un informe de l’IMSERSO publicat el 2006 afirma que “quan les persones grans necessiten ajuda, el seu cuidador principal sol ser una dona (84%)”. Fa més poc, el baròmetre del CIS del maig del 2017 va recollir que el 87,7% dels enquestats afirmen que és la mare la primera que atén el seu bebé, per tan sols un 5,6% que diuen que és el pare.

L’experta explica que l’organització de Castelló, igual que la de la immensa majoria de les ciutats, reflecteix que les tasques tradicionalment masculines gaudeixen d’una consideració social més elevada que les femenines. Per això, l’espai i els serveis urbans estan pensats per a “promocionar” les primeres i no les segones. Per exemple, “és relativament fàcil trobar transports per a anar a la faena i tornar-ne, però és difícil quadrar horaris per a compatibilitzar la faena amb la cura de dependents”.

En essència, l’enfocament feminista consisteix a “atendre a tothom. També els dèbils, siga perquè viuen en la perifèria, pateixen maltractament o tenen discapacitat o persones a càrrec seu”, afirma. “Quan atens aqueixa situació beneficies homes i dones, però quan no ho fas penalitzes les dones per la senzilla raó que elles pateixen més totes les circumstàncies de pobresa i precarietat”, conclou.

Mobilitat de vianants

Més enllà de les reflexions generals, l’informe recull propostes concretes de solucions per a assolir un urbanisme més inclusiu. Una de les qüestions bàsiques és la mobilitat. S’assumeix que les dones fan més recorreguts curts a peu, es desplacen menys del centre als afores i més entre diferents punts de la perifèria –del barri a l’hospital, de casa a la pescateria, del col·legi al parc–. A més, ho solen fer portant algun artefacte amb rodes, com ara carrets de bebé, cadires de rodes de la persona cuidada o carros d’anar a comprar.

Per a facilitar-los aquests desplaçaments, l’Ajuntament s’ha proposat alguns canvis. Segons Rosa Pardo, arquitecta del departament municipal d’Urbanisme, s’avançarà en la conversió per a vianants de zones com el centre històric (entre el Raval de Sant Fèlix i el Raval de la Trinitat), així com al Grau i a Rafalafena, “en un entorn que concentra dos col·legis, una biblioteca i un parc”, explica.

“S’aposta, en línies generals, per plataforma única (calçada i vorera al mateix nivell per a millorar l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda, el pas de carrets de bebé, carros d’anar a comprar, etc.)”, afirma la tècnica. El regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Rafael Simó, afig que es procurarà augmentar “la seguretat viària calmant el trànsit i millorant les cruïlles dels carrers ampliant la zona de visibilitat”. Es refereix també a “la coordinació semafòrica, que garanteix travessar com a mínim un metre per segon”.

Carrers segurs

La seguretat és una altra de les necessitats de les dones per a moure’s amb llibertat amb l’entorn urbà. L’informe proposa, en línies generals, augmentar la visibilitat i la il·luminació dels carrers que ho necessiten. Pel que fa a projectes concrets, Pardo explica que no s’eliminaran totalment els cotxes d’algunes de les zones per a vianants perquè aporten una sensació de seguretat.

A més, una de les recomanacions recollides en l’informe i assumides pel departament d’urbanisme és comunicar el centre comercial La Salera amb altres espais urbans amb una via per a bicicletes i vianants perquè siga un recorregut més il·luminat i segur.

Ombres, engrunsadores i zones de descans

Pel que fa als equipaments urbans, es tracta de crear una “ciutat més amigable i inclusiva”, també per als més dèbils. En aquest sentit, Castelló necessita més ombra als carrers, fonts d’aigua potable i espais de descans. Aquestes carències es van detectar en una de les activitats de participació ciutadana que es van convocar durant la redacció del PGE.

Va ser al “Passeig de Jane”, una activitat que consisteix a reunir unes quantes persones que passegen per una banda de la ciutat i descriuen què hi veuen. És, segons l’informe, “una activitat participativa que se celebra arreu del món des de l’any 2009, i que té com a missió veure l’entorn construït amb uns altres ulls, és a dir, amb els ulls de les activitats quotidianes”.

Urbanisme a peu de carrer

Accions així han fet possible detectar les necessitats de les persones més dèbils. “Fins ara l’ordenament es feia mitjançant plànols en despatxos, que solen estar ocupats per homes. Aquestes són el tipus de coses que es detecten caminant per la ciutat, una activitat que solen fer més les dones”, explica Ali Brancal, vicealcaldessa i responsable d’Igualtat en l’equip de govern.

Hi ha moltes altres propostes en l’informe, com la millora de la neteja dels excrements de gos als carrers, la vigilància i la millora del paviment, que té massa irregularitats que suposen un perill per als ancians, o la instal·lació d’aparcaments de bicicletes en l’entorn dels centres escolars. Es tracta que Mar puga ocupar-se dels seus tres fills en carrers ben il·luminats, amb prioritat per als vianants i sense haver de preocupar-se d’esquivar obstacles. Que la ciutat siga la seua aliada i no el seu problema.

Etiquetas
stats