El subsòl del Centre Cultural La Nau amaga milers de fragments arqueològics que permeten reconstruir la història de València
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València amaga molt més del que mostra. La seu històrica de la Universitat, declarada Bé d’Interès Cultural en 1991 i reoberta com a centre cultural en 1999, oculta sota el seu subsòl milers de restes arqueològiques que daten des de l’època romana fins a l’actualitat.
La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura, ha escomés un projecte per a netejar i inventariar aquestes restes materials, obtingudes en els treballs arqueològics realitzats a l’edifici de La Nau en diferents campanyes, la primera iniciada en 1987, fa ara 30 anys.
Els milers de fragments, que fins ara es trobaven repartits entre diversos magatzems, han estat concentrats en un únic espai i emmagatzemats en prop de 150 caixes, dipositades en l’actualitat a les instal·lacions del Servei de Recerca Arqueològic Municipal (SIAM) de l’Ajuntament de València. La tasca de neteja i catalogació del material, que es prolongarà fins a final d’enguany, el duen a terme els arqueòlegs Diana Pérez i Lucas Sáez, amb la col·laboració del SIAM i l’Àrea de Conservació de Patrimoni Cultural de la Universitat de València.
Les restes materials obtingudes són importants no sols pel seu valor històric, sinó perquè, segons assenyalen els dos investigadors, totes ofereixen una informació valuosa sobre la ciutat de València i els seus habitants (patrons alimentaris, hàbits de salut i higiene, pràctiques culturals…) així com dels usos i evolució del mateix immoble, caracteritzat pel seu emplaçament dins de les diverses muralles que han circumdat la ciutat. Un exemple d’això són les quantioses restes de catúfols de sínia, atuells que podrien haver format part dels coneguts com a banys de Na Palaua, l’emplaçament dels quals se situa en els terrenys ocupats hui per l’edifici de la Nau.
El major nombre de restes trobades es correspon al període baixmedieval, que inclou la conquesta de València en 1238, i que ofereix l’aspecte més destacable de convivència entre cultures (musulmans, jueus i cristians) que va tenir lloc a la ciutat. D’aquesta època abunda la ceràmica comuna amb decoració pintada de manganés o obrada amb pinta i l’esmaltada, procedent majoritàriament dels centres productors de Manises i Paterna.
A més, també sobreïxen restes de ceràmica andalusina, principalment objectes de cuina i emmagatzematge i distintes formes de la vaixella de taula. Entre aquests, olletes, gerres, ataifors, plats i bols, així com fragments de llums d’oli amb signes evidents d’ús. De la mateixa manera, els treballs d’excavació han permès recuperar restes d’època moderna, entre les quals es troben peces esmaltades de vaixella i nombrosos fragments de taulells, mostra de la tradició i importància de la indústria del taulell valenciana.
Entre les troballes més inusuals que guardaven les caixes destaquen restes òssies, en la seua majoria d’animals, però també humans, ja que s’han identificat almenys dos individus, l’edat dels quals i sexe es troba pendent d’investigació.
