eldiario.es

Menú

Les deixalles que generen els valencians encara no es transformen en compost

La Generalitat impulsa mesures pendents, com el cinqué contenidor o la recollida porta a porta, de separació i recollida selectiva per a obtenir “un reciclatge d’alta qualitat”

- PUBLICIDAD -
Un momento de las jornada sobre la recogida selectiva de residuos en la conselleria de Medio Ambiente

Un moment de la jornada sobre la recollida selectiva de deixalles a la Conselleria de Medi Ambient

“La Comunitat Valenciana no produeix compost, que és només allò que s’obté d’una recollida selectiva en origen”, ha advertit la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián. I el director general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Joan Piquer, ha insistit: “El compost és el resultat del tractament de deixalles biodegradables recollides separadament. No de deixalles mesclades convertides en material bioestabilitzat, que és el que majoritàriament produïm a la Comunitat Valenciana”.

Aquesta advertència ha estat el punt de partida d’una jornada, a què han assistit aquest dijous representants de més d’un centenar de municipis valencians, en què la Generalitat ha anunciat un impuls decidit a mesures de separació i recollida selectiva d’acord amb els estàndards europeus, com el cinqué contenidor o la recollida porta a porta, amb la intenció d’obtenir “un reciclatge d’alta qualitat”.

Piquer ha repassat la normativa de què es disposa, com ara el Pla estatal marc de gestió de residus (Pemar), vigent fins al 2022, i ha recordat que, mentre el cinqué contenidor (dedicat exclusivament a restes orgàniques, de jardineria i menjar de cases i restaurants, per exemple) genera un 12% d’impropis, el sistema de separació humit-sec (en què va a parar a un mateix contenidor tot el fem després d’haver-se’n separat el paper i el cartó, el vidre i els envasos) en genera un 37%. El director general ha afegit que hi ha previstes mesures d’incentiu econòmic i fiscals, i també cànons, per als qui facen servir altres mètodes, que permeten aplicar “una fiscalitat progressiva a la gestió de deixalles mitjançant la recollida selectiva”.

En aquest mateix sentit, la consellera ha parlat de “canalitzar ajudes a aquests projectes” i de “facilitar l’accés a fons europeus relacionats amb el medi ambient i el desenvolupament rural”. Cebrián s’ha atorgat un termini de tres a quatre anys per a poder avaluar les dades i els resultats d’aquesta política. I Piquer ha situat en l’horitzó del 2020 l’objectiu que els bioresidus tractats d’aquesta manera representen en conjunt el 50% del pes total de les deixalles.

L’explicació d’experiències concretes en la línia propugnada és un dels aspectes centrals de les jornades. Piquer ha esmentat, en referència als ajuntaments valencians que assagen la separació en origen, casos com el de Càlig, on s’ha implantat el cinqué contenidor, o l’agrupació de municipis dels Ports-Alt Maestrat, on es preparen per fer-ho. Una possibilitat que també preveu Sagunt. D’altra banda, a Pedreguer s’aposta pel sistema porta a porta, un mètode que també s’estudia a Sax.

La directora general de Prevenció d’Incendis, Delia Álvarez, ha anunciat la redacció d’un “pla d’aprofitament estratègic de la biomassa”, i també l’orientació prioritària dels plans de desenvolupament rural-Feader a “incentivar la revisió dels plans locals de prevenció d’incendis” i a “substituir els plans de cremes agrícoles per uns altres que facen valorar els residus”.

Maite Chàfer, directora general de Desenvolupament Rural, d’altra banda, ha advocat per un “aprofitament de baix cost” de les deixalles orgàniques per a l’agricultura i ha considerat “un tema pendent” disposar d’“un compost de qualitat adequada per a fertilitzar els sòls sense contaminar-los, gràcies a la recollida selectiva”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha