“La direcció no ha gestionat bé ni la diversitat ni la gent de Podem”

Antonio Estañ (Callosa de Segura, Alacant, 1987) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Múrcia, estudiant de Dret en la d’Alacant i diputat de Podem en les Corts Valencianes. És el candidat a la secretaria general del partit per Aprofundir el Canvi, el corrent valencià en què participen els crítics amb l’actual direcció autonòmica.

Per què es trenca el grup parlamentari de Podem en les Corts Valencianes?

No diria que s’ha trencat. La col·laboració és bastant millorable i no s’ha gestionat bé ni la diversitat ni els recursos humans, i això ha llastat el nostre paper, però en cap cas parlaria de ruptura.

Tres candidatures opten a dirigir Podem. Diversitat o caos intern?

Diversitat, que ve de l’escenari estatal més el territorial. Hi ha candidatures com la nostra pensada des d’ací i en clau valenciana i d’altres que han reproduït el que passava a Espanya. És positiu que n’hi haja de diverses i espere que en la nova direcció hi haja veus amb diferents sensibilitats.

Què haguera fet vosté com a secretari general i síndic de Podem, càrrecs que ara exerceix Antonio Montiel?

D’entrada, no hauria compaginat els dos càrrecs, que veig com una acumulació de responsabilitats. La secretaria general ha de ser més coral, concebuda com un treball en equip, i no com fins ara, on Antonio [Montiel] ha concentrat massa protagonisme. M’agrada més ser coordinador general que secretari general.

Des de la secretaria general, a escala interna, s’hauria d’haver vertebrat el partit, confiar més en la gent, donar espai a la diversitat i fomentar l’estructura municipal. A escala externa, hauríem d’haver estat més exigents amb el Consell, fer que el Pacte del Botànic funcione, i facilitar la fiscalització i la participació de la societat civil en la vida política.

“Més Morat, Més Podem”. Més Montiel sense Montiel?

La incapacitat de la direcció d’integrar sensibilitats i vertebrar el partit es reflecteix en aquesta candidatura, on hi ha el nucli dur de l’actual secretari general. No hi ha problemes personals, sinó carències de la direcció actual que volem resoldre.

Obrint Podem és la llista impulsada per Iglesias. És una candidatura subjugada a Madrid?

El nou cicle polític es basarà en la política local i autonòmica després que Podem s’haja consolidat com a màquina de guerra electoral. La meua por seria que Podem no es desenvolupara atenent les necessitats del País Valencià i amb gent que conega el País Valencià. Pense que no ens convé gent que no coneix la nostra realitat, encara que tinga el suport explícit de Madrid.

Ha envellit Podem i ha deixat de ser nova política?

Vella política és un terme difús, però podria ser si un partit anteposa els seus interessos a la societat. Si arribara aquest moment, seríem vella política.

Per què s’hauria de votar Aprofundir el Canvi?

Pense que tenim el millor equip, hem estat capaços de sumar [aliança amb Marea Valenciana] i oferim el millor diagnòstic de la situació actual. Internament, renovació de la cúpula i autonomia política respecte de Madrid. Externament, estem en un moment clau: hem de fer partícip la societat valenciana del canvi o aquest canvi pot no fructificar.

Una victòria d’Aprofundir el Canvi afectaria l’estabilitat del Pacte del Botànic?

El nostre projecte és col·lectiu. En Aprofundir el Canvi pensem que, si el pacte funciona, serveix a la societat, no hi haurà cap problema, però correspon a l’assemblea valenciana de Podem decidir la qüestió del Pacte del Botànic.

Pablo Iglesias o Íñigo Errejón?

Els dos. Hi cal tothom.

Com valora la gestió del Govern valencià?

S’ha millorat respecte dels 20 anys del PP, però queda un camí ben llarg per recórrer i ha de començar definint el seu projecte de futur per al País Valencià. Hi ha molts exemples d’indefinició: política comercial, residus, turisme, canvi de model productiu. El nostre paper hauria hagut de ser impulsar aquestes polítiques en moments de dubte i evitar tics de la vella política, com els casos d’amiguisme en la Conselleria de Sanitat.

Vosté parla molt de canvi de model productiu i lluita contra el canvi climàtic.

No són temes d’un dia per a l’altre, però en el Consell ha faltat capacitat d’unir la societat valenciana i impulsar polítiques agrícoles, industrials o de cooperació per a revertir la forta inèrcia de l’etapa del PP. En Medi Ambient, per exemple, semblen centrats a resoldre els enormes problemes en matèria de residus heretats de la gestió anterior. Falta moltíssim per fer.

Compromís competeix en el seu espai polític. Hi ha el risc que Podem caiga en la irrellevància electoral?

Podem ha de ser protagonista en el canvi valencià, sobretot perquè arribem a molts llocs on Compromís no hi arriba. Dit això, la nostra obsessió no ha de ser el partit o la seua visibilitat, sinó el País Valencià i els problemes que té.

Hi ha temps perquè Podem entre en el Consell?

Ho veig difícil, però hauríem de situar-nos on fórem més útils a la societat. El debat, o en el govern o fora, hauria de ser-ne un altre: Per què i per a què?

Ximo Puig o Mónica Oltra?

Si reconeixem alguns encerts al president de la Generalitat, com l’aposta per la normalització de relacions amb Catalunya o l’intent de vertebrar el territori, l’aposta per Susana Díaz és incomprensible.

El Consell està centrat en el problema valencià: falta de finançament, inversions i infraestructures clau, com el Corredor Mediterrani.

En els pressupostos de l’Estat per al 2017 s’ha fet visible aquest problema i ha revelat que el projecte dels partits estatals, especialment del PP i Ciutadans –que han impedit que els seus càrrecs avalen una protesta del Parlament autonòmic–, té un problema ací. No hi ha gaires avenços en la solució. A més, ací Puig també pateix esquizofrènia: té un discurs federalista, però s’alia amb Susana Díaz, que defensa un model centralista i sense Corredor Mediterrani.

WhatsApp o Telegram?

Telegram, per descomptat.