El Govern valencià dedica el 80% dels seus recursos a l'Estat del benestar però no pot arribar a la mitjana per habitant
L'injust sistema de finançament autonòmic obliga la Generalitat Valenciana a destinar el 79,8% dels seus ingressos no financers a sanitat, educació i serveis socials, 6 punts per sobre de la mitjana de les autonomies, en detriment d'altres àrees com l'impuls de l'economia, les infraestructures o la cultura.
Malgrat ser la tercera comunitat autònoma que major esforç realitza a favor de l'Estat del benestar, es troba per sota de la mitjana en despesa real per habitant entre 2009 i 2015. En concret, gasta un 4% menys que les comunitats de règim comú i un 27% menys que les forals. Això es tradueix en 140 euros menys que la mitjana de les autonomies i més de 800 euros per sota de les comunitats forals.
Aquestes dades, que arreplega el segon número de Papers de finançament, on la Generalitat i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) desenvolupen els informes del comitè d'experts per al canvi del sistema de finançament, fan que la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, insistisca en la insuficiència del sistema.
“La bretxa entre els ingressos que rebem per a donar cobertura a l'Estat del benestar i la despesa real per a satisfer les necessitats dels valencians i valencianes en matèria de sanitat, educació i dependència és cada vegada més gran”, recalca Mira. La secretària autonòmica afegeix: “El nou sistema de finançament autonòmic ha d'assegurar-nos la suficiència perquè tots els espanyols siguen tractats per igual, però també ha de garantir d'alguna manera algun Fons de Reserva de la despesa social que ens permeta actuar davant fluctuacions de l'economia que són lògiques”.
Reducció en un 15% de la despesa social en les comunitats autònomes en la crisi
Segons els documents que arreplega Papers de finançament, el sistema de finançament autonòmic no proporciona a les comunitats autònomes recursos suficients perquè aquestes puguen atendre les seues competències en la prestació dels serveis públics fonamentals, la qual cosa les va abocar, durant els anys de la crisi, a reduir la seua despesa real per càpita en sanitat, educació i serveis socials un 15%. No obstant això, en el mateix període les administracions centrals (Govern i Seguretat Social) van incrementar la seua despesa real per habitant en serveis públics fonamentals.
Les comunitats de règim comú han reduït la seua despesa real per habitant en sanitat, educació i serveis socials, és a dir, en les prestacions de l'Estat del Benestar, a una taxa mitjana anual de l'1,8%, acumulant ajustos per 11.126 milions entre 2009 i 2015, indiquen aqueixos documents. La reducció acumulada és del 15%, el 10,6% en les comunitats forals. No obstant això, en el mateix període els ens que componen l'Administració central (Govern i Seguretat Social) han elevat la seua despesa en serveis fonamentals per càpita a l'1,2% anual, 13.195 milions.
