eldiario.es

Menú

“Si la mare no vol, no deixa de veure el seu nadó en cap moment”

L’Hospital General de Castelló potencia el “pell a pell” entre la mare i el nounat. Els seus pediatres creen un protocol nou que busca una relació més pròxima entre els professionals sanitaris i les famílies.

- PUBLICIDAD -
Taller de lactancia en la planta de Maternidad del Hospital General de Castellón.

Taller de lactància en la planta de Maternitat del Hospital General de Castelló. eldiariocv.es

“Ell necessita estar en contacte amb tu, i olorar-te i tocar-te”. Inés Sanz, infermera de la planta de Maternitat de l’Hospital General Universitari de Castelló, es dirigeix a una de les mares ingressades, mentre l’ajuda a traure el nadó del bressol i a posar-se’l al pit. L’escena té lloc al taller de lactància que s’ofereix diàriament a totes les dones de la planta que volen. Des de fa uns quants mesos, Sanz suma aquesta tasca a la seua faena habitual. 

És una de les novetats que s’han introduït en aquesta unitat, amb l’objectiu d’humanitzar el tracte que es dispensa a les dones i als nadons durant el temps que passen ingressats després del naixement. Es tracta d’ajudar les dones que vulguen a establir la lactància materna. Però, sobretot, consisteix a propiciar “la no-separació entre la mare i el nadó tot el temps que siga possible”, explica Sonia León, la pediatra responsable de la planta.

Objectiu: pell a pell

És l’anomenat “pell a pell”, una pràctica amb “beneficis demostrats, independentment del tipus de lactància que es trie”, afig León. L’evidència científica mostra que el contacte precoç amb la mare ajuda la criatura a “regular la seua temperatura i reduir l’estrés postpart” tant de la dona com del xiquet. A més, el pell a pell mantingut “afavoreix el vincle d’afecció, que aporta seguretat al nadó i a llarg termini li atorgarà una constitució emocional més fort”, explica.

A partir d’aquesta idea, la nova manera de procedir en Maternitat i Nius facilita que “si la mare no vol, no deixa de veure el nadó en cap moment”, explica Paula Pradells, supervisora d’infermeria de la planta. Açò no passava abans, ja que la rutina hospitalària imposava uns quants moments de separació entre les mares i els fills mentre estaven ingressats.

A primera hora, els auxiliars d’infermeria recollien al mateix temps tots els nounats per banyar-los, operació que mantenia separats els xiquets de les mares durant un temps que podia ser superior a una hora i mitja. Els nadons també eren conduïts al niu per a la revisió del pediatre, i també per a totes les proves protocol·litzades, com les profilaxis (aplicació de la vitamina k i el col·liri per a prevenir possibles problemes de salut), la somatometria o el cribratge d’hipoacúsia.

Per a evitar aquestes separacions, el servei de pediatria va preparar i va presentar el 7 d’abril el protocol d’humanització de la maternitat-niu. El document té el suport de la direcció del centre i espera un últim tràmit formal –l’aprovació per part de la comissió de qualitat–, però a la pràctica ja està en vigor.

El nadó, amb la família en tot moment

El protocol estableix que després del part s’ha d’esperar quatre hores a fer les cures de la mare i el fill. A més, indica que “les profilaxis es duran a terme mentre el nounat està en contacte amb la mare o mamant (si pren lactància materna)”. Es preveu l’opció que la mare o el pare acompanyen fins al niu el professional sanitari quan toque banyar el nadó, i també per a la somatometria.

León explica que els pares podran acompanyar la criatura també a l’hora de la revisió del pediatre. Açò suposa “més temps i més esforç per al professional. Però és gratificant, és un tracte més humà, més pròxim. El bany o l’exploració són moments en què es pot saber coses dels pares, s’estreny l’atenció, fins i tot en l’àmbit social, i això beneficia el xiquet”.

La iniciativa d’humanitzar el tracte ha partit dels professionals sanitaris, que van detectar la necessitat d’un canvi en el seu dia a dia amb les pacients. Algunes dones mostraven “inquietud i angoixa” quan les separaven dels fills, segons explica León. “Les preguntes més repetides eren: ‘puc anar amb ell?, què li faran?, tardarà molt?’“.

Cap a l’habitació individual

Una altra de les queixes més repetides per les famílies usuàries de la planta és el fet que cada habitació acull dos pacients. Tant León com Pradells expliquen que les mares demanen habitacions individuals, fins al punt de demanar la derivació a altres hospitals que sí que en tenen.

En aquest sentit, el protocol sol·licita que en el futur hi haja una habitació per pacient per a “permetre la no-separació durant les cures i les exploracions del nounat per a mantenir la intimitat i la confidencialitat dels pacients i proporcionar l’ambient familiar desitjat”.

La idea, explica la pediatra, és que en el futur hi haja habitacions individuals amb bressols adossats als llits per a facilitar la pràctica del llit familiar i la lactància durant la nit. Actualment, però, és només una petició sobre el paper, sense data per a dur-la a terme.

Més esforç per al personal 

Els canvis exigeixen una atenció més personalitzada, que comporta més esforç per part del personal, fet que està sent possible gràcies a la disminució de la natalitat en els últims anys, que ha alliberat la planta de Maternitat del col·lapse continu que va experimentar durant llargs períodes. “Hem aprofitat l’oportunitat per a canviar el model. I l’objectiu és mantenir-lo encara que torne a pujar la natalitat”, explica la pediatra.

El protocol intentarà revertir la tendència de l’assistència als naixements en les maternitats hospitalàries imposat en les últimes dècades. En el document es pot llegir que “tradicionalment” ha prevalgut la “vigilància tecnicoprofessional” i es “menystenien els fenòmens del vincle familiar en aquest esdeveniment”. Ara, es tracta de “mantenir les garanties d’assistència”, però procurant “un allotjament conjunt de la mare i el fill”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha