Sagunt intentarà anul·lar la pròrroga de 25 anys concedida per la Generalitat a la pedrera de Lafarge
La delegació de Patrimoni i Contractació proposarà al Ple de l’Ajuntament de Sagunt interposar un requeriment de nul·litat o recurs d’alçada contra la resolució del director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental que autoritza l’ocupació sol·licitada per l’empresa Lafarge de 33 hectàrees de terreny de muntanya per a l’explotació de la pedrera d’àrids denominada Salt del Llop. La proposta que es portarà al Ple s’ha presentat aquest dimarts en la comissió informativa especial per al seguiment del conveni entre l’Ajuntament i l’empresa Lafarge, segons ha informat el regidor delegat de Medi ambient.
Aquesta resolució estableix una concessió d’explotació dels terrenys per 24 anys i 11 mesos i una ampliació de 21.000 metres quadrats de superfície explotable, ampliació que afecta a terrenys en els quals l’ús extractiu està expressament prohibit per les normes urbanístiques municipals, segons detallen els tècnics municipals.
El delegat de Medi Ammbient, Enric Ariño, afirma que “ens veiem en l’obligació de recórrer la resolució que va fer la Direcció general de Mines respecte al tema de Lafarge perquè entenem que hi ha un incompliment clar d’alguna normativa que va en perjudici de la ciutat de Sagunt”.
Ariño ha destacat com a aspectes a tenir en compte “que s’allarga de manera excessiva el període de concessió, es va quedar en un acord municipal de deu anys més cinc de restauració i s’ha allargat a vint-i-quatre més onze mesos. I d’altra banda, és clar i així ho diuen els tècnics de l’Ajuntament que hi ha una infracció urbanística perquè l’empresa ha treballat sobre terrenys que no són seus, i per tant no es pot donar de manera automàtica una concessió, sinó que açò està subjecte a altres tràmits administratius”.
La proposta que es portarà al pròxim Ple defensa que l’òrgan que ha presentat la resolució de l’explotació no és competent, ja que hi ha disconformitat pel que fa a la resolució adoptada i és el Consell qui ha de resoldre-la. No es compleixen els condicionants que estableixen la llei i els instructors quant a qui ha de dirimir l’ocupació. La llei estableix que, en cas de disconformitat, la resolució l’ha de dictar el Consell. En cas que no hi haja confirmació expressa per part de l’Ajuntament signant els plecs, la posició del mateix ha d’interpretar-se com de disconformitat.
No s’ha produït cap pronunciament favorable per part de l’Ajuntament, exceptuant el pronunciament del Ple del 17 de febrer de 2017, el qual no té validesa procedimental perquè el procediment d’ocupació estava suspès. A més, aqueix mateix pronunciament estava condicionat a un acord que l’empresa va impedir materialitzar dins d’aqueixa suspensió, per la qual cosa l’acord no té validesa procedimental i per tant no es compleix cap pronunciament favorable.
D’altra banda, la proposta assenyala que el procediment de la concessió no és adequat, ja que s’està intentant tramitar una ampliació de l’explotació sobre la base d’una pròrroga del permís actual, tal com afirmen els informes dels instructors i de l’advocacia.
En excedir els límits de l’explotació autoritzada en 1988, aquesta ampliació ha de tramitar-se de manera diferent i no com una pròrroga sobre els terrenys ja pactats. És necessari, per tant, un nou estudi d’impacte ambiental i una sèrie de garanties per als béns públics que la resolució del director general de Mitjà Natural i Avaluació Ambiental no contempla.
A més, no s’han resolt els problemes de legalitat que l’Ajuntament ha plantejat. La proposta per al Ple defensa que la Conselleria ha d’incorporar-los, ja que podria donar-se el cas que el director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental done la seua aprovació al mateix temps que Urbanisme declara una infracció contra dret, la qual cosa seria una contradicció legal.
L’expedient de Medi Natural i Avaluació Ambiental tampoc respon a dues qüestions fonamentals plantejades per l’Ajuntament: les referides a la superfície autoritzada i a les cotes d’extracció. No s’observa cap esment a aquestes qüestions en la part resolutòria del citat expedient.
La proposta portada al Ple sosté que concedir l’autorització en superfície sense tenir en compte les manifestacions de l’Ajuntament que incideixen en aquesta mateixa superfície podria “portar a l’absurd d’atorgar l’autorització pel sistema d’ocupació temporal derivada d’una autorització o concessió minera en muntanyes de domini públic o d’utilitat pública, quan el planejament urbanístic municipal exclou expressament de l’activitat extractiva part de la superfície”.
Quant a les cotes d’explotació, la proposta assenyala que solament s’ha establit un límit d’explotació horitzontal de 33 hectàrees, sense establir un límit màxim d’extracció en vertical. No s’ha fet cap tipus de valoració tècnica sobre quina cota és la màxima admissible perquè els valors de la muntanya pública no es vegen “irreversiblement lesionats”, assenyala la proposta.
Finalment, es defensa que no és admissible que l’òrgan competent de la resolució ignore les al·legacions del titular (l’Ajuntament de Sagunt) del ben sobre el qual s’atorga l’autorització d’explotació “parapetant-se en què és competència d’un altre òrgan de la mateixa Administració Pública de la qual forma part”.
Per aquests motius, la proposta demanarà interposar un requeriment de nul·litat contra la resolució del director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental.
