eldiario.es

Menú

Les set mesures del jutge del cas Bárcenas per a posar fi a la plaga “sistèmica” de la corrupció

El magistrat Pablo Ruz demana jutjats especialitzats, més mitjans i canvis en els procediments en una conferència a València

- PUBLICIDAD -
El juez Pablo Ruz pide juzgados especializados contra la corrupción

La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra; el jutge Pablo Ruz i el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, a València. EFE

El jutge que ha investigat en l’Audiència Nacional els casos Bárcenas i Gürtel, Pablo Ruz, ha defensat aquest dijous a València la necessitat de crear jutjats especialitzats contra la corrupció i sis mesures més per a posar fi a un “problema sistèmic” a Espanya.

Ruz (Madrid, 1975) ha perorat sobre “La investigació de les causes de la corrupció” convidat per la Conselleria de Transparència en el marc de la celebració del Dia Mundial contra la Corrupció.

Membre de l’associació Un altre dret penal és possible, formada per juristes progressistes, Ruz ha estat presentat per la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, que l’ha definit com “una estrela fugaç que ha il·luminat el cel fosc de la corrupció”.

El magistrat, actualment al capdavant d’un jutjat de Móstoles després d’haver acabat el període com a jutge substitut en l’Audiència Nacional, ha esmentat la falta de mitjans –Espanya inverteix en aquest punt un 0,9% del PIB pel 2,1% a Europa– com un dels problemes per a lluitar contra la corrupció.

Com que el problema, en lloc de desaparéixer, persisteix –segons les dades oficials el 2015 hi havia 1.100 causes obertes per corrupció contra les 300 del 2010–, Ruz ha proposat set mesures per a combatre una plaga contra la qual ja es disposa, a parer seu, d’una legislació adequada. Aquestes són les mesures proposades per l’exmagistrat de l’Audiència Nacional.

1.-Creació de jutjats especialitzats a l’estil de la Fiscalia Anticorrupció. Malgrat la falta de mitjans d’aquest organisme especialitzat de l’acusació pública, pensa que funciona eficientment.

2.-Protecció al delator, whistleblower en l’argot jurídic internacional, a l’estil dels Estats Units i del Regne Unit. A parer del jutge, gairebé sempre compensa absoldre el delator que col·labora amb la justícia per a trencar des de dins una trama corrupta.

3.-Limitar el nombre de parts –que llasten la rapidesa i la senzillesa dels processos– regulant millor l’acusació popular –la personació en el cas de les parts sense interés directe en el procés que defensen l’interés general. També, separar en procediments diferents la depuració de la responsabilitat penal de les eventuals conseqüències civils –pagament d’indemnitzacions, per exemple– generades.

4.-Suprimir els aforaments, “privilegis processals”, segons el jutge, de què gaudeixen els càrrecs públics. Obligar que algunes causes siguen tractades en jutjats diferents de l’ordinari –la difunta Rita Barberá, que era senadora, en el cas Taula, per exemple– ralentitza la instrucció. 

5.-“Apoderar la instrucció”. Dotar els jutjats d’experts, com ara pèrits o altres professionals l’opinió independent dels quals siga emesa sens dubtes pel que fa a la seua imparcialitat i amb més rapidesa que ara, en què gairebé sempre cal recórrer a professionals aliens a l’Administració de justícia.

6.-Millorar la cooperació internacional. Tot i que, segons Ruz, països on habitualment s’amaga els diners robats com ara Suïssa o Andorra hi col·laboren ara de manera més satisfactòria, algunes comissions rogatòries –petició d’ajuda a jutges d’altres països– tarden anys a donar resultats.

7.-“Cooperació interna amb la instrucció” o una crida als bancs perquè agilitzen les seues respostes a la justícia. El jutge s’ha mostrat comprensiu amb la càrrega de treball que algunes causes imposen a les entitats financeres on s’han guardat diners procedents de casos de corrupció o des d’on se n’han transferit, però ha demanat un esforç.

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha