La ressaca del PP: de l’alegria continguda de Bonig a la tristor de Rita Barberá

Superat el xoc inicial per la debacle respecte de les generals del 2011 i la posició de debilitat extrema de Mariano Rajoy per a formar govern, en el PP valencià la sensació que deixa el 20D és de satisfacció continguda: el partit creu que el pitjor ha quedat arrere.Qualifiquen els seus resultats de moderadament bons, asseguren que estaran en condicions de disputar la batalla per la Generalitat el 2018 i consideren que el lideratge d’Isabel Bonig ix reforçat mentre que Rita Barberá–i la vella guàrdia amb ella– queden soterratsdefinitivament. Aquestes són les dades que donarien suport a aqueixa teoria.

El PP és el partit més votat. Obté el 31,3% dels vots (sis punts per damunt de Compromís-Podemos, segona força) i 165.000 sufragis més que la força apadrinada per Pablo Iglesias i Mònica Oltra: 837.000 contra 671.000.

És la força mes votada… en totes les circumscripcions. Quasi un 33% del vot a Alacant, gairebé un 32% a Alacant i una mica menys (un 30%) a València, on l’espenta de Compromís-Podemos (sobretot dels primers, prenent com a referència les eleccions autonòmiques del maig) és més gran.

És la força més votada, a pesar de Ciutadans. Un dada a què es dóna molta importància. En les eleccions europees del 2014, quan el partit d’Albert Rivera encara no tenia tanta tracció, el PP es va quedar amb 29,6% dels vots, quasi dos punts menys que en les generals del diumenge. Els populars creuen que un eventual retrocés de Ciutadans, que donen per probable en cas de noves eleccions, dispararia els seus vots.

Supera en vots la mitjana nacional. El PP ha obtingut el 28,7% dels vots a escala estatal, 2,5 punts per davall del valencià. Encara que en altres autonomies Rajoy ha obtingut millors resultats –Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lleó o Múrcia–, fonts del partit creuen que el resultat reforça el lideratge de Bonig, especialment tenint en compte que el partit regional està marcat per gravíssims casos de corrupció i ha deixat la Generalitat a la vora de la fallida.

Es recuperen 180.000 vots, un 22% més que en les autonòmiques del maig. Ara s’han aconseguit 837.000 vots pels 653.000 que va obtenir la candidatura encapçalada per Alberto Fabra.

I a València, sense Rita Barberá, es guanyen vots.Un 37% de vots. En les municipals, amb l’ara senadora de cap de cartell, el PP va tenir 105.000 vots. En les generals de diumenge, 145.000, 24.000 més que la llista que representa l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, la de Compromís-Podemos.Amb les limitacions preceptives a l’hora de comparar uns comicis locals o autonòmics amb uns altres d’estatals –la participació és més alta en aquestes últimes–, en el PP s’interpreten aquests números com un toc d’alerta a la vella guàrdia del partit: ni estan ni se’ls espera.

A la vista dels números, la victòria pírrica cada vegada li fa més bon gust a l’actual direcció del partit. El PP està convençut que,tret d’una revolució profunda en tots els nivells, el lideratge d’Isabel Bonig, que haurà de ratificar-se en els congressos que està previst celebrar el pròxim trimestre, està més que garantit.