Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El PP va recaptar d’adjudicatàries per a la campanya de Barberá més triomfal. Va desviar també diners de fundacions?

Rita Barberá amb Alfonso Rus, Mariano Rajoy i Francisco Camps en un acte electoral

Adolf Beltran

València —

La campanya electoral que va donar a Rita Barberá el 2007 la seua majoria absoluta més escandalosa (va aconseguir 21 regidors de 33), pretesament es va finançar de manera il·legal amb donacions d’empreses adjudicatàries. Segons Valencia Plaza, el Jutjat d’Instrucció número 18 de València que investiga l’anomenat cas Taula ha detectat més de tres milions aportats per empreses concessionàries i proveïdores de l’Ajuntament de València al grup Laterne, encarregat d’organitzar aquella campanya, en teoria amb un cost declarat pel PP local de 150.000 euros.

La comptabilitat de Laterne Product Council, SL, investigada per la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, revela que empreses contractistes o constructores amb concessions municipals, entre altres, van aportar a aqueixa mercantil més de 3 milions d’euros per finançar la campanya de la llavors alcaldessa de València, que va faltar el 23 de novembre passat, dies després d’haver declarat en el Tribunal Suprem com a imputada precisament en el cas Taula pel pretés blanqueig de diners en el grup municipal del PP durant la campanya del 2015, en la qual va perdre l’Alcaldia.

Propietat de Vicente Sáez Tormo, una persona pròxima a qui va ser mà dreta de Barberá, Alfonso Grau, la investigació ha constatat la transferència a Laterne de 800.000 euros més procedents de dues filials: City Marketing Council i Product Management Council. Mort Sáez Tormo i les empreses en fallida, la investigació, segons Valencia Plaza, té el problema d’esbrinar la procedència d’aqueixos fons. No obstant això, una denúncia pública dels socialistes ja va apuntar el 2009 que podia estar desviant-se diners de fundacions municipals.

A City Marketing Council va pagar del 2007 al 2008 uns 400.000 euros l’Ajuntament de València a través de la fundació Centro de Estrategias y Desarrollo de València (CEyD), com va denunciar la llavors regidora socialista i hui diputada en el Congrés Ana Botella, que va remarcar la relació directa de Laterne amb Barberá fins a l’extrem d’haver estat l’organitzadora de la seua campanya. També va denunciar Botella aleshores que una altra fundació municipal, Turismo Valencia Convention Bureau, va pagar a Laterne entre els anys 2006 i 2007 un total de 500.000 euros per un treball de camp per a revisar el pla estratègic de turisme.

Segons els socialistes, l’empresa que va fer la campanya de Barberá el 2007 va cobrar del novembre del 2007 al maig del 2008 més de 700.000 euros de fundacions municipals. Laterne va recórrer a l’empresa de la trama Gürtel, Orange Market, a través del seu responsable Álvaro Pérez, El Bigotes, per organitzar en la precampanya del PP en les eleccions del 2007 un míting en el poliesportiu del Cabanyal en què van participar Mariano Rajoy, Rita Barberá, Francisco Camps, Alberto Fabra i Luis Díaz Alperi.

Les irregularitats destapades en CEyD, una entitat que depenia de la Regidoria de Grans Projectes, que dirigia Alfonso Grau, l’escassa activitat de la qual no es corresponia amb el seu pressupost creixent, van portar a tancar-la el 2011. Els comptes del Centro de Estrategias y Desarrollo que estan en poder de l’Ajuntament de València actualment, a què ha tingut accés eldiario.es, revelen que la fundació va rebre transferències de l’Ajuntament de València per 887.400 euros el 2006; 919.000 euros el 2007, any de les eleccions; 800.000 euros el 2008 i quantitats inferiors en anys successius.

L’actual alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, va portar al gener del 2011 el cas davant de la fiscalia perquè investigara si Barberá va pagar a través de CEyD l’acte de precampanya del 2007. Però el fiscal en cap, Ricard Cabedo, el va arxivar un mes després en considerar que no hi havia “res de fundat” en què basar la investigació.

Etiquetas
stats