eldiario.es

Menú

Taula, Púnica, Gürtel, Laterne i Emarsa: el puzle de la corrupció del PP de Rita Barberá comença a encaixar

Les investigacions judicials de diversos casos revelen connexions i formes d'operar que delaten el funcionament irregular durant anys dels populars en la ciutat València

- PUBLICIDAD -
La exalcaldesa Rita Barberá en el Ayuntamiento de Valencia

L'exalcaldesa Rita Barberá, que va morir el passat mes de novembre, en l'Ajuntament de València

El cas Taula no és una anècdota, ni afecta a fets remots que van ocórrer en el passat. La investigació inicial per blanqueig que involucra des de gener de 2016 a tot l'equip del PP en la ciutat de València (els seus regidors i assessors haurien simulat donacions al partit que se'ls retornaven en diner negre) es referia a la campanya electoral municipal més recent, la de 2015, i es va derivar de l'inicial cas Imelsa, en el qual s'investiga la corrupció en la Diputació de València durant el mandat d'Alfonso Rus.

Però al contrari del que podia pensar-se al principi, el cas no segueix un esquema de nines russes, en el qual una corrupció més gran inclou unes altres de menor calat. L'evolució del cas Taula ha adquirit una dinàmica pròpia fins a arribar a connectar amb un escàndol que va denunciar en 2010 la llavors regidor socialista en l'Ajuntament de València, Ana Botella. L'edil va revelar l'opacitat i irregularitats que marcaven la relació de l'Ajuntament amb dos grups d'empreses, Laterne i Trasgos, que contractaven amb el consistori i al mateix temps participaven en l'organització de les campanyes de Rita Barberá, però l'assumpte no va arribar a traslladar-se a la fiscalia.

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil incorporat recentment a una de les peces de Taula i basat en documentació aportada per Jesús Gordillo, que va ser assessor del PP, confirma, no solament que Laterne i Trasgos van ser usades per a finançar il·legalment les campanya de Barberá en 2007, sinó que el modus operandi es va repetir en les eleccions de 2011 i 2015. Situa, a més, a qui va ser mà dreta de Barberá, Alfonso Grau (jutjat i absolt en el cas Nóos), en el centre del sistema irregular. El PP hauria pagat sistemàticament actes electorals finançats per empreses contractistes des d'una caixa B.

La forma d'actuar és similar a l'empleada pel PP de la Comunitat Valenciana en el cas Gürtel. Laterne i Trasgos haurien jugat a escala local el paper que Orange Market, la terminal valenciana de la trama que liderava Francisco Corretja, va jugar en Gürtel. Un cas amb el qual l'Ajuntament que presidia Rita Barberá va tenir una connexió a través de la Fira de València, el patronat de la qual presidia l'alcaldessa. En aquest cas un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la policia va xifrar en 1,2 milions d'euros el que la institució firal, que dirigia Alberto Català, va pagar a Orange Market, segons la documentació de la comptabilitat B de Corretja.

De fet, segons el regidor que va denunciar la trama Gürtel, José Luis Peñas, la influència de la xarxa corrupta en Fira València va ser tal que Francisco Corretja era qui nomenava al seu president. El PP va deixar a haver de més de 625.000 euros a la institució firal pel lloguer de les seues instal·lacions per al congrés del PP en 2008 en el qual Mariano Rajoy va ser reelegit al capdavant del partit. Solament quan una sentència els ha obligat a fer-ho, els populars han pagat el que havien de, després de reclamar-ho els nous responsables de la institució.

El finançament irregular unifica tots aqueixos casos de corrupció política. I també apareix en el cas Emarsa, que investiga el saqueig de la depuradora metropolitana de València, en Pinedo. L'empresa pública, controlada des d'un organisme en el qual el PP de València manejava els fils, hauria pagat sopars de militants del PP local mentre Esteban Cuesta, que va ser càrrec orgànic de segon nivell del partit, era el seu gerent. A més, nombrosos càrrecs del PP de València, entre ells la pròpia Rita Barberá, van rebre regals de luxe amb diners públics de la depuració d'aigües.

Les peces van encaixant en un trencaclosques que revela que el presumpte blanqueig en el grup municipal del PP, pel qual estan imputats nou dels seus 10 regidors, és solament la punta d'una xarxa molt més àmplia i continuada en el temps. Una xarxa que també tenia a veure amb el cas Púnica, una altra de les grans causes de corrupció que afecten al PP a Espanya.

Segons un informe de la UCO de la Guàrdia Civil aportat al sumari de Púnica, l'actual regidor popular Alberto Mendoza; l'exregidor, avui diputat autonòmic, Miquel Domínguez i l'excap de premsa de Barberá, Julio Valero, van participar en el pagament amb diners públics a l'intermediari de la xarxa, Alejandro de Pedro, per afavorir la imatge del PP en Internet.

Si en un temps semblava que, a diferència del seu coreligionari i amic Francisco Camps, Rita Barberá havia quedat al marge de la corrupció que va implicar a tot el PP valencià, a mesura que avancen les investigacions judicials pren forma un trencaclosques que situa a Barberá en la cúspide d'un enorme entramat corrupte. Quan l'exalcaldessa de València va morir a Madrid al novembre de 2016, era tècnicament una trànsfuga del PP, el grup del qual havia hagut d'abandonar en el Senat en haver de declarar davant el Tribunal Suprem imputada en el cas Taula.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha