Ribó i Barberá: cara i creu de protagonisme en campanya electoral
La nit electoral de les passades municipals, l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, va pronunciar una frase que va representar l’epitafi electoral del PP. “Quina hòstia, quina hòstia!”, va dir al llavors delegat del Govern, Serafí Castellano. Una afirmació que va resumir el punt d’inflexió en la carrera política de l’ara senadora. Que no conservara la vara de comandament ha estat determinant.
La campanya electoral ha demostrat la caiguda en desgràcia de Barberá. Els temps en què participava en cada míting quan els dirigents del PP visitaven terres valencianes han passat a la història. Ja no puja al faristol a arengar els seus i a amollar les proclames que feien les delícies de l’electorat més fidel al discurs conservador.
Ara, simplement es queda en segona fila. Després de mitjançar perquè la nova líder del PPCV fora la seua apadrinada Isabel Bonig, es comporta com un actor de repartiment més. I per això no figura ni en la cartelleria electoral ni en els actes com a protagonista. La falta d’un lideratge fort que faça una oposició més contundent en el PP de València pot explicar el cas.
La cara a la creu de Barberá la posa el seu successor en l’alcaldia, Joan Ribó (Compromís). Convertit en un símbol pel fet d’estar entre els grans alcaldes del canvi –encara que amb menys rellevància que els associats a Podem–, és un dels grans actius electorals que fa servir la coalició Compromís-Podemos. És el Moment en els seus actes de campanya.
Figura en els cartells electorals, és una de les cares destacades en els vídeos de la candidatura i intervé en els mítings. De fet, s’espera que siga una de les estreles en l’acte de tancament de campanya de la coalició juntament amb el candidat de Podem a la presidència del Govern, Pablo Iglesias, a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i a la líder de Compromís i vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra. Només la gran estirada mediàtica que té Oltra ha impedit que Ribó prenga més protagonisme com a ‘referent’ de l’esquerra al País Valencià.
La seua exposició s’interpreta com a contrapunt a tot el que encarnava la seua antecessora a l’hora de governar. I també com a actiu perquè Compromís-Podemos continue furgant en l’escletxa que els socialistes tenen en la província de València, i especialment en la capital. Un graner de vots en què tots els partits volen pescar i en què els emergents tenen grans expectatives. I en què l’ajuda de Ribó pot sumar vots de l’antic feu de Barberá.
