Rita Barberá deixa el PP, però s’aferra a l’escó en el Senat
Rita Barberá ha difós un comunicat de dues pàgines en què anuncia que deixa de ser militant del PP, però no senadora. Un dia després que el Tribunal Suprem obrira causa contra ella per blanqueig de capitals, la pressió de la direcció del PP ha aconseguit que cedisca i demane la baixa de militància. “Així m’ho ha demanat el PP i amb això, a més de donar una mostra més de la meua entrega a ell”. El motiu de no abandonar l’escó el deixa clar: “Podria entendre’s com una assumpció de responsabilitat”.
Des que es va conéixer la decisió del Suprem, Barberá i el seu partit han mantingut un pols en què la política valenciana ha fet realitat el temor que s’estenia en el PP: que s’aferrara a l’acta més que a les sigles. Els membres de la direcció no han aconseguit convéncer-la ni amb l’amenaça que la Comissió de Drets i Garanties podria suspendre-la de militància. Ella s’hi ha avançat.
El comunicat de Barberá inclou un encàrrec als seus companys de files, especialment a dos dels barons que més durs han estat amb ella en les últimes hores: Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Alonso. “Així evite que ningú s’empare en mi per a responsabilitzar-me de qualsevol perjudici o per a amagar els seus resultats polítics i electorals”.
La decisió del Suprem, potser un colp definitiu a Barberá a 68 anys, era la crònica d’una mort anunciada des que el gener va esclatar el cas Taula, que implica tots els regidors del PP a València, excepte un, i desenes d’assessors i candidats d’una llista que Barberá va encapçalar i que va abandonar abans fins i tot que el nou alcalde de València, Joan Ribó, prenguera possessió.
La implicació central d’una persona de la seua confiança com María del Carmen García-Fuster, tresorera del Grup Municipal, i de qui va ser la seua mà dreta com a vicealcalde, Alfonso Grau, així com també de la dona d’aquest últim, María José Alcón, que va ser regidora de Cultura i en el negociat de la qual s’haurien produït una bona part de les mossegades, condueix Barberá cap a una imputació inevitable.
Com passa sempre amb el PP, per al qual són les decisions judicials en els casos de corrupció que afecten els seus dirigents les que propicien que aquests siguen apartats o dimitisquen, en el cas de Barberá s’ha deixat arribar l’assumpte fins un d’aqueixos punts. El problema és que la coincidència amb un moment polític en què Mariano Rajoy tracta de trobar suports per a aconseguir tornar a ser investit de president del Govern, i en plena campanya electoral a Galícia i al País Basc, ha afegit gravetat a la situació i ha convertit el “problema Rita” en una pedra de toc.
Així, a la reacció unànime de tots els partits exigint la dimissió de Barberá com a senadora, un càrrec que li ha permés esquivar fins ara, gràcies a l’aforament, la imputació efectiva, s’ha sumat una allau de veus de dins del mateix PP apel·lant, en uns casos, Rajoy perquè en forçara la marxa, i en altres la responsabilitat de la mateixa Barberá.
Al final, malgrat que molts donaven per feta l’eixida de Barberá del Senat, l’única institució que està disposada a abandonar és el PP, el partit en què milita des del 1976.
Barberá i el blanqueig de capitals
El jutge que investiga el pretés blanqueig de capitals en el PP de València i el Tribunal Suprem coincideixen que l’exalcaldessa ha de ser investigada en l’assumpte, que ja ha suposat la imputació de nou dels 10 regidors populars en la ciutat, suspesos de militància, però encara en els càrrecs.
Segons els investigadors –jutge, Fiscalia Anticorrupció i Guàrdia Civil–, el partit va poder finançar les seues campanyes de manera il·legal i amb diners negres procedents de mossegades a canvi d’adjudicacions manegades o donacions irregulars. El sistema, a priori, era poc sofisticat: regidors, assessors o treballadors del partit transferien 1.000 euros, que després rebien, per no deixar rastre, en bitllets de 500.
Barberá va ser una de les donants. En una peça amb més de 50 investigats, inclòs el PP com a organització, l’alcaldessa no podia ser aliena a la instrucció del cas, segons el jutge de València i el Tribunal Suprem. “És imprescindible” aclarir el seu paper en l’assumpte, ha dit l’alt tribunal, tant per la seua jerarquia en el partit com per les mencions d’ella recollides en algunes de les escoltes policials que consten en el sumari.
El febrer, poc després de l’esclat del cas Taula, Barberá va ser rotunda. “No dimitisc ni m’ho plantege”. “Sí que he donat aportacions extraordinàries com els 1.000 euros per a la campanya electoral, que no se’m van tornar”, va dir llavors, després d’insistir que no havia contribuït, ordenat ni conegut cap blanqueig, “ni en el PP ni en cap altre àmbit”. Quasi mig any després, la pressió es fa gairebé insuportable fins i tot per a una fera política com Barberá.
