eldiario.es

Menú

Què passarà si Rita Barberá no compareix a les Corts? No res

La senadora autonòmica està obligada a presentar-se el dia 29 davant del Parlament que la va nomenar; si no hi acudeix, però, la Cambra només pot, com a màxim, reprovar-la

- PUBLICIDAD -
La senadora valenciana Rita Barberá durante su última comparecencia en las Corts

La senadora valenciana Rita Barberá durant l’última compareixença a les Corts

No seria la primera a fer-ho. L’exministra socialista de Sanitat, Leire Pajín, va ser el blanc de les amenaces de reprovació del PP quan va ser senadora autonòmica i es va negar a comparéixer a les Corts Valencianes. Per ella el PP va promoure el 2010 la reforma de la Llei de designació de senadors o senadores en representació de la Comunitat Valenciana. Fins llavors, no hi havien comparegut mai, però es tractava de retardar-ne el nomenament (de fet, els socialistes van estar en minoria uns quants mesos al Senat per això) i de retraure-li, en la condició de ministra, tots els mals que s’atribuïen al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Gràcies a aquella reforma, l’actual senadora autonòmica Rita Barberá, del PP, està citada a comparéixer el 29 de febrer davant d’una comissió de les Corts, en què ha estat reclamada per Podem per explicar “de quina manera afecta l’exercici del càrrec de senadora en representació dels interessos públics dels valencians la seua presumpta vinculació a la trama corrupta lligada al cas Imelsa, la investigació de la qual es va ampliar el 26 de gener passat, quan el Jutjat d’instrucció número 18 de València, en col·laboració amb la Fiscalia especial contra la corrupció, va dur a terme una operació policial en el grup municipal del PP a l’Ajuntament de València i diverses detencions de càrrecs del PP; entre altres, de persones vinculades a la gestió del Govern municipal quan la senyora Barberá n’era alcaldessa”. També Compromís ha fet una sol·licitud en el mateix sentit i cap grup, inclòs el PP, s’ha oposat al fet que l’exalcaldessa de València siga citada.

Però Barberá, ja en la compareixença prèvia a la designació, el juliol del 2015, va tenir els seus pros i els seus contres amb els diputats de l’oposició, que va acusar d’atacar-la personalment (va anomenar “aleví de diablessa” la parlamentària de Compromís Mireia Mollà). Ara, acorralada per la corrupció, en la seua concorreguda roda de premsa de dijous passat, va qualificar de “tribunal popular”, de “totalitari” i d’“inconstitucional” el seu eventual sotmetiment a les intervencions dels parlamentaris autonòmics a la Cambra que la va nomenar.

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, al cap d’unes quantes hores de la roda de premsa de Barberá, va eixir en defensa de la sobirania del Parlament i la va citar a acudir-hi, però ja va deixar clar que la resposta màxima possible és una reprovació com la que el PP va provar de promoure contra Pajín. Això passa perquè, en efecte, en la reforma de la llei el 2010 es va introduir l’obligació dels senadors autonòmics de comparéixer a petició d’un grup parlamentari, en els mateixos termes que s’apliquen als consellers de la Generalitat. No obstant això, a l’hora de fixar els procediments de cessament, la norma només en preveu quatre: la dissolució de les Corts Valencianes, la “defunció, incapacitat, renúncia o qualsevol altre supòsit previst en la legislació electoral general”, la pèrdua de les condicions d’elegibilitat (per exemple, en ser objecte d’alguna condemna judicial) o per alguna incompatibilitat no apreciada (com l’exercici d’algun altre càrrec públic o institucional).

Barberá, amb el suplicatori per a la seua possible imputació judicial enviat pel Tribunal Suprem al Senat, gaudeix de la condició de senadora en representació d’un Parlament que no la pot revocar.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha