Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar

Una llei per a tancar la “paradeta” espiritual de Camps

Camps, al mig, en la inauguració de la ruta dels monestirs, que inclou el de la Valldigna

Voro Maroto

València —

El Parlament valencià ha aprovat per unanimitat una norma “antiparadeta” pública: l’auditoria econòmica i de personal de més d’un centenar d’empreses o de fundacions dependents de les institucions –bàsicament, de la Generalitat– amb un compte de pèrdues i guanys i amb una comesa moltes vegades desconeguts.

La proposta, presentada per Ciutadans, té objectius clars: fer desaparéixer les entitats semipúbliques de “resultat pràctic ben dubtós”, “gran opacitat”, “sobredimensionament de la plantilla” o que “dupliquen” les funcions que acompleixen altres organismes. I l’exemple que posa el partit d’Albert Rivera també és diàfan: la Fundació Jaume II el Just.

Aquesta fundació va ser recuperada i potenciada per Francisco Camps, expresident de la Generalitat. L’objectiu declarat de la institució era “traure i divulgar el patrimoni històric valencià”, particularment del monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat pel monarca Jaume II el Just, nét de Jaume I.

Fundat el 1298 a Simat de la Valldigna, gairebé al centre de la Comunitat Valenciana, Camps veia en el monestir un element clau de la cultura i del valencianisme. De fet, va potenciar la Fundació fins que –gairebé– va petar. La gestió d’un company d’estudis dels Camps (a més de Francisco, Gerardo, diputat en el Congrés) i d’Esteban González Pons (ara en el Parlament europeu) la va portar a fer fallida: 9 milions d’euros de deute després d’una gestió qualificada de megalòmana.

La Generalitat va tapar el forat el 2008, però la Fundació va continuar funcionant, tot i que ho va fer amb menys ambicions: el 2014, segons la Sindicatura de Comptes, l’auditor oficial de la Generalitat, va costar 666.000 euros. El 43 % dels costos són de personal. I els de funcionament consumeixen el 70 % del pressupost. Ciutadans assegura que diverses partides de diners –destinades a despeses diverses, 111.000 euros; a pagaments a proveïdors, 162.000 euros– són tan opaques que és impossible controlar-ne els comptes. El 2015 el pressupost va abaixar i, el 2016, serà de 400.000 euros, segons el pressupost pendent d’aprovació.

La Fundació té 6 treballadors. L’administradora no ha volgut fer declaracions. Un portaveu de la Conselleria d’Educació assegura que el seu departament avaluarà el funcionament de la fundació, com el de la resta de les entitats associades, i canviarà, si és el cas, treballadors “amb padrins” per uns altres d’escollits per mèrits i introduirà el codi de bones pràctiques. La proposta de Ciutadans aprovada per les Corts Valencianes exigeix que el Consell informe del funcionament de les auditories en tres mesos.

Etiquetas
stats