eldiario.es

Menú

REPORTATGE

La primavera educativa de Vicent Marzà

La posada en marxa d'un pla pilot d'aules infantils públiques, la creació d'un full de ruta per acabar amb els barracons i la gratuïtat dels llibres són algunes de les mesures que el nou Consell d'esquerres ha engegat per reconstruir la desfeta del PP a l'educació pública valenciana 

- PUBLICIDAD -
Mosaic realitzat amb motiu del començament de la Primavera Educativa

Mosaic realitzat amb motiu del començament de la Primavera Educativa

Xiquets amb mantes per falta de calefacció, protestes estudiantils, retalls, alumnes en aules prefabricades, augment de les ràtios. L'educació pública valenciana durant els 20 anys de govern del PP ha patit una autèntica desfeta. I aquesta va quedar evidenciada l'any 2011. Sota la denominació de "primavera valenciana", la falta de recursos al col·legi Lluis Vives de València va provocar que milers d'estudiants eixiren al carrer.

Cinc anys després, i amb l'esquerra en forma de bipartit conformat per Compromís i el PSPV-PSOE al poder, les prioritats han canviat. La conselleria que ara dirigeix Vicent Marzà (Compromís) organitza una festa per a reivindicar l'educació al llit del riu Túria, quasi nou meses després d'arribar a la conselleria. Amb el nom de "Primavera Educativa", es tracta d'intercanviar experiències educatives a través de tallers, debats i jocs al voltant de l'ensenyament.

Però, des d'on realment ha brollat una primavera en l'àmbit de l'educació ha sigut des del departament de Campanar. El conseller de Compromís ha engegat una revolució a l'ensenyament valencià amb un objectiu clar, segons va afirmar a eldiario.es: "Reconstruir l'educació pública valenciana".

Amb protestes tan simbòliques al darrere com la del col·legi en barracons Ciutat de Cremona, a Alaquàs, contra la supressió de les seues aules d'infantil, la primera gran iniciativa de Marzà ha estat presentar un full de ruta per tal d'eradicar les aules prefabricades. Els famosos barracons. Al País Valencià, hi ha 35 col·legis totalment en barracons i 200 amb alguna aula prefabricada, fent un total de 1.700 mòduls que comporten un cost de prop de cinc milions i mig d'euros anuals de manteniment.

Per tal d'acabar amb aquesta "vergonya", en paraules de Marzà, la intenció és construir 124 centres nous i reformar-ne uns altres 116. Amb un pressupost de 460 milions d'euros per "dignificar l'educació valenciana", l'objectiu és que no quede ni una aula prefabricada abans que s'acabe la legislatura. Encara que fonts de la conselleria rebaixen aquest propòsit a què "abans de 2019 estiguen edificats el 50% dels centres i en construcció la resta d'escoles".

Una aposta per la qualitat de l'educació pública que contrasta amb el forat de 1.100 milions d'euros que va deixar el PP en l'empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana SA (Ciegsa). El deute l'investiga la Fiscalia Anticorrupció dintre de l'operació Taula, ja que se sospita que diversos dirigents de la mercantil van cobrar comissions il·legals. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va descobrir una trama que s'encarregava de pactar les licitacions per construir els barracons.

Llibres i educació infantil gratuïta

Junt amb aquest pla per acabar amb les aules prefabricades, l'altra iniciativa estrella de Marzà ha estat la posada en marxa d'un pla pilot d'aules públiques de 0 a 3 anys. Es tracta de 35 centres que han adaptat unitats buides per tal de comptar amb una oferta inexistent fins ara. Dels 630 que han participat d'aquesta iniciativa, "el 70% no havien estat escolaritzats", va apuntar el conseller. "Es tracta d'una iniciativa molt positiva, ja que l'educació ha de ser gratuïta des dels 0 als 18 anys", afirma Màrius Fullana, president de la Confederació Gonzalo Anaya, l'organització que agrupa a les Ampes del País Valencià.

Un cartel de Ciegsa anunciando la construcción de dos centros en la comarca de La Safor.

Un cartell de Ciegsa que anuncia la construcció de dos centres a la comarca de la Safor

"Aquest projecte és un traspassament d'alumnes dels centres privats a les escoletes públiques. A la Comunitat Valenciana hi ha un excès d'oferta a l'educació infantil. No calia aquest pla. I menys tal com s'ha dut endavant", critica María José González, de l'associació Salvem 0-3, que agrupa a totes les escoles bressol privades del País Valencià. "Ara ens diuen que ha sigut un èxit. I que volen ampliar el programa. Però no ens diuen res més. Necessitem fer les nostres previsions. Aquesta actitud de la conselleria és desesperant", afig.

L'altre projecte important, i no menys polèmic, ha sigut l'ajuda perquè els llibres de text no costen als pares ni un euro. Finançat pels Ajuntaments i les Diputacions -un fet que ha comportat enfrontaments amb les dues corporacions provincials en mans del PP-, el sistema consisteix a donar 100 euros a cada pare o mare que acredite la compra dels llibres i altres 100 si el material es troba en bon estat i es pot tornar a utilitzar.

"La proposta era positiva, tot i les dificultats que hi havia al principi. Però, nosaltres apostem per un banc de materials, ja que hi ha col·legis que treballen amb projectes", expressa Fullana. La idea del Consell per al pròxim curs és crear un banc de llibres en cada centre.

I amb la mateixa filosofia, tot i les crítiques de les escoles concertades i privades, Marzà ha canviat els criteris per al bo infantil. La proposta d'aportar més progressivitat en aquestes ajudes ha beneficiat més xiquets, però ha comportat la reducció de les quantitats en alguns trams.

Fi a la 'barra lliure' de la concertada

Amb la premissa que calia acabar "amb els privilegis dels quals havia gaudit fins ara la concertada" i que "tots els col·legis sostinguts amb fons públics han de regir-se pels mateixos criteris", Marzà ha donat la volta als criteris d'admissió de l'alumnat als centres educatius. Si amb el PP s'havia imposat el model de districte únic on tenien un pes important per accedir a un determinat col·legi l'opinió del centre i si n'havies sigut alumne, amb el nou model aquests punts desapareixen. La proximitat al centre esdevé clau amb el nou model.

El conseller de educación, Vicent Marzà, en el CEIP Federico García Lorca en la puesta en marcha de su proyecto estrella

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, a la inauguració del projecte d'aules infantils de 0-2 anys

El canvi ha encés al sector de l'escola concertada i privada. Tant, que han creat una espècie de lobby per tal defensar "la llibertat d'elecció". Amb el nom de Mesa para la Libertad, han criticat "l'atac" del Consell a la concertada i la privada. I han denunciat que, a parer seu, "Marzà considera la xarxa privada i concertada subsidiària de la pública". El conseller sempre ha contestat que amb aquests nous criteris "són els pares els qui elegeixen el centre, i no com abans que era el centre qui elegia els alumnes".

I tot, a més, amb el conflicte per les denúncies de Compromís en els jutjats pels suposats cobraments indeguts de les concertades, amb un informe d'Intervenció de la Generalitat que apunta en la línia de la coalició. Un fet que ha provocat que la conselleria pose fre al pagament de quotes a la concertada. La raó? Que no poden cobrar als pares si aquests centres estan finançats amb diners públics.

L'últim enfrontament entre Marzà i aquest sector ha estat a compte de l'arranjament escolar, on el govern d'esquerres ha recuperat les vora 400 unitats escolars que havia eliminat el PP des del curs 2012-2013. Però el Consell ha suprimit 46 unitats a la concertada, tot i que el balanç net, segons la conselleria, és de sols tres unitats eliminades. La concertada va fer una demostració de múscul amb una manifestació històrica a Alacant. I aquest dijous li han entregat firmes al president socialista Ximo Puig per a modificar l'arranjament escolar previst.

Reptes de futur

Tot i la pujada de beques, la contractació de 1.000 nous professors, la baixada de les ràtios prevista i l'impuls donat a la Formació Professional, encara li queden reptes a Marzà. "El canvi de tendència és molt positiu. Ara, falta llevar el fibrocement de moltes aules, una millor relació amb les Ampes...", apunta Fullana. El debat sobre la implantació de la jornada contínua, amb un esborrany que dóna l'última paraula al municipi, és un altre dels temes pendents. I no menys polèmic.

Des de l'STEPV, el sindicat majoritari de l'ensenyament del qual formava part Marzà com a professor d'anglès i francès, li posen deures. "El canvi s'ha notat, però cal millorar les condicions laborals dels treballadors de l'ensenyament i recuperar els 5.000 professors que s'han perdut amb els retalls del PP", reclama el dirigent sindical Marc Candela. Aquest sindicat que va estar a punt de convocar una manifestació contra el seu antic membre per l'impagament de les nòmines dels interins. "Esperem que al curs vinent no torne a donar-se el mateix problema", afirma.

Escola Valenciana, col·lectiu que reivindica l'escola pública i en valencià, i del qual també va formar part el conseller, reclama "la derogació del decret de plurilingüisme" que apartava el català enfront altres llengües. "És innegable la tasca per la recuperació de la dignitat de l'escola pública, de qualitat i en valencià de Marzà", afirma el seu president, Vicent Moreno. I tot, amb la petició que s'adopte un model lingüístic "com ara la immersió lingüística". A l'autèntica primavera educativa de Marzà li queden reptes. Però l'educació valenciana ja ha començat a florir després d'anys de desfeta.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha