Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar

“El regulador ha d’evitar els abusos de l’oligopoli de les empreses elèctriques”

El president d’Avaesen, Marcos J. Lacruz, en un parc fotovoltaic de Tuéjar (València).

Voro Maroto

Marcos J. Lacruz és president d’NRG Investment (una empresa dedicada a la consultoria i el desenvolupament de projectes en energies netes) i Avaesen, el lobby valencià de les energies renovables. Enginyer en telecomunicacions, va promoure, el 1999, el primer parc eòlic de la Comunitat Valenciana. Lacruz ha estat molt crític amb els vaivens de les administracions amb les energies netes i el sistema que deixa en mans d’uns quants i grans operadors el mercat de l’energia espanyol.

Pregunta: Per què ha apujat tant el preu de la llum?

Resposta: Hi ha diverses causes, encara que fonamentalment podem parlar d’una contribució més baixa de les renovables al mix elèctric i de la decisió del Ministeri d’Indústria de vendre energia a França en un moment d’escassetat i carestia d’oferta domèstica al nostre país. En tot cas, s’ha fe evident la falta de control dels supervisors sobre el sistema elèctric, perquè els nivells de preus a què s’ha arribat han estat superiors als que van posar fi a l’anterior sistema de subhastes CESUR per sempre. Cal fer una reflexió ben profunda sobre el funcionament actual del nostre sistema, perquè si és cert que ha agafat el regulador per sorpresa, això significa que no funciona.

El preu de l’energia a penes pesa un 35% en el rebut. El 25% són impostos i l’altre 40% els anomenats peatges. Què són els peatges? 

Comunament denominem peatges la part fixa del rebut elèctric. Aquest capítol és bastant controvertit perquè és el sac foradat en què tradicionalment s’han mesclat conceptes raonables, com ara transport i incentius, amb uns altres, com ara moratòria nuclear o transició a la competència, que no tenen molt de sentit, ni números que els justifiquen. Actualment continuem esperant una auditoria de costos que ens permeta saber si el que es paga ara o s’ha pagat en el passat correspon a una necessitat real dels grans operadors del sistema elèctric o a una altra cosa.

Les grans companyies energètiques fitxen alts càrrecs dels governs sistemàticament, operen en un sector molt regulat i dominen més del 80% del mercat del subministrament. Hi ha oligopoli elèctric?

És evident que actualment hi ha una situació d’oligopoli que no respon a un mercat liberalitzat madur. Aquesta circumstància, que és natural a causa de la posició avantatjosa d’aquestes companyies perquè han estat presents històricament en el sector molt abans de la liberalització, hauria de ser vigilada de prop pels reguladors per a evitar situacions d’abús, mentre creix la competència d’altres companyies. El mercat elèctric ha de funcionar com a tal, amb transparència i competència.

Afortunadament, la societat comença a reaccionar davant dels fitxatges estrela per part de les companyies energètiques de persones que han tingut responsabilitat pública en el passat i que es coneix com a “portes giratòries”. Aquestes pràctiques, legals però poc exemplars, prompte seran un record del passat.

S’ha atribuït a l’energia eòlica en particular (falta de vent) i a les renovables en general (per la seua discontinuïtat, per no ser capaces d’oferir energia de manera constant) una part de l’alça dels preus. Vosté assegura que les renovables abarateixen la factura.

Les energies renovables han estat tradicionalment el cap de turc d’uns interessos molt concrets per a justificar els augments de la tarifa. Si abans la presència d’aquestes energies era la causa del descontrol de costos, ara n’és l’absència, i la veritat és que no deixa de sorprendre’m la capacitat que tenen de canviar d’argument per a anar sempre en contra del mateix objectiu, les renovables.

L’energia renovable ofereix sempre l’energia en el mercat elèctric a cost zero. Són altres energies les que marquen el preu final que acabarà reflectit en la factura. És evident que una contribució renovable més alta farà que hi haja més energia a preu zero i la resultant comportarà un cost més baix per als ciutadans. Això és directe, sense trampes.

En conseqüència, és fàcil d’entendre que un nombre més gran d’instal·lacions renovables en el sistema faran que el rebut elèctric disminuïsca en gran manera. Estudis recents indiquen que una contribució addicional de renovables del 5% en el nostre sistema elèctric podria reduir el cost en pool fins un 30%.

El boom de les renovables es va frenar en sec amb la destralada a les primes durant la crisi. S’ha recuperat? Pot competir sense subvencions?

Actualment encara no s’ha recuperat, perquè al nostre país pràcticament no s’ha instal·lat res en els últims quatre anys. Cal entendre que l’eliminació dels incentius amb caràcter retroactiu no sols va comportar la inviabilitat econòmica de les instal·lacions, sinó una crisi de confiança ben profunda al nostre país. Els inversors i els particulars que van confiar en el compliment d’un decret que garantia una estabilitat a 25 anys no van entendre la fallida d’aquestes condicions de manera unilateral per part del Govern que els va instar a desenvolupar aquestes plantes renovables, i això va generar una desconfiança al nostre país que encara dura a hores d’ara. Cal dir que el país amb més litigis internacionals en matèria energètica oberts del món és Espanya.

La tecnologia ha evolucionat espectacularment en els últims anys. Els costos de la fotovoltaica han decrescut un 80% durant els últims cinc anys, i això ha fet que siga una tecnologia competitiva amb qualsevol altra font de generació en determinades zones del món que tinguen uns nivells de radiació solar acceptables. I Espanya compleix àmpliament aquest requisit. Hi ha un gran moviment a escala mundial de desenvolupaments fotovoltaics, perquè no solament són una energia neta, sinó també ràpida d’instal·lar i barata.

L’energia eòlica requereix unes condicions tècniques més complexes pel que fa al procés d’instal·lació, però hi ha zones al nostre país amb un recurs espectacular que tradicionalment no han estat beneficiàries d’aquesta tecnologia, fonamentalment per traves administratives.

En resum, l’evolució de les tecnologies solar i eòlica les ha portades a ser viables al nostre país sense necessitat d’incentius addicionals, però, per a tornar a reactivar tot el sector, calen certs estímuls i l’anunciada subhasta renovable de 3000 MW pot ser-ne un bon començament.

El Govern valencià té un departament d’economia sostenible i un altre contra el canvi climàtic. Quants megawatts d’energies netes s’han instal·lat a la Comunitat Valenciana amb l’actual Consell?

La suma total és de zero. Cal tenir en compte que revertir tota una legislació energètica no és una tasca fàcil ni una cosa immediata i que, quan això es produïsca, fins i tot haurà de passar un quant temps fins que les primeres instal·lacions es posen en marxa. Per la nostra part, hem de mostrar-nos pacients i col·laboradors amb la Conselleria d’Indústria, que ens ha manifestat reiteradament, i ens consta, que els seus objectius coincideixen amb els nostres i que treballen per resoldre tant el bloqueig que comporta l’actual Pla eòlic com per avançar en l’autoconsum tan necessari per a la indústria valenciana.

La veritat, però, és que la Comunitat Valenciana se situa molt per baix del seu potencial en matèria d’energies renovables. El Govern d’Espanya, potser forçat per Europa o pel nou arc parlamentari, va obrint escenaris nous al desenvolupament de les renovables. I seran les regions que faciliten la implantació d’instal·lacions les que canalitzaran més inversió, més noves ocupacions i millor qualitat de vida.

La Comunitat no pot restar al marge d’això i la nostra intenció com a associació és ajudar les empreses i les institucions a aprofitar totes les oportunitats per a ocupar el lloc que ens correspon en matèria de competitivitat energètica i sostenibilitat.

Etiquetas
stats