Oltra dissenya un sistema de serveis socials com el de salut, amb atenció primària, específica i residencial
Per què han de declarar-se els serveis socials essencials i d'interès general? Perquè es prioritzen els recursos que s'hi destinen en els pressupostos públics i es coordine institucionalment la seua prestació. La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, preveu aqueixa doble consideració en una llei que dissenya una estructura per als serveis socials similar a la del servei públic de salut, amb zones bàsiques, àrees i departaments que articularan sobre el territori els recursos de l'atenció primària, l'atenció de caràcter específic i l'atenció secundària o residencial.
La futura Llei de Serveis Socials Inclusius, que es presentarà a la fi de mes després d'un procés de consulta i participació, amb la intenció que puga ser aprovada per les Corts Valencianes a la fi d'any, implicarà un canvi enorme en la concepció i la gestió de la política social.
Segons la terminologia que utilitza el delegat de la Generalitat per al Model Social Valencià, Francesc Xavier Uceda, es tracta d'una llei de “tercera generació”. Si la primera generació corresponia al període d'assumpció de les competències per les comunitats autònomes i la segona a l'organització territorial d'aqueixos serveis, la tercera generació al·ludeix al dret subjectiu d'accés al sistema i té en la Llei de Dependència el seu punt de referència.
La Comunitat Valenciana va abordar la política de primera generació mitjançant una llei de juny del 1997 que va regular el sistema de serveis socials, però durant tota l'etapa de govern del PP no va arribar a organitzar-se territorialment aqueix sistema. Per aquest motiu es tracta ara de donar el salt de la primera a la tercera generació per a recuperar el temps perdut i encarar el futur.
Els municipis, porta d'entrada a l'atenció primària
Si en el sistema educatiu i en el de salut és l'Administració autonòmica la que es fa càrrec de tots els nivells, l'estructura que dissenyarà la llei converteix els municipis en “la porta d'entrada” a l'atenció primària en serveis socials. La promoció de l'autonomia personal, l'atenció a la infància o la inclusió social són alguns dels aspectes que hauran de gestionar-se des de l'àmbit local en “zones bàsiques de serveis socials” creades a partir d'una població mínima de 5.000 habitants, els equips professionals de les quals estaran compostos almenys per un treballador social, un psicòleg, un educador i personal administratiu.
En l'àmbit de les “àrees de serveis socials”, amb una escala superior als 20.000 habitants, s'ampliarà aqueixa atenció, per exemple, a la lluita contra la violència de gènere, l'atenció a la infància en situació de risc, les famílies acollidores o la immigració.
En el tercer nivell, els “departaments de serveis socials” seran similars als actuals departaments de salut i en ells es planificaran els recursos de caràcter residencial i els centres d'acolliment.
L'elaboració d'un mapa de serveis socials pretén, sobre aquestes bases, servir de guia per a planificar recursos i inversions amb l'objectiu de garantir que els ciutadans no hagen d'allunyar-se del seu lloc de residència, i per tant del seu entorn i la seua vida quotidiana, per a disposar de l'atenció social imprescindible.
Un sistema públic de serveis socials
La norma que prepara la conselleria regularà la gestió directa, indirecta o concertada dels serveis, amb la intenció de millorar el control de les entitats privades després de dues dècades de govern del PP en les quals es va mercantilitzar la política de serveis socials. Un procés que va arribar a l'extrem que, com va criticar la mateixa Oltra l'any passat en anunciar la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de València per a crear tres residències de malalts mentals i un centre d'acolliment de menors, des del 1997 no s'havia construït cap instal·lació pública “per falta de voluntat política”.
L'aposta, amb la futura llei, va en sentit contrari i la intenció és crear un autèntic “sistema públic valencià de serveis socials” la base territorial dels quals, donada la falta d'una comarcalització consolidada legalment, haurà d'articular-se a partir de les mancomunitats de municipis.
Finançament compartit per institucions
Un dels aspectes fonamentals de la norma és aclarir les competències que corresponguen als ajuntaments i a la Generalitat Valenciana així com exercir la potestat de la Generalitat de coordinar les diputacions en aquesta matèria.
El finançament del sistema, per tant, serà establida per percentatges entre les diverses institucions, però suposarà, sobretot, un esforç econòmic important per a l'Administració autonòmica, a causa del canvi de paradigma d'un “finançament subjecte a disponibilitat pressupostària” a un “finançament garantit” de les prestacions mitjançant crèdits de caràcter ampliable.
Es tracta d'un mecanisme, el dels crèdits de caràcter ampliable, que el govern del Pacte del Botànic, format pel PSPV-PSOE i Compromís i amb el suport de Podem, ja ha aplicat en matèria social en els seus pressupostos autonòmics. Uns pressupostos que, simptomàticament, registren el 2018 el seu principal augment en la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Aqueix esforç econòmic tindrà fins i tot que fer-se més intens en el futur, quan s'aprove la nova llei, si hi ha voluntat de desenvolupar-la.
