eldiario.es

Menú

ENTREVISTA | Antonio Estañ

“La taxa turística és prioritària per a donar suport als pressupostos”

El secretari general i portaveu de Podem marca una línia dura amb el Consell de Ximo Puig i exigeix transformacions reals i immediates

Estañ defensa que Podem hauria d’entrar en el Govern autonòmic en les pròximes eleccions i que les noves generacions de periodistes haurien de tenir lloc en Àpunt

Sobre la marxa de Sandra Mínguez, considera que Podem ha de replantejar-se la manera de ser una organització més amable perquè “en política, si ets dona i jove, la duresa es multiplica”

- PUBLICIDAD -
Antonio Estañ, portavoz de Podemos en las Corts valencianes

Antonio Estañ, portaveu de Podem en les Corts valencianes Jesús Císcar / València

Antonio Estañ (Callosa del Segura, Alacant) és, a 29 anys, la cara renovadora de Podem. La seua posició crítica amb l’acció del Govern a qui sustenta i les seues tesis polítiques, que advoquen per la descentralització administrativa i la feminització de la política, el van convertir fa quatre mesos en el secretari general de la formació morada , enfront de la candidatura impulsada per Pablo Iglesias i del corrent de l’exportaveu Antonio Montiel.

Graduat en filosofia i amb estudis en dret, té clar que la Comunitat Valenciana necessita una transformació integral del model productiu i tallar d’arrel el projecte del PP, al seu parer continuat pels socialistes. En el seu debut en el debat de política general es va estrenar amb un to més sever que el seu antecessor i amb una bateria de propostes que poden fer trontollar el Consell de Ximo Puig i Mónica Oltra. Ara, amb el curs començat, comença el seu examen.

Quin ha de ser el paper de Podem en els pròxims cinc anys?

L’hem anat definint aquests dos anys. Pensem que és dissenyar el País Valencià del futur. Parlem de trencar amb el model del PP, el millor exemple del pitjor model . Hem de ser la força que recomponga aqueixes ganes de canvi i dissenye el model alternatiu; un model econòmic social, que assenyale a què s’ha de dedicar la Comunitat després d’anys de turisme i rajola, el model productiu, i com aquest repercuteix en una ocupació que no siga estacional, en precarietat, treball semiesclau , en economia submergida… Hem de canviar les bases materials del model del PP i canviar el model d’ocupació i serveis públics.

I quin serà verdaderament el vostre paper?

Té a veure amb el que fa ara la Comunitat Valenciana en un nou marc estatal i en la nostra capacitat de crear un projecte comú. Gran part de l’èxit de Podemos a escala estatal té a veure d’ajuntar la crisi social i la territorial.

Com hauria de relacionar-se Podemos amb Podem?

Ho hem parlat molt en el procés intern. Ens preguntàvem com érem més útils ací. L’anàlisi que vam fer és que Podemos s’havia centrat en la carrera estatal i a potenciar les candidatures municipals i la part autonòmica s’havia quedat en segon pla. És ara, quan ja no tenim les generals damunt, que hem d’anar a aqueixa descentralització i tenir capacitat d’intervenir en el territori directament. La nostra relació amb Podemos ha de ser traslladar l’aposta plurinacional a l’àmbit organitzatiu. I ara estan desenvolupant-se els documents acordats i avançant en aqueixa descentralització que és necessària i inevitable.

I amb el carrer ?

A vegades es parla de carrer i només que només és eixir a protestar. Però és igual d’important militar en espais socials com ara associacions de veïns i sindicats. Hem de fer el que es puga per acompanyar i enfortir el teixit social, hem de fer de pont entre moviments i institucions. Moltes formacions polítiques tenien la idea d’apropiar-se dels moviments socials i això té les potes molt curtes.

Si després de les pròximes eleccions els resultats foren favorables, iguals o millors que els d’ara, entraríeu en el Consell?

Jo crec que sí. L’anàlisi que es va fer per no entrar en El Govern era que podíem forçar des de fora, en una situació en què no teníem majoria, a arrossegar el PSOE a una posició transformadora. Ara, amb una estructura més forta i una posició més bona, crec que seria lògic.

En el debat de política general vau marcar una línia bastant dura amb el Consell, i vau deixar veure les vostres prioritats en les iniciatives. Ara que és el moment de l’execució… Quines línies ha d’haver-hi sí o sí perquè doneu suport als pressupostos ?

La idea que preteníem mostrar en el debat és que estem a mitjan legislatura. Hi havia grans expectatives en aquest Govern i el que no s’aconseguisca ara no s’aconseguirà. No podem perdre l’oportunitat després de 20 anys del PP. Això s’ha de traduir en propostes que transformen.

Aqueixes línies han de veure’s en els pressupostos . En la que més insistència s’ha fet és la taxa turística com a manera de generar ingressos i que revertisca els beneficis del turisme, que siga un model de qualitat, que respecte els drets laborals i ens done un model de ciutat en què els drets dels visitants i els ciutadans es respecten.

Incidim en la part social, en la manera com lluitem contra l’economia submergida, com som capaços d’armar una renda bàsica com més completa millor, a lluitar contra la pobresa, a fer els primers passos per a una renda bàsica universal, pla de xoc en habitatge… I les maneres que ens permeten garantir aqueixos ingressos. Una seria la taxa, i estem treballant en una proposta que tinga a veure amb la manera d’auditar el deute, manejar els alts càrrecs…

L’auditoria –del deute públic– estava en el Pacte del Botànic i ha avançat poc o gens . Ho hem treballat amb Madrid, que és un bon exemple, i ací no s’ha avançat. És necessari, i més amb aquest nivell d’infrafinançament.

També vas plantejar establir un mecanisme perquè en els pressupostos arribaren esmenes ciutadanes, com es desenvolupa?

Els plantegem en dues fases. Una és una aposta perquè la ciutadania participe en els pressupostos . Estem veient per què en l’àmbit autonòmic és més complex que en el municipal. Ho estem treballant amb la Conselleria de Transparència i ho proposarem la setmana que ve.

Després, a escala interna, cal veure la manera de plantejar esmenes com a forma de debat públic, que la gent veja com funcionen els pressupostos i quines són les prioritats.

I en l’Auditoria Ciutadana del Botànic… entra Podem com a examinat? Com s’executarà?

Sí, s’hauria d’examinar l’acció de Podem, però fonamentalment és un examen de l’acció de Govern. Per a veure què s’ha aconseguit i si està fent-se bé.

Ho plantejàvem també en dos àmbits: una part més sectorial, de rendició de comptes, amb taules ciutadanes on hi haja moviments socials, i una altra de gent que no estiga associada, ciutadania en general, a través d’enquestes representatives de la societat valenciana, que ens donen unes dades fiables i que la gent tinga la possibilitat d’opinar. Quan convoquem la comissió de seguiment de l’acord haurem de negociar com dur-la a terme, fent insistència en el fet que siga independent. Per exemple, amb el suport de les universitats.

Aquestes són tres propostes que requereixen bastant participació, però el vostre últim procés indica que heu tingut problemes amb això…

És distint. En un moment en què no es pot capgirar tan ràpidament el model social, sí que pots avançar a reconstruir el teixit social, generar el debat ciutadà i que servisca per a avançar en transparència. Em preocupa que la gent conega el Botànic i hi debata, lluitar contra la desafecció política.

En el nostre cas particular, ja ho vaig comentar , havíem de fer autocrítica, però els processos interns són menys estimulants que decidir sobre les polítiques públiques que ens afecten. Hem de derivar la nostra forma de participació d’una de més virtual a una de real . S’hi suma el procés d’esgotament, que s’acabava de votar la moció de censura… Cada votació interessa més o menys. No estic descontent amb la participació de l’Assemblea Ciutadana, però hauria de ser més alta.

Antonio Estañ, secretario general de Podem

Antonio Estañ, secretario general de Podem Jesús Císcar

I com s’estimula la gent perquè participe?

Moltes vegades sembla que culpem la gent de no voler participar i jo crec que això ve en la manera com generes aqueixes vies . Molts ja tenen prou de sobreviure, cuidar la seua família, tenir més d’una faena… cal alliberar espais perquè la gent puga fer política. En el curt termini, en el que hem d’ocupar-nos ja és que l’ Administració facilite aqueixes vies : ha d’haver-hi un procés d’informació, una campanya, i tenir una televisió autonòmica hi ajudaria… A més, hi ha altres aspectes estructurals: que la gent jove no vota, cosa per a la qual hi ha mesures com ampliar l’edat de vot, incentivar a través d’assignatures com ara Filosofia… Té a veure amb una visió cultural que s’allunya de la política i que des de les administracions no s’han pres seriosament incentivar-ho . No veig just posar el focus en la part més dèbil de l’equació.

Vosaltres vau impulsar el procés de reobertura de la radiotelevisió pública i de la llei audiovisual, com et sembla que està gestionant-se? Què et pareix el conflicte amb els extreballadors?

Els comentem també en el debat. La radiotelevisió era un dels eixos principals en l’inici de la legislatura, pel seu paper simbòlic i per necessitat política… Quan parlem de polítiques lingüístiques, no tenir un context cultural que hi ajude fa impossible impulsar-les; la qüestió del sector audiovisual, de vertebrar el territori… La televisió autonòmica és una eina fonamental per a això, si es fa bé.

Hi ha aspectes millorables, com ara ser capaç de combinar el problema jurídic i social dels extreballadors amb no tancar la porta a les noves generacions. En la manera d’accedir-hi que hi ha ara, la de la borsa temporal, no es pot revertir ja, però en les pròximes, valorant l’experiència, haurien d’entrar en joc altres valors si volem tenir una televisió moderna. Es va apostar perquè el consell rector fóra independent, va ser una decisió de consens, però esperàvem que el consens es reflectira entre el consell rector i altres entitats del sector.

El secretario general de Podem, Antonio Estañ

El secretario general de Podem, Antonio Estañ Jesús Císcar

Com es coordina un grup parlamentari en què la majoria de les persones no són del corrent que ha guanyat el procés intern?

Quan els processos són oberts i democràtics, evidentment s’hi presenta molta gent; uns guanyen i altres perden, i a partir d’ací cal treballar en equip. Crec que el debat va ser una mostra que serà fàcil de coordinar, tothom està treballant en equip i disposat a aportar i treballar. Estic satisfet en aquesta primera prova.

En un mes, dues dones amb llocs de rellevància han abandonat la formació. Això et va obligar a desdir-te de la teua proposta per a optar a la direcció … Heu reflexionat sobre la representació femenina?

Ja vam començar amb dues dones menys pels resultats electorals. Després, en anar-se’n Covadonga [ Peremarch ] ens vam quedar amb una altra menys. La marxa de Sandra Mínguez mostra la duresa per a les dones de fer política. Per a tots, en general, perquè no és el mateix ser diputat o diputada de Podem que del PP. A més, si ets dona i jove, la duresa es multiplica. Per a nosaltres la reflexió és veure com compaginem fer política amb ritmes genètics de ser una organització que cuide la gent, que no et faça passar per la trituradora. Una organització amb ritmes més tranquils, que no es veja forçada a anar-se’n. La feminització és un debat present com a formació feminista, però hem de treballar-hi.

Com garantim que es mantinga la paritat amb els canvis? És molt complicat. Es pot actuar en l’àmbit legal, que és complicadíssim . A escala interna, el mecanisme seria que la persona següent que s’hi incorporara fóra dona i això implicaria fer dimitir algú. Es pot posar en el reglament intern, però és molt complicat… Les llistes cremallera no són prou.

En el debat vas parlar d’un País Valencià desvertebrat… Quin és el vostre pla vertebrador?

Part de l’èxit del PP va ser construir un projecte col·lectiu comú. Mantenint divisions, però confrontant contra Madrid per l’aigua, amb Catalunya… Tenien un projecte; un projecte terrible, però el tenien . Ara que ha caigut hem d’articular un altre projecte. Tenim impediments geogràfics, som un territori allargat, i culturalment, pel conflicte envers el valencià. Això fa que no tinguem referents culturals comuns, una cosa que ens iguale a tots. Això ha de venir amb qüestions físiques com ara infraestructures, però el finançament autonòmic podria ser una qüestió que unisca, perquè són els drets de tots. No s’han generat elements de cohesió nous. Aqueixa és una faena per al futur, tenir espais que ens facen partícips del projecte comú. Que no siguem una terra de corrupció i sí de drets. Que la gent se senta orgullosa de formar part d’un projecte per a cuidar els seus ciutadans.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha