eldiario.es

Menú

Pla, per a què et vull?

El PGOU de 1988 fou aprovat  el 28 de desembre de 1988 per la Generalitat Valenciana que, tanmateix, rebutjà l'ús residencial de l'illa de Jesuïtes quan hi havia un conveni amb la propietat signat per unanimitat i la llicència concedida -caríssima de rescatar-  (era del temps de Ramón Izquierdo). Al mateix temps demanava que el CMH evacuara un informe sobre  la declaració de Rafalell i Vistabella com a sòl no urbanitzable, cosa que  impedia els plans d'una nova Marina que tenia Rafael Blasco, llavors Conseller d'Urbanisme. Una aprovació, per tant , conflictiva que desautoritzà a Ricard Pérez Casado, provocant la seua dimissió, tot i que el conflicte amb la Generalitat venia d'abans i s'estenia a més temes.

El Pla recollia, és clar, "les regles del joc" i reflectia també parcialment el "model de ciutat" que ja s'havia avançat en el llibre 'La València dels 90'. Un Pla no metropolità (no pogué ser) que establia el Jardí del Túria i l'eix marítim com a elements estructurants bàsics (després se li afegiria la 'ronda', antic segon cinturó de ronda provinent del pla de 1966). Un Pla que rebaixava molt el sòl urbà i els aprofitaments especulatius vigents al Pla de 1966, que re-equipava els barris, que deixava al planejament diferit el Centre Històric, els Poblats marítims i el Parc Central i que establia com a sols urbanitzables programats els Espais de l'Est (Avinguda de França), l'eix d'Ademús i com a sòl urbanitzable no programat altres espais perifèrics (els actuals PAI's).

El Pla fou el que pogué ser en les circumstàncies històricament determinades. El planejament diferit i el caràcter no metropolità  eren els defectes més evidents però ha anat desenvolupant-se (amb moltes modificacions), prioritzant, des de 1991, l'aprofitament dels sols programats i no programats en benefici del capital immobiliari alhora que es deixaven d'executar molts equipaments previstos. A finals de la primera dècada del segle XXI, Rita Barberà proposà una "modificació" del Pla per a "ajustar-ho" a la nova legislació urbanística, quan el que realment es tractava era d'augmentar el sòl edificable en terrenys protegits de l'horta i de fer modificacions de la xarxa viaria que continuaven impulsant el tràfic privat. Una modificació grollera, adornada amb molta ciència del paisatge, que no contenia ni un sol full sobre la previsió de l'economia i la demografia de la ciutat ni una justificació de perquè calia més sòl urbanitzable quan ja havia  esclatat la bombolla immobiliària.

Seguir leyendo »

València Metropolitana?

Una zona de huerta junto a Valencia ciudad.

Tengo serias dudas sobre si lo que he venido escribiendo sobre el Área Metropolitana de Valencia( en adelante AMV) tiene o no sustancia. Discutimos poco por estas latitudes yel que a uno no le contesten no significa prácticamente nada en términos de acierto o error. Voluntad y constancia, eso sí, no me han faltado

Constaté que el AMV era un área metropolitana “de libro” en mi tesis doctoral leida en 1978 y publicada en 1985 por Alfons el Magnànim.. Volví a la carga con ocasión de la publicación del primer y último libro del extinto CMH ( Areas metropolitanas :anàlisis teórico y experiencia comparada. CMH . Papers nº 1 1999). Con ocasión de las Primeras Jornadas Valencianas de Estudios Regionales (València, 9 i 10 de abril de 1999) publiqué una primera aproximación al tema de las Gobernaciones( Sorribes Monrabal, Josep (1999): «La gestió eficient del territori: una alternativa per al País Valencià», y de nuevo volví a poner  blanco sobre negro en 2011 (en colaboración con Joan Romero). Por último, en mis dos últimos libros ( Sorribes, J.  1912 La Ciudad. Ed. Tirant L Blanch y Sorribes , J. 2015 . Valencia 1940-2014. Construcción y destrucción de una Ciudad. UPV), el tema volvió a la palestra.

Por último, dos aportaciones muy recientes , La primera con motivo de la publicación de un libro colectivo  (Joan Romero y Andrés Boix . Eds. 2015 Democracia desde abajo. Nueva agenda para le gobierno local. Coleccíon Desarrollo Territorial nº 17 . PUV) en el que hice una pequeña aportación con el título “La Ventaja colaborativa”) Pgs.113-123 ). La segunda, con motivo de la serie de reportajes que están saliendo desde ya hace más de un año en la web paisvalenciaseglexxi.org: Aquí aquí y aquí.

Seguir leyendo »

El TIP: Transparència, informació i participació

Rita Barberá, durante el examen de valencianía en una imagen del informativo de RTVE.

A banda de lo fart que estigués el personal per les continues retallades dels deixebles merkelians que ens han tocat a la rifa (Rajoy, el mucho español , Montoro el “¿se han enterado Vds.” i D. Tristón de Guindos), el canvi recent del panorama polític li deu molt a la reconversió del lema de la Guardia Civil que ha fent una miríada de espavilats (Todo por la Pasta) i als usos i costums a lo Granados, Correa i una cúa que ocuparia els 8 Km. del Jardí del Túria. Ha hagut tants deixebles dels deixebles que aquest país recordava una cançò de Pi de la Serra: “si els fills de puta volessin mai veuriem el sòl”, i el més ”castizo” “no hay pan para tanto chorizo” estigué a punt de convertir-se en lema electoral.

Comptat i debatut, la gent es fartà de tanta penúria, de tant de pelotazo urbanísitic, de tant de mini- job i contractes per dies i hores, de tanta poca vergonya, de tanta caspa (lo de la casta és més discutible com a concepte), de tant de bipartidisme alternant, de tant de sindicat acomodat i acomodatici, de tanta tarjeta black i de tantes i tantes malifetes que feien que els rics foren cada vegada més rics i augmentara el nombre de milionaris mentre la precarietat de tota mena es feia l´ama i senyora. Malgrat l´absoluta manca d’ètica d´una crisi i d´un sistema al que , per cert, se li han tornat a veure totes les vergonyes amb l´allau d´ofegats i refugiats, ens volien vendre tot aquest malson amb el feble argument de que les coses anaven millor (¿per a qui? ) i que prompte gaudiríem de la confiança dels mercats.

La gent no comprà una mercaderia tan defectuosa i el retrocés d´un PP a la defensiva derivà en una debacle del poder blau tot i la que la políticament correcta socialdemocràcia també va perdre recolzament i no poc, encara que amb els pactes post electorals ha recuperat una mica de presència. Nasqueren nous partits, nous moviments, noves marees, es popularitzà el “sí se puede” (fins i tot es canta al camp de Mestalla), versió indígena del mediàtic Yes we can i alguns rebutjats del “sistema”, per l´esquerra i per la dreta, es carregaren allò de l’ alternància de la Restauració. Malgrat la continua repetició per part del PP de la suposada i errònia legitimitat que atorga el ser el partit més votat, avui quasi tota la vida política ha agafat el camí dels tripartitos, quatripartitos i demés. Tots uns radicals o “aldeanos violentos” com  acunyà donya Rita.

Seguir leyendo »

Engrasar la máquina y soltar lastre

Joan Ribó, tras ser elegido alcalde de Valencia.

Comenzaré con una evidencia: la reforma y profesionalización de la administración local (y por extensión, de la administración pública) es una asignatura pendiente que lastra la consecución de objetivos de crecimiento económico y bienestar social. Ayuntamientos de municipios pequeños y medianos ,muy mal dotados de capital humano, que sin embargo se resisten, por un municipalismo mal entendido, a extraer los beneficios de la ventaja colaborativa. Ayuntamientos de grandes municipios que, con las debidas excepciones, se aislan de su entorno y circulan una y otra vez por caminos de rutina e ineficiencia.

Los comentarios que se exponen a continuación sobre las posibles mejoras de la organización y los recursos humanos no son, ni de lejos, exclusivos del Ayuntamiento de Valencia aunque también en éste haya amplio margen de mejora. Pero , como también saben ( sabemos) los que alguna vez hemos tenido (o intentado) que coger este difícil toro por los cuernos, los temas de la organización y la gestión de los recursos humanos son extraordinariamente delicados, suscitan controversia y recelo y acaban con facilidad provocando conflictos que pueden derivar en parálisis y poner en peligro el cumplimiento de los objetivos. Entre otras cosas porque, como dijo Benavente ,hay muchos intereses creados y transitar por la “reforma” sin pisar callos es un ejercicio circense.

Sin embargo, y hablo ya del caso concreto del Ayuntamiento de Valencia, los objetivos y los buenos propósitos de los nuevos gobernantes que van desgranándose a medida que pasan los días, pueden encontrarse no sólo con la falta de colaboración y / o límites de financiación por parte de otras administraciones públicas (especialmente el estado central), sino también con los límites que imponen las estructuras obsoletas de la propia administración. El símil de Fernando Alonso puede ser útil . Aunque el piloto sea bueno, si no tiene una buena màquina, los resultados son malos o mediocres.

Seguir leyendo »

En defensa del Pamet

Barrio de Russafa (Valencia).

Aquesta setmana i la que ve parlaré de temes “metodològics”. Avui de la (necessària) planificació i la pròxima setmana d’organització i recursos humans. Des de la , tan desitjada per molts, victòria electoral de l´esquerra ( ja ha trigat , ja), l´oxigen omplí els carrers. Els més majors haviem sobreviscut als 24 anys del regnat de Rita Barberá i ens guanyarem a pols la categorització de bitxos anaerobis, aquells que poden sobreviure en absència d´oxigen. El més joves sols havien conegut a Rita Barberà i estaven- una part important al menys - farts del règim d´opacitat, negocis turbulents, manca absoluta de diàleg, populisme, realitat virtual , ínfules de grandeur i altres frivolitats. Jubilats, madurets i joves aconseguirem - amb raons vàries- lliurar-nos de tanta caspa el passat 25 de Maig . S´obria un nou període amb moltes esperances ,tot i que alguns no podíem lliurar- nos d´una certa dosi d´escepticisme. La dreta sempre torna, sempre massa prompte, i no està el forn per a més primaveres curtes.

En els 100 dies que han passat des de tan venturosa data han canviat, i molt , usos i costums i han proliferat actes i decisions simbòliques així com anuncis de mesures sobre les quals es pot estar d´acord o no. Sentir de nou parlar en valencià als meus governants; veure els intents de “calmar“ el tràfic i reduir-lo en el centre històric ( jo seria més radical); comprovar la voluntat de posar en valor el Mercat Central i el seu entorn; donar per morta i ben morta l´estúpida prolongació de Blasco Ibáñez; convocar un concurs d´idees per a El Cabanyal (massa reduït l’ àmbit d´intervenció?); substituir en el Port al prepotent Aznar per Aurelio Martínez i altres coses per l´estil han estat per mi motiu d´alegria i satisfacció.

Prou més dubtes tinc amb algunes iniciatives que ni em semblen estratègiques ni escaients. Allò de les mascotes al bus, la prohibició (no es podria haver esperat a Nadal de 2016?) d´animals al circ , els canvis de noms de carrers (ja s´ha fet feina , hi hauria prou en unes quantes i no hi ha cap urgència) i alguns altres acudits, no semblen ajudar a una imatge seriosa del nou govern local. Això, al menys, em sembla a mi.

Seguir leyendo »

Sobre este blog

La exalcaldesa de Valencia, Rita Barberá, en el Senado.

El blog que ahora inicio, gracias a la amabilidad de eldiario.es, trata justamente de aquello que anuncia su título. Es decir, trata sobre la ciudad de Valencia- y su área metropolitana, por supuesto- y no pretende otra cosa que aportar “sugerencias en do menor”, expresión que debe interpretarse como la concreción de un espíritu cívico de colaboración en el mundo de aquello que sería posible o deseable en la nueva coyuntura política.

Un espíritu que en ningún se arroga la posesión de la verdad ni pone en cuestión la legitimidad democrática del nuevo gobierno de la ciudad para tomar las decisiones que considere oportunas.Siempre he pensado que conviene diferenciar con mucha claridad la legitimidad de la “bondad” o la razón. Me gusta poner el ejemplo de Galileo. Si en su tiempo hubiera existido un régimen de democracia formal, no cabe duda que la gran mayoría de los ciudadanos hubiera votado en contra de su tesis. Y, sin embargo, Galileo tenía razón.

Por tanto el razonamiento- utilizado con cierta frecuencia en el pasado inmediato de que los votos confieren al gobernante un seguro a todo riesgo es tan falaz como demagógico. Rita llegó a decir el 31 de Mayo de 2007 que “hemos obtenido la mayoría absoluta en todos los distritos y es falsa la idea de una Valencia dual mantenida por grupos de la Universidad y el PSPV” (sic) .. Los votos no determinan la dualidad social, ni la tasa de paro, ni ninguna otra variable. Son la expresión democrática de una confianza depositada ( con o sin razón) en una opción política.

Seguir leyendo »

Prova. No difondre.

Los concejales de Zaragoza en Común saliendo del Ayuntamiento. Foto: Vera Benavente

Prova. No difondre.

Seguir leyendo »