Comissió d’investigació de Taula: del suport del PP al veto en les declaracions

La primera comissió d’investigació creada en el si Ajuntament de València per a aclarir el presumpte blanqueig de 50.000 euros en el si del grup municipal popular, que investiga el jutjat com a conseqüència de l’operació Taula, porta camí de passar a la història per la seua escassa utilitat per a aconseguir aportar una mica de llum al cas.

Aquesta comissió, formada per un representant de cada grup polític de l’Ajuntament (Ciutadans, PSPV, Compromís, València en Comú i PP), es va crear a proposta de Ciutadans amb el vot a favor de tots els partits, inclòs el PP.

No obstant això, a pesar del suport explícit dels populars al procés, la realitat és que des del primer moment s’han mostrat poc inclinats a col·laborar en les compareixences, ja que només els funcionaris i el personal eventual estan obligats a personar-s’hi.

De fet, de les 30 persones vinculades al partit citades a declarar des que va arrancar la comissió el 10 de maig passat, tan sols quatre hi han assistit i han contestat les preguntes dels membres dels diferents grups.

Així ho van fer en la primera sessió Asunción Barberá, la germana de l’exalcaldessa Rita Barberá, que va negar que fóra sabedora del presumpte blanqueig, i els exassessors de l’exvicealcalde Alfonso Grau, Arantxa Martí, que es va negar a aportar els 1.000 euros al grup, i Jesús Gordillo, que va assegurar que el polèmic assessor municipal, Luis Salom, li va ensenyar a ell i a una altra persona al mig del carrer un dels dos bitllets de 500 euros amb què pretesament es va produir el blanqueig.

Aqueix mateix dia, es van negar a comparéixer el mateix Alfonso Grau, perquè considerava la comissió d’investigació “un circ”, i les exassessores Nuria Diego i Patricia Iserte.

Així doncs, des d’aquella primera sessió fins a l’última celebrada el 19 de juliol passat, tan sols hi ha acudit i ha respost a les preguntes l’esmentat Salom, que va assegurar que alguns exassessors l’acusen per la seua “notorietat”.

D’aquesta manera, entre els que ni tan sols s’hi van presentar a declarar hi ha, a més de Grau, l’exalcaldessa Barberá, la tresorera nacional del PP, Carmen Navarro o la presidenta del PPCV, Isabel Bonig.

Tampoc s’hi ha presentat cap dels nou regidors populars investigats; els seus assessors, encara que sí que s’hi van presentar pel fet d’estar obligats, no van contestar les preguntes plantejades i es van remetre a la seua declaració judicial.

Crida l’atenció que, a pesar de votar a favor de la constitució de la comissió, els edils del PP ja van anunciar abans que començara que no hi compareixerien, ja que el cas està judicialitzat i, segons van comentar, no és procedent fer més declaracions per recomanació del jutge i dels fiscals, a més que l’Ajuntament té accés al sumari en què figuren les seues compareixences judicials.

També han afegit que consideren la comissió “un judici paral·lel” que només busca “rèdit i encrueliment polític”.

Sobre la possibilitat de modificar el reglament per a obligar els regidors a comparéixer en futures comissions d’investigació, fonts municipals han assegurat que és una cosa que escapa “a les competències de l’Ajuntament”.

Precisament, aquest divendres es va fer públic que la Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat al Tribunal Suprem que òbriga causa contra l’exalcaldessa de València i senadora del PP, Rita Barberá, per aquest cas.

La comissió es reprenen el setembre

Després de l’escàs èxit de la primera fase d’aquesta comissió d’investigació, les compareixences es reprendran a partir del 13 de setembre.

En aquest cas, les persones cridades a declarar estaran vinculades a empreses i a la Mesa de Contractació de l’Ajuntament.

Entre els que podrien figurar hi ha els responsables de les companyies encarregades de construir el centre cultural de La Rambleta o de rehabilitar les torres de Quart.

L’objectiu és determinar si hi va haver presumptes mossegades del 3% per les adjudicacions d’aquests contractes, tal com es desprén d’algunes de les converses telefòniques que es van fer públiques de l’exregidora de Cultura, María José Alcón.

D’altra banda, l’Ajuntament, a proposta del PSPV, hi ha sol·licitat als serveis jurídics municipals que determinen si el consistori pot personar-se com a acusació particular o popular en aquesta peça.