eldiario.es

Menú

Orígens del Mercat Central: de plaça del poble a rebost de València

El recinte, motor de l’economia local, celebra el centenari aquest diumenge amb diverses activitats populars, com una mascletà i unes quantes paelles gegants.

El germen que va donar lloc al Mercat es remunta a més de 1.000 anys, en l’època àrab, quan muntaven parades de venda a l’exterior de l’antiga muralla.

- PUBLICIDAD -
La cúpula del Mercado Central en plena construcción

La cúpula del Mercat Central en plena construcció

“L’edifici del Mercat Central és un dels millors d’Europa tant pel que fa al continent com al contingut, perquè conserva la seua essència inicial, la seua vocació de venda de producte fresc, una cosa que molts mercats espanyols i europeus han perdut amb el pas del temps i el sorgiment de grans superfícies i de cadenes de supermercats”.

Així ha definit Ángel Martínez, autor juntament amb Andrés Giménez del llibre commemoratiu del centenari del Mercat Central, el recinte que ha exercit de rebost de València i de motor de l’economia local en els últims 100 anys.

Precisament, una de les anècdotes que conten en el llibre que es presentarà a mitjan mes que ve es refereix a la visita recent d’un amic italià: “El vam portar a veure la catedral, la Ciutat de les Ciències i la Llotja; tot li va agradar, però com que venia d’un país amb la història i l’arquitectura d’Itàlia, no el van impressionar especialment”.

Tanmateix, en entrar al Mercat Central, es va posar davall de la cúpula amb els braços oberts i va exclamar: “Açò sí que és un autèntic temple!”.

El germen del Mercat Central

Però, quin és l’origen d’aquesta institució que ha complit 100 anys? Segons Martínez, el germen que va donar lloc al Mercat es remunta a més de 1.000 anys, en l’època àrab, quan muntaven parades de venda a l’exterior de l’antiga muralla, ja que a l’interior de la ciutat no hi havia places amb l’amplitud necessària.

Cimientos del Mercado Central

“La muralla anava pel carrer de la Bosseria i creuava per on està ara la Llotja cap a Maria Cristina i l’actual plaça de l’Ajuntament; així, en l’espai que quedava just davant de la muralla, el que és ara la plaça del Mercat, s’instal·laven les parades per a vendre tots els productes de l’horta”, explica Martínez.

Aqueix mateix emplaçament s’utilitzava “com a plaça del poble, com a lloc de trobada i de celebracions on es feien, per exemple, les corregudes de bous o els mítings, i fins i tot execucions”. De fet, allí va tenir lloc l’última execució de la inquisició a Espanya al professor Gaetà Ripoll.

Amb el pas dels anys, aqueix mercat format per parades en ple carrer va anar agafant força i impregnant d’activitat comercial “les zones adjacents, com la plaça Redona, on hi havia nombroses carnisseries o la plaça del Doctor Collado”.

El 1839, s’inaugura, en aquesta localització, un mercat descobert, el Mercat Nou, que és clarament insuficient per a la ciutat de València.

Los puestos de venta previos a la construcción del Mercado

Així, l’Ajuntament pren consciència de la necessitat de construir un recinte que agrupara tots els comerciants i és “l’any 1910 que es presenta el projecte de l’edifici actual”.

Segons conta Martínez, encara que hi ha qui diu que el rei Alfons XIII va estar en la posada de la primera pedra i en la inauguració del recinte, “la realitat és que només hi va venir a l’acte del primer colp de derrocament, anterior al de la posada de la primera pedra, que es produeix el 30 de desembre de 1915 i és la data que es pren com a referència per a celebrar el centenari”.

A causa d’un període polític i econòmic convuls, “finalment es fa un acte d’inauguració el 23 de gener de 1928, dia de l’onomàstica del rei Alfons XII, però l’obertura oficial de l’edifici del Mercat Central s’esdevé el 15 de març de 1928”.

Arquitectura

Pel que fa a l’edifici, és obra dels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesco Guàrdia i Vial. Ambdós s’havien format en l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i havien treballat en l’equip de col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, arquitecte que es va caracteritzar per un estil propi dins de les línies del Modernisme. No obstant això, l’obra la van acabar els arquitectes Enric Viedma i Àngel Romaní.

L’espectacularitat del Mercat Central és innegable. Es tracta d’una de les edificacions més atractives i visitades de la ciutat de València.

La seua arquitectura no trenca l’estètica de la plaça on s’integra amb altres dos monuments ben importants: la Llotja de Mercaders i l’església de Sant Joan del Mercat. És, indubtablement, un dels edificis més representatius de la València que al començament del segle XX avança cap al progrés tecnològic i mercantil.

Aquesta aposta pel progrés i per la producció agrícola es desprenen de l’estructura modernista del Mercat i de l’ornamentació al·legòrica de l’interior.

Fachada del Mercado Central poco después de su inauguración

Les cúpules, de ferro, vidre i ceràmica (la central fa 30 metres d’altura) i els penells que les coronen: el de la cotorra i el del peix, s’integren a una panoràmica paisatgística de torrasses i campanars eminentment valenciana.

La distribució de l’interior és racionalista, de manera que les parades se situen al llarg d’una sèrie de carrers rectilinis travessats per dues vies amples.

Es va concebre per a 959 parades, formades en la zona general per parades altes tancades per a carnisseria, cansaladeria, ultramarins i quincalla; parades baixes per a vendre-hi creïlles, llegums, verdures, fruites i gallina; parades altes obertes per a vendre-hi pa, volateria, carn i caça; i en la pescateria, parades altes per vendre-hi saladures i despulles, i parades baixes per a peix.

Actes commemoratius del centenari

Amb motiu del centenari del recinte, l’Associació de Venedors del Mercat Central ha preparat diverses activitats aquest diumenge en col·laboració amb l’Ajuntament de València.

Entre aquestes, destaca una mascletà especial de pirotècnia Hermanos Caballer a les 14.00 hores, que serà l’antesala d’un dinar popular a base de paella que podran gaudir les 2.000 persones que hagen comprat el tiquet, per tres euros (beguda inclosa), davant de l’església de Sant Joan del Mercat a partir de les 10.30 hores.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha