Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Torna el punk, s'allunya el futur?

La banda britànica Sex Pistols, el 1978.

Iván de la Nuez

Leer versión en castellano

El Metropolitan Museum de Nova York acaba d'inaugurar una exposició retrospectiva sobre el llegat estètic del punk. La mostra té previst viatjar a Londres, cosa que té sentit com a acte de justícia, atesa la importància d'aquesta ciutat en el sorgiment d'aquest moviment. (Encara es discuteix en quina ciutat, Nova York o Londres, va sorgir primer).

A hores d'ara, l'empremta cultural del punk està fora de dubte. Com també semblava fora de dubte la seva importància política, abanderant el descontentament juvenil amb les mesures neoconservadores de Thatcher o Reagan. En ambdues perspectives avança un dels millors llibres escrits mai sobre un moviment cultural: Rastros de carmín. Aquest assaig de Greil Marcus parteix de l'impacte que rep l'autor en un concert dels Sex Pistols, un xoc que el fa viatjar als orígens d'aquest corrent que va qualificar com una “bomba retardada”. Sense conseqüències massa altisonants en el present, però llesta per explotar en algun moment del futur.

El punk vindria a ser, per a Marcus, la culminació d'un camí lateral en el qual es reconeixen el dadaisme, la Internacional Situacionista, les tesis de Guy Debord o el maig del 68. Un rastre de carmí que et pots treure de la galta, però no de la memòria.

A jutjar per les ressenyes, l'exposició recentment inaugurada -Punk: del caos a la costura- no sembla privilegiar aquest costat subversiu, ni confirmar aquell esclat ulterior previst per Marcus. Potser per concentrar-se en la moda -arriba, per exemple, a incloure el vestuari de Quatre bodes i un funeral-, un núvol light es posa sobre aquest retorn. Res a veure amb l'exposat per Grail Marcus. Ni rastre de Rastres...

Curiós liquat el d'un moviment que va carregar contra tot allò que avui torna. I que ho va fer, precisament, des d'un eslògan que té la seva actualitat: No Hi Ha Futur.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats