El rector de la UPF acaba la seva darrera legislatura revifant les polèmiques sobre la presència dels Mossos d'Esquadra a la universitat, després de fer-los entrar ahir al Campus de la Ciutadella per desallotjar una protesta estudiantil que més tard va comparar amb el nazisme. En el marc de la jornada de mobilitzacions convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), els estudiants de la UPF es van concentrar per bloquejar un acte organitzat pel Consell Social de la universitat en el qual participaven, a més del rector Josep Joan Moreso, la presidenta del Consell Social de la UPF, Núria Basi, i els ex-ministres d'exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, francès, Dominique de Villepin, i rus, Igor Ivanov.
Els estudiants van bloquejar l'única entrada a l'auditori del Campus que la universitat havia deixat oberta i el començament de l'acte es va haver de posposar una hora, fins que van intervenir els Mossos, que van arrossegar un a un els estudiants que resistien al terra. Des del Rectorat asseguren que el seu objectiu era “garantir el normal funcionament de l'acte”. “Davant una clara voluntat de boicotejar-lo, ens vam veure obligats a requerir la presència dels Mossos d'Esquadra per garantir l'accés dels assistents”, explica el portaveu de la universitat. Ferran Español, un dels estudiants que va participar a la protesta, assegura que tot i que altres membres de la comunitat van intentar mediar “el rectorat tenia clara la decisió de cridar la policia”.
Un cop començat l'acte, Moreso va declarar, com recull un vídeo publicat avui per la universitat, que “hi ha un grup minoritari a les nostres comunitats universitàries que tracta d'imposar la seva agenda a les majories no respectant les llibertats democràtiques”, i va afegir que “els primers en fer això a les universitats europees van ser els nazis a la república de Weimar”, comparació que va repetir dos cops.
En un comunicat de resposta, les assemblees d'estudiants de la UPF, el Sindicat d'Estudiants de Països Catalans i l'Associació d'Estudiants Progressistes, declaren que no són ells “els qui imposem el nostre criteri i les nostres particulars visions de la universitat a cops de porra”, sinó que és el rectorat qui “envien a violentes per imposar el que volen”. Els signants acusen al rector de “mercantilitzar la universitat” i de ser “el braç executor de les retallades”.
El professorat, des del Comitè d'Empresa del PDI-Laboral, també ha emès un comunicat rebutjant “enèrgicament” les declaracions del rector. “Resulten profundament ofensives contra els col.lectius estudiantils però també contra professors i personal d’administració i serveis que es mobilitzen contra les retallades i contra les polítiques d’austeritat”, asseguren. I afegeixen que les consideren “inadmissibles perquè banalitzen el règim criminal i genocida nacionalsocialista” i “impròpies d’un professor universitari i d’un rector”.
Fi d'una etapa
Ahir, abans dels incidents, onejava al campus una pancarta que resava “Moreso, no t'oblidem ni et perdonem”, en al.lusió a la finalització de la seva etapa com a Rector. El comunicat dels estudiants assegura que fent entrar els Mossos a la universitat, Moreso emulava “els seus 'millors' temps de l'època de Bolonya”, quan els antiavalots van entrar en diverses ocasions al centre. En un acte públic recent, Josep Joan Moreso afirmava que “la decisió més difícil” que ha pres com a Rector “va ser autoritzar que entressin els Mossos d'Esquadra al Campus de Poblenou” la nit abans de la seva inauguració, el primer de diversos cops que van entrar a la universitat aquell curs.
Aleix Porta, que en aquell moment era activista estudiantil i representant dels estudiants en òrgans de govern de la universitat, assegura que el rectorat va reaccionar “de la pitjor manera possible”, davant d'unes protestes que considera “modèliques”. Llavors Moreso no va fer comparacions amb el nazisme, però sí que va comparar els estudiants amb “els ous de la serp”, expressió que s'utilitza en referència a organitzacions juvenils basques properes a ETA.
La següent acció dels estudiants va ser dur a terme una “vaga a la japonesa”, recorda Porta, “tancant-se a la biblioteca per estudiar”. “El rectorat ordenà desallotjar i tancar el campus de Ciutadella en plena època d'exàmens, creant un conflicte que els estudiants haviem sabut evitar”, explica. L'antic estudiant assegura que “aquests dos fets van marcar el desprestigi progressiu de la UPF i del mateix rector”, i a les eleccions que es van celebrar després Moreso, l'únic candidat, va sortir elegit amb una majoria de vot en blanc “de càstig”.
“Nosaltres dèiem que es privatitzava l'accés a través de la pujada de taxes, es precaritzava la situació laboral dels docents ara que en feien falta més per la suposada reforma pedagògica, que els estudiants que treballaven veien molt dificil seguir estudiant, que el govern de la universitat era cada cop més opac i inaccessible i que, en definitiva, el verdader objectiu de Bolonia era escanyar la universitat per fer-la servent de les corporacions i dels interessos privats”, diu Aleix Porta, que afegeix que “tot això es va complint i Moreso ho sap, però ha preferit continuar fugint cap endavant”.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
