eldiario.es

9

Nathalie Torres

Diputada de Compromís a les Corts Valencianes i Subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (2015-2019)

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 0

Llengua materna i justícia social

Explica David Crystal en La revolución del lenguaje que la Unesco va declarar el 21 de febrer Dia Internacional de les Llengües Maternes en commemoració de la mort, el 1952, de cinc estudiants per defensar l’ús del bengalí com a llengua oficial de Bangladesh. L’eminent lingüista recordava el trist succés a compte de la importància que tenen les llengües per a les persones, en concret aquelles amb les quals comencem a relacionar-nos amb i en el món. Les anomenades llengües maternes.

Tornant al cas dels estudiants bengalís, va caldre la mort d’aquests cinc joves perquè l’organisme internacional reparara en la importància que poden arribar a tindre les llengües per als seus parlants. Per això, des del 1999 la Unesco treballa per la defensa de la diversitat lingüística com una de les majors riqueses que atresora la humanitat. I alerta sobre l’amenaça que tenalla aquest patrimoni tan important, al ritme d’una llengua desapareguda cada dues setmanes.

Seguir leyendo »

Treballar per la convivència lingüística

Al desembre de 2019, el Consell d’Europa va publicar l’informe sobre l’aplicació per part de l’Estat espanyol de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) en el període 2014–2016. Pel juny de 2017, qui subscriu va concloure i remetre l’informe a partir del qual els experts havien d’analitzar la situació del valencià durant els tres anys citats. Calia explicar la política lingüística duta a terme en un període dividit clarament en dues etapes: de 2014 al juliol de 2015, i des d’aquesta data fins al 31 de desembre de 2016; un període ben rellevant que comprenia l’extraordinari canvi polític del maig de 2015, després de dues dècades de règim popular hegemònic en totes les institucions valencianes.

Calia parlar de la contraplanificació lingüística perfectament programada i executada al llarg de vint anys pel Partido Popular; de la invisibilitat institucional i de la subsidiarietat administrativa del valencià; de la degradació del model lingüístic, amb la imposició d’unes formes clarament castellanitzants, en un intent més per diluir-ne la filiació lingüística. Calia parlar de l’eliminació gradual de línies educatives en valencià, curs per curs, any a any, amb l’arranjament escolar com a excusa; de l’arraconament de la llengua d’aprenentatge (materna o personal adoptiva) per a centenars de milers de criatures a un trosset de pati, cada dia més menut. Calia parlar del tancament de la RTVV, després de la manipulació informativa més barroera i del saqueig pirata a les seues arques. Calia fer-ho perquè era parlar de l’abolició del (pobre) sistema comunicatiu en valencià, amb la pèrdua total de models referencials per a la ciutadania valenciana que s’expressava en valencià -i vol continuar fent-ho! Calia explicar tot això i establir amb claredat un abans i un després en el temps. La creació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme a l’estiu de 2015 va marcar l’inici d’un nou temps.

Seguir leyendo »