eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Rafael Roca

Profesor de la Universitat de València y escritor.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 0

Efectes literaris del còlera

Les dues epidèmies de còlera que, successivament, es produïren entre nosaltres en els anys 1884-1885 i 1890 no sols afectaren el territori valencià des d’un punt de vista sanitari i econòmic, sinó també cultural. De fet, impactaren de ple en el moviment lingüístic i literari –la Renaixença– que, des d’un parell de dècades enrere, tractava d’obrir-se pas amb múltiples dificultats i suspicàcies polítiques, ja que els seus protagonistes eren acusats de separatistes pel fet d’escriure en una llengua diferent del castellà. Així les coses, el bacteri colpejà sacsejà un moviment que mirava de quallar en una societat que, majoritàriament, no sentia cap necessitat de recuperar i prestigiar l’ús culte del valencià, aleshores percebut com una llengua de categoria inferior tan sols vàlida per a les relacions informals.

D’aquesta manera, un dels efectes més sonors que comportà la malaltia fou la suspensió dels concursos literaris anuals anomenats Jocs Florals de València, tant en 1884 com en 1890. Un certamen que, després de superar tot tipus d’entrebancs, la societat cultural Lo Rat Penat havia començat a celebrar en 1879; i que, de seguida, esdevingué l’aparador més important del nou corrent cultural. Des del principi, els impulsors vincularen els Jocs Florals a la Fira de Juliol, que havia sigut instaurada en 1871. I que, tal com assegurà l’Almanaque Las Provincias, durant l’estiu de 1884 fou suspesa per les autoritats polítiques perquè «el cólera y las medidas sanitarias tomadas para detener su marcha fueron la constante preocupación de las gentes durante todo el verano».

Seguir leyendo »

L’Epistolari Llorente i l’epidèmia de còlera (1884-1885)

L’epidèmia de còlera que, entre juny de 1884 i setembre de 1885, assolà el territori valencià pot ser qualificada, sense cap dubte, com la més letal de totes les que s’hi varen registrar al llarg del segle XIX: des de 1834 fins a 1890, si més no. En base a la seua gran repercussió i mortaldat, són nombrosos els testimonis públics –notícies, informes, articles de premsa...– que en donen compte. Però, per les seues peculiaritats i caràcter confidencial, voldria cridar l’atenció sobre alguns documents escassament coneguts que contenen al·lusions als múltiples entrebancs i preocupacions que aquella malaltia comportà en la quotidianitat dels vora 150.000 habitants amb què aleshores comptava València capital.

D’aquesta manera, l’epistolari del poeta, periodista i polític Teodor Llorente Olivares (1836-1911), integrat a dia d’avui per més de 1.800 cartes, recull diverses referències a una epidèmia que, sens dubte, capgirà la vida dels valencians. Seguint l’ordre cronològic, la primera al·lusió es troba a la missiva que, durant la tardor de 1884 –al voltant del 15 de novembre, segons els meus càlculs–, l’escriptor adreçà al seu amic Vicent W. Querol, que aleshores residia a Madrid. Així, Llorente iniciava aquella lletra assegurant que, a la Ciutat del Túria, havien passat «un verano y un otoño llenos de tribulaciones»: «primero, con la amenaza del cólera, y ahora un cataclismo para la provincia», en referència a les inundacions que, durant els primers dies de novembre, provocà el desbordament del riu Xúquer. El daltabaix que ocasionaren totes dues calamitats degué resultar certament angoixant per a la població: «estos males [...] alcanzan a muchos», lamentava el poeta; per a, poques línies després, constatar que «ahora tenemos el cólera en Beniopa: no lograremos tranquilidad ni en verano ni en invierno».

Seguir leyendo »