Un jutge de Mataró anul·la el canvi de deute subordinat de Caixa Laietana per accions de Bankia
El Jutjat de Primera Instància número 2 de Mataró, província de Barcelona, ha declarat nul un contracte de compra d'obligacions subordinades de Caixa Laietana i el seu posterior canvi per accions de Bankia-entitat que va absorbir a la caixa d'estalvis-, perquè en tots dos casos la dona que va signar les operacions no rebre informació adequada sobre els riscos. La sentència, difosa pel Col·lectiu Ronda, obliga a Bankia a tornar a la dona els 33.000 euros que va invertir més els interessos corresponents, així com a pagar els costos del procés judicial ia quedar les accions per les que va canviar el deute subordinat, canvi que la inversora va acceptar perquè era l'única opció que li van donar per recuperar els seus estalvis.
La dona, veïna de Mataró i jubilada, va comprar obligacions subordinades per primera vegada el 2008, i va realitzar adquisicions posteriors conforme anava estalviant, animada per la directora de la seva sucursal, que li va indicar que tindria una major rendibilitat que amb un termini fix i podria retirar els diners quan ho necessités, però que no li va oferir informació sobre els riscos, segons la demandant. El jutge estima que la clienta no va rebre “informació precisa, veraç, imparcial i clara” sobre els riscos del producte, segons el text de la sentència.
El Col·lectiu Ronda ha recordat en un comunicat que més del 90% de les 6.000 persones que van adquirir obligacions subordinades i participacions preferents de Caixa Laietana, moltes d'elles residents a Mataró, es van veure abocades a haver de canviar-les per accions de Bankia, que es van desplomar poc després del canvi, de manera que han perdut els seus estalvis.
En el cas de les preferents de Caixa Laietana, el Síndic de Greuges-el defensor del poble català-, Rafael Ribó, va anunciar a principis de mes l'enviament a Fiscalia dels casos de canvi per accions de Bankia perquè decideixi si hi ha indicis penals. Va considerar que quan es va realitzar la proposta de canvi “havia indicis més que suficients per saber el que passaria amb les accions, en una autèntica fugida cap endavant amb un risc monumental de fracàs”, i va demanar mediació per buscar una solució a aquests casos.
