Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La confesión de la pareja de Ayuso desmonta las mentiras de la Comunidad de Madrid
El plan del Gobierno para indemnizar a las víctimas de abusos agita la Iglesia
Opinión - El pueblo es quien más ordena todavía. Por Rosa María Artal

El PSC està convençut que no es trencarà la corda amb el PSOE

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, diu que si es trenca el socialisme hi haurà "CiU i PP durant anys".

Jordi Mumbrú

Barcelona —

Ningú vol treure-li importància, perquè la té i molta: és la primera vegada que els diputats del PSC al Congrés han votat diferent als seus companys del PSOE i, a més ho han fet de forma completament oposada i sobre un tema de fons, com és el dret a l'autodeterminació. El pas ja està donat. Però les alarmes que s'han activat al PSOE no han espantat massa al PSC. Per una vegada, els socialistes catalans van a una i estan convençuts que han obrat bé i que no arribarà la sang al riu.

El suport al Congrés a la resolució presentada per CiU i Izquierda Plural els ha costat una multa de 600 euros als diputats díscols i a José Zaragoza, un dels pesos pesats, li ha costat el càrrec de secretari general adjunt. Però els socialistes catalans estan convençuts que no passarà res més.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha pronosticat aquest matí que “si es trenca la unitat del socialisme al conjunt de l'Estat i a Catalunya, tenim PP i CiU per anys”. Aquesta realitat, que ara mateix és indiscutible, permet dormir tranquils als socialistes catalans, tot i haver fet un pas sense precedents. Es tensarà la corda, diuen, però no es trencarà. “Hi ha tensió, però és la mateixa tensió que es viu a tot el país”, diu Collboni que està convençut que molts altres partits tindran problemes similars. Des del PSC no tenen cap dubte en què cal reformar la Constitució, preparar la successió del rei Joan Carles I i apostar per una regeneració democràtica comparable amb la Transició de la dictadura. Tenint en compte tots aquests canvis, “pactar un protocol nou entre el PSC i el PSOE és el de menys”, ha considerat el portaveu socialista.

El monopoli de la veu pròpia

La millor jugada que ha fet CiU en tota la seva història ha estat presentar-se com l'únic partit capaç de defensar els interessos dels catalans al Congrés dels Diputats, on es decideixen les qüestions importants. Amb un PSC silenciat al Congrés, els convergents han tingut molt camp per córrer lliures de marcatge. Amb els vents que bufen des de fa temps a Catalunya, aquesta submissió és letal per al PSC.

Fonts del partit han assegurat que des de fa un any els socialistes catalans estan intentant negociar amb el PSOE algun sistema que permeti donar veu pròpia al PSC al Congrés i que, en cas de discrepància, es pugui votar de manera diferent sense drames. Però com sol passar, els fets s'han avançat a la política i la votació que havia de separar els socialistes ha arribat abans que PSOE i PSC hagin pactat un nou protocol. Cal recordar que Pere Navarro va aconseguir ser escollit primer secretari del PSC en l'últim congrés gràcies a aquest compromís. No aconseguir un acord -o ni tan sols un inici seriós de les negociacions- en aquest sentit era un clar fracàs de Navarro, que no té tota la força que voldria dins del seu partit.

El PSC té clar que pateix una greu malaltia i que l'únic tractament possible per curar-se és molt agressiu i té efectes secundaris. Demanar-li al Rei Joan Carles que abdiqui (encara que sigui per deixar-li el tron ​​al seu fill) i trencar el seu silenci al Congrés forma part d'aquest tractament. La medicina no sempre ho cura tot, però quan la malaltia es diu “quarta força política a Barcelona” no hi ha més remei que jugar-se-la.

Etiquetas
stats