Per sobre de la llei
Tots els policies han d'anar identificats de manera que qualsevol ciutadà pugui veure el seu número de placa des del que es coneix com “distància de respecte”, és a dir, a un metre i mig de l'agent. Des del 2007, quan el Ministeri de l'Interior va aprovar aquesta normativa, els agents del Cos Nacional de Policia (CNP) porten la identificació, inclosos els antiavalots. En alguns casos s'ha denunciat que els agents tapen el número de placa amb un velcro, però majoritàriament compleixen la llei. A Catalunya, la normativa va arribar en forma de decret i es va publicar el novembre del 2008, amb el tripartit al Govern. Es complia així una històrica demanda de les entitats en defensa dels drets humans. Almenys sobre el paper.
El canvi de normativa va durar molt poc. Ni l’aleshores conseller de l'Interior, Joan Saura, d'ICV, es va atrevir a fer complir la llei als agents. Poc després del decret, els antiavalots van deixar de portar el número d'identificació de manera visible. El truc que van trobar els defensors de la llei i l'ordre va ser tapar el número de placa amb l'armilla de protecció. D'aquesta manera, sí que porten la identificació tal com fixa la llei, però ningú els pot identificar. Des de llavors hi ha hagut protestes, denúncies i moltes càrregues, sempre impunes. A diferència dels agents del CNP, que han de tapar-se el número de placa expressament, els Mossos en tenen prou amb posar-se l'uniforme oficial per burlar la llei. I gaudir de la impunitat.
L'advocat Jaume Asens, que ha representat a diversos manifestants al llarg de la seva carrera professional, ho descriu així: “Si no es pot identificar l'autor dels fets, no se li pot imputar el delicte a ningú. El cercle de la impunitat policial es tanca de manera perfecta ”. Un dels seus clients va denunciar als Mossos d'Esquadra després de la càrrega policial a plaça de Catalunya durant la protesta dels indignats. El jutge va reclamar a la direcció de la policia que identifiqués els agents però la policia es va negar. Asens denuncia també que, per si fos poc, els agents porten passamuntanyes perquè no se'ls vegi la cara, de manera que la seva identificació és impossible. És extremadament difícil que un agent antiavalots hagi de respondre pels seus actes. Alguns advocats, quan falla l'acusació per delicte penal, busquen la falta administrativa. Si es demostra que un agent ha agredit injustificadament a una persona, es pot condemnar al cos i obligar a l'administració a indemnitzar la víctima. Però això és molt difícil i l'agent que ha comès la falta, sempre seguirà quedant impune. El desallotjament de la plaça de Catalunya el maig de l'any passat es va saldar amb 121 ferits i no s'ha condemnat a cap agent per això. La causa es va arxivar però els 53 indignats que van denunciar han recorregut i segueixen a l'espera.
La manca d'identificació dels agents és clarament un impediment perquè es pugui complir la justícia en cas d'agressió. Però a més, llança el perillós missatge als agents que tot val i que no hauran de pagar pels seus excessos. El fet de què cap responsable policial obligui els antiavalots a anar identificats (i fins i tot incomplir la llei per això) és tota una declaració d'intencions. “Un agent no fa una càrrega de la mateixa manera si sap que li poden identificar”, assegura Asens.
En una entrevista, el conseller Felip Puig, que ocupa el número quatre de la llista de CiU per Barcelona, ja va deixar clar que la seva intenció era “tensar la llei fins allà on estigui permès i una mica més”.
