Sis episodis de comparacions (odioses) del nacionalisme català amb els nazis
L'escalada sobiranista que es viu a Catalunya ha suscitat, en els darrers anys, tota mena de crítiques per part dels sectors contraris a l'autodeterminació i al nacionalisme català. La majoria dels arguments esgrimits contra el nacionalisme han estat raonats i respectuosos; d'altres, segurament no tant. Però s'ha fet ús d'un recurs per desacreditar el nacionalisme o el sobiranisme catalans que creua totes les línies vermelles de la tolerància: les comparacions amb el nazisme, moviment que sota el mandat dictatorial d'Adolf Hitler va donar lloc a un dels episodis més foscos de la història de la humanitat. Aquests són sis dels símils (definitivament odiosos) entre nazisme i nacionalisme català evocats des dels escenaris polítics i mediàtics en els darrers mesos:
Ibarra, Hitler i Mussolini. La darrera al.lusió al nazisme per referir-se al procés sobiranista engegat per la Generalitat de Catalunya prové d'un baró del PSOE, l'expresident d'Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra. En una entrevista a Antena 3 aquest dijous (14/03/2013), l'encara membre del Consell d'Estat va aventurar que a Espanya “estàvem acostumats a que les constitucions se les carregaven sempre els colpistes, amb metralletes i amb trets”, però no des de dins del sistema -en referència a la consulta sobiranista-, “com sí que hi estan familiaritzats els alemanys, que van tenir a Hitler, i els italians, amb Mussolini”.
D'aquesta manera, l'estratègia d'Artur Mas no només podria seguir perillosament les d'Adolf Hitler i Benito Mussolini, segons Ibarra, sino que seria inclús comparable amb els mètodes d'Antonio Tejero, autor del fallit cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Fent ús d'una particular lògica, l'expresident extremeny raona que si a Catalunya “demanen un referèndum per decidir ells mateixos, s'estan saltant els articles 1 i 2 de la Constitució espanyola, i quan Tejero se la va saltar va ser un colpista. Per tant, quan algú al Parlament català se la salta, també ho és”. La Generalitat ja ha anunciat que estudia presentar una querella contra el dirigent socialista.
Nazisme, marxisme i nacionalisme, segons Margallo. El ministre d'Exteriors i cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo, té molt clar (tal com va assegurar l'11/10/2012) que en política “hi ha dues divisions, només dues: els que consideren que l'individu n'és el destinatari final [...] i els que col.loquen l'individu al servei d'una idea abstracta”. En el primer dels casos, el ministre va posar com a exemple el Govern del PP, del qual forma part. En el segon dels casos, segons Margallo, es posa la persona al servei d'una “idea abstracta” que seria “la classe, en el cas del marxisme; la raça, en el nazisme, o el nacionalisme al servei de la nació absoluta”.
El mateix dia, però, Margallo va matisar les seves valoracions i va substituir la paraula “nacionalisme” per “feixisme”. De totes maneres, no va rectificar perquè va assegurar que en cap cas es referia al nacionalisme català, sino que havia respost a una intervenció d'una diputada d'UPyD sobre “nacionalismes exclusivistes” en el marc del ple del Congrés que donava el vistiplau a l'adhesió de Croàcia a la Unió Europea.
El 'Sieg Heil' de Pedro J. Ramírez. No només des de la política s'ha mirat d'equiparar puntualment nacionalisme català i nazisme. El director del diari 'El Mundo', Pedro J. Ramírez, també ha vist reflexos de l'alemanya nazi recentment a Catalunya. Quan el periodista es va assabentar que el FC Barcelona convertiria el Camp Nou en una senyera gegant de cara al primer Barça-Madrid del curs, per mitjà d'un mosaic, va córrer ràpidament a Twitter:
Davant l'allau de crítiques que va rebre, lluny de disculpar-se, Pedro J. va tornar a les xarxes socials al cap de dues hores per deixar clar que, si algú havia considerat nazis els aficionats del Barça, eren els que s'havien donat per aludits.
Iglesias i Bono evoquen el nazisme en plena campanya. Immersos en una campanya electoral que gravitava entorn al dret a decidir, com va succeir el novembre passat abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el PSC va patir seriosos problemes per acordar un programa electoral en el qual s'hi inclogués el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya, sempre dins el marc de la legalitat constitucional. Però el que no van aconseguir els socialistes catalans va ser controlar les paraules dels barons del PSOE que convidaven als seus mítings. Com en el cas de Marcelino Iglesias, expresident d'Aragó, durant un acte campanya de de Pere Navarro (l'11/11/2012, a la Llotja de Lleida): “Quan a Europa s'han posat fronteres i han guanyat els hipernacionalismes, hem tingut molts desastres, més de 100 milions de morts”. Aquesta va ser la sentència d'Iglesias, en comparació amb l'estrategia de CiU, que segons va dir “crida a trencar amb tot el que hem construit”.
Només tres dies després (15/11/2012), encara en plena campanya electoral, tot i que aquesta vegada no va ser en un míting, l'expresident del Congrés José Bono (PSOE) va tornar a treure a passejar el fantasma de l'Alemanya nazi. “Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem s'acostava”, va advertir, donant a entendre que a Catalunya s'avançava cap a un escenari en què les persones haurien de decidir entre ser catalanes o espanyoles. “El que és bonic dels éssers humans és que tenen identitats compartides”, va dir. Va parlar d'identitats compartides precisament quan ell, del PSOE, lluïa un 'pin' de Ciutadans, que amistosament li va col.locar Albert Rivera durant un còctel a Sitges.
Nens perseguits a les escoles catalanes com els jueus. Paco Vázquez, exalcalde socialista de La Corunya, no va tenir inconvenient en afirmar, en una entrevista a la Televisió de Galícia (12/12/2012), que “no hi ha cap diferència” entre la situació en què vivia “un jueu amb l'estrella groga perseguit pels nazis” i “un nen català castigat per parlar castellà al pati de l'escola”. Donant per suposat que a alguns alumnes catalans se'ls sanciona per “parlar la seva llengua materna”, Vázquez va fer aquestes declaracions en un context especialment cirspat, només dies després que el ministre José Ignacio Wert fes públic el contingut de l'avantprojecte de la LOMCE, que suposa una amenaça de desmantellament del sistema d'immersió lingüística a Catalunya. Les reaccions al vídeo de Vázquez van ser especialment irades.
Artur Mas amb el braçalet de les SS. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha estat objecte en els darrers mesos de dos muntatges fotogràfics elaborats per membres de partits polítics que el vestien amb l'uniforme nazi.
En la primera de les imatges, elaborada a mitjan octubre per un regidor de Rubí, Jonatan Cobo (PP), arran d'una campanya a Twitter contra CiU, es veu el president de la Generalitat caracteritzat com un oficial de les SS, amb el logo de CiU al braçalet i un pegat de TV3. Posteriorment, Cobo va haver de demanar perdó.
En la segona imatge, publicada en plena campanya electoral del passat novembre, es distingeix el president enfundat en l'uniforme que duia la paròdia de Hitler a la pel.lícula 'El gran dictador', de Charles Chaplin. La imatge va aparèixer a la pàgina de Facebook del PSC de Mont-Roig (Tarragona), sota la frase “primer Catalunya, després Espanya i llavors el món...” Quan la imatge va començar a córrer per les xarxes socials els socialistes la van retirar ràpidament.
