Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.

Visita El Diari de l'Educació

También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano

"Hem d'aconseguir que tot els alumnes tinguin els recursos necessaris per aprendre"

Taula rodona organitzada per la Fundació Jaume Bofill y l'Associació Rosa Sensat per combatre les desigualtats des de l'educació.

Una utopia: "Que tot l'alumnat gaudeixi d'igualtat per adquirir les eines i capacitats per viure en societat. Aconseguir que tots tinguin els recursos necessaris per aprendre". En un escenari de severa crisi econòmica, amb centenars de famílies en situació d'asfíxia a Catalunya, l'escola pública s'erigeix com una illa d'equitat en molts barris empobrits progressivament. Però són lluny de la utopia encunyada per Joan Maria Girona, mestre i psicopedagog, ahir al Palau Macaya de Barcelona, sabedor que el sistema educatiu català no és capaç d'esborrar les desigualtats entre els infants.

Per això la Fundació Jaume Bofill i l'Associació Rosa Sensat, dues de les principals entitats renovadores del món de l'educació, van optar ahir per convocar una taula rodona en el qual es debatés, en positiu, quines són les estratègies de què disposa l'escola actualment -i malgrat tot- per combatre les desigualtats socials. "Sobretot, no hem de caure en la fatalitat de que no podrem canviar res", esperonava el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, abans de començar el debat. I Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat, recordava: "Ni l'educació ni la societat per si soles poden canviar res; s'han d'ajudar l'una a l'altra".

La primera intervenció de l'acte ha estat per al Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que en els darrers mesos ha marcat l'agenda educativa i d'infància en més d'una ocasió arran d'informes com el que alertava de la creixent pobresa infatil, el més recent, que detallava que a Catalunya hi ha prop de 50.000 nens i nenes que pateixen malnutrició. Ribó, tanmateix, ha preferit destacar un altre element que cal combatre amb prioritat: la segregació. "Un país que ha sabut crear un sistema d'immersió lingüística exitós com el nostre no pot seguir segregant infants migrants, per exemple, o amb necessitats educatives especials", expressava, en referència als centres d'entorns socioeconòmics més desfavorits.

Per al Síndic, tot i que l'escola "no ha de ser l'instrument ni ha de carregar un pes excessiu" per resoldre inequitats, sí que s'hauria de procurar reduir la diferència entre alguns centres. Una bretxa que el propi Joan Mateo, secretari de polítiques educatives de la Generalitat, confirmava i exemplificava amb el cas de l'anglès: "Hi ha una diferència abismal entre els resultats en anglès de les escoles de nivell econòmic alt, que ja assoleixen fins i tot les competències que marca la Unió Europea, i les de nivell baix". La causa, segons Mateo, és que els alumnes d'entorns afavorits tenen accés a classes extraescolars des de ben petits, un element que evidencia les desigualtats existents entre zones.

Per la seva banda, Joan Maria Girona, des de la perspectiva del mestre, introduïa algunes propostes que els professionals poden tenir en compte en el seu dia a dia a l'aula, més enllà de qüestionar mesures i polítiques. "És important connectar emocionalment amb els alumnes: conèixer la seva autoestima, les seves esperances, frustracions, alegries... per poder guiar-lo", expressava Girona, que afegia dos fronts més que cal tenir en compte per combatre desigualtats des del treball diari: "promoure les relacions de les criatures amb els seus iguals i col·laborar amb les famílies". No en va, Girona recordava que si el sistema educatiu finlandès és un referent és perquè "les famílies allà tenen un nivell formatiu brutal".

Les ràtios i la sisena hora

Malgrat el caràcter constructiu del debat, per a la majoria de ponents ha estat inevitable eludir el capítol de retallades que ha viscut el sistema educatiu català en els darrers anys, i que ha contribuït a incrementar les desigualtats. Per a Joan Maria Girona, per exemple, un gran avanç per combatre un sistema desigual seria recuperar i millorar les ràtios, fins a aconseguir classes de 15 alumnes a primària i 20 a secundària. "És una utopia -tornava a repetir-, però amb aquestes ràtios es podria atendre a la diversitat perfectament".

"Igual com es negaran a aplicar la LOMCE, en el cas del castellà a les aules, també es podrien negar a fer les retallades, que no són inevitables", es despenjava Girona, demanant a l'Administració que no reduís el pressupost per a serveis públics només per pagar un deute que considera il·legítim.

A una altra de les retallades -una de les primeres, de fet- s'hi referia per la seva banda Xavier Besalú, no com a ponent sinó entre el públic, en demanar al secretari de polítiques educatives amb quin criteri es va suprimir la sisena hora a les escoles públiques, que servia per igualar els horaris amb les concertades. "Complia una intensa funció social, i sobretot en una païs on la oferta de lleure educatiu és pobre i desigual", lamentava Besalú, fet al qual Mateu sols ha pogut respondre al·legant motius estrictament pressupostaris.

La taula rodona, a més de brainstorming per a combatre les desigualtats, ha servit també per presentar un número monogràfic de la revista 'Perspectiva escolar', que portava precisament per nom 'Contra les desigualtats socials'.

Sobre este blog

Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.

Visita El Diari de l'Educació

También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano

Publicado el
11 de octubre de 2013 - 00:50 h

Descubre nuestras apps

stats