L'anhelada majoria absoluta i les pedres al camí

Les enquestes no són precises, però rarament cometen disbarats. Cal tenir-les en compte, fins i tot quan estan 'cuinades'. I malgrat que totes coincideixen que encara queden molts indecisos o votants que no volen expressar la seva intenció de vot (el famós vot ocult), sembla bastant clar que guanyarà Artur Mas. La pregunta és si aconseguirà la majoria absoluta, passant de 62 diputats a 68, i la campanya electoral, la de CiU i la de tots els altres partits, girarà entorn d'aquest dilema. Quan un president convoca eleccions anticipades ho fa amb l'objectiu d'aconseguir la majoria absoluta. I no aconseguir-la serà una derrota.

A la primera roda de premsa en campanya electoral, Mas s'ha mostrat confiat que el nou Parlament tindrà una clara majoria a favor del dret a decidir però ha insistit que és important que el partit que lideri el procés surti reforçat d'aquests comicis. Per aquest motiu, Mas demana un vot prestat que li doni una “majoria excepcional per tenir els instruments per al dret a decidir”. Tot està molt mesurat. En els seus discursos durant la campanya electoral, Artur Mas i el seu equip no volen anar més enllà. L'última estació és organitzar una consulta i després ja es veurà. D'aquesta manera, CiU confia en no espantar els electors i seguir sumant vots fins a la majoria. Però és evident que té un risc: si l'objectiu del dret a decidir és aconseguir la independència, per què no votar directament a ERC? Mas respon: “La gent s'ha d'oblidar ara de Convergència i Unió o ERC. Si ens vota a nosaltres no vota per unes sigles, vota per un procés ”. L'objectiu dels convergents és presentar a Mas com el polític que, més enllà dels interessos partidistes, vol guiar el poble cap a la llibertat. Els cartells electorals de CiU, on apareix Mas amb els braços oberts a l'estil Moisès, segons alguns tuitaires, reforcen aquesta idea, així com el lema de la campanya: “La voluntat d'un poble”.

Si l'estratègia funciona, Mas utilitzarà la majoria absoluta per organitzar una consulta durant la pròxima legislatura i a més podrà seguir amb les seves polítiques d'austeritat i de privatització del sector públic. Reforçat a les urnes, Mas tindrà via lliure i serà totalment legítim, perquè mai ha promès canvis en la seva política fiscal i econòmica. Però si la jugada surt malament i no arriba a la majoria, Mas haurà de buscar suports i seria esperpèntic que truqués a les portes del PP. El seu únic soci possible és ERC. Però als republicans les retallades els donen molta mandra i entre les diferències sobre l'austeritat i sobre una possible full de ruta independentista, l'oposició tindrà diverses vies d'atac.

A la primera fase de la campanya, Mas se centrarà en el dret decidir, en els “instruments d'Estat” que fan falta per aconseguir-ho i en la descripció de com serà Catalunya el 2020 si el procés segueix endavant. Com ja avança el seu programa, els convergents veuen en l'horitzó a una Catalunya més justa, més rica i amb un Estat del benestar exemplar. Aquesta primera fase de la campanya acabarà dilluns, segons va explicar Mas, dos dies abans de la Vaga General que, a falta de sorpreses d’última hora, representa una gran pedra al mig del camí.

Tot fa pensar que la vaga serà contundent. Tots els sindicats la secunden i fins tenen el suport de l’ANC, l'associació independentista que va organitzar la multitudinària manifestació de l'11 de setembre. Si la vaga és un èxit, el discurs de CiU quedarà una mica buit si es continua limitant a la consulta i a la promesa d'una Catalunya ideal per al 2020. Aquest discurs, en el moment actual, no el compra ni l’ANC. La tensió social ajudarà més a ERC que a CiU i la vaga pot ser determinant.