Dinar a les 13:00 i tancar el comerç a les 19:30: algunes idees per a la reforma horària
La racionalització dels horaris per equilibrar els temps de treball i els personals és un debat recurrent a Espanya. Un grup d'experts catalans s'ha proposat convèncer administracions, agents socials i societat civil de les bondats d'una reforma horària integral. Després de tres anys de treball, aquest divendres han presentat les seves propostes a la Generalitat perquè, d'una vegada per totes, Catalunya faci un pas ferm cap a l'europeïtzació dels horaris. El Govern ha agafat el guant dels experts i s'ha compromès a presentar abans de l'estiu un pacte nacional per a la reforma horària.
El conjunt de mesures impulsada pel Consell Assessor per a la Reforma Horària té tres motors: el teixit productiu privat –empreses, oficines, comerços, autònoms–, l'educació –escoles, instituts, universitats, FP i extraescolars– i els serveis públics. Tampoc s'obliden les propostes per al sector cultural, de l'oci i l'audiovisual (com, per exemple, que els programes de màxima audiència televisiva acabin abans de la mitjanit).
En l'àmbit laboral, la prioritat és sortir abans de la feina i passar menys temps a l'oficina. Les vies per fer-ho, segons el parer del Consell Assessor, són compactar la jornada laboral i flexibilitzar-la quan sigui possible, així com fer més breu la pausa per al dinar: que no duri més de mitja hora i que comenci cap a les 13 hores. “La rigidesa i el presencialisme laboral que ara són una regla haurien de ser una excepció”, valora la professora d'IESE i membre del Consell, Núria Chinchilla.
Chinchilla explica que els canvis es poden implementar mitjançant acords entre treballadors i direcció a cada empresa, però també a nivell de convenis col·lectius sectorials. I que l'administració podria ajudar a fomentar una reforma dels horaris laborals, per exemple, atorgant més punts en els concursos públics a empreses a les quals es reconeguin bones pràctiques en matèria horària.
Els canvis d'hàbits no es limiten a l'oficina, sinó que també afecten els centres d'ensenyament i a les activitats extraescolars. En aquest sentit, entre les mesures que s'han lliurat a la Generalitat destaca avançar l'hora de dinar a les escoles i instituts a la 13 i una prova pilot als centres per organitzar classes de 45 minuts i redistribuir així les pauses entre classes. El Consell també proposa acabar abans les classes i avançar els horaris dels extraescolars per respectar així el temps de convivència familiar de tarda i nit.
“La reforma ha de ser sincronitzada. No té sentit abordar el canvi horari a les escoles si no es fa abans en els centres de treball”, explica la sociòloga Elena Sintes, que forma part del Consell Assessor. I és que si els pares continuen a la feina a les 19, poc ajuda a la conciliació familiar que els nens acabin els seus extraescolars a les 18. “No podem refer els horaris escolars i extraescolars per deixar els nens amb la tele fins que arribin els pares”, afegeix la mestra Assumpta Baig.
Els experts també proposen que siguin els propis centres els que impulsin activitats lúdiques un cop acabat l'horari lectiu. ¿I les famílies amb problemes per pagar extraescolars? En aquest punt apareix una altra vegada la necessitat d'actuació del sector públic, per exemple amb ajudes per a finançar els àpats o les activitats extraescolars i garantir la igualtat entre alumnes de centres públics, concertats i privats.
Persiana baixada a les 19:30
Si hi ha un àmbit de la reforma horària que s'acosta complicat és el del comerç, un sector clau a Catalunya (aporta el 13% del PIB i dóna feina a unes 440.000 persones) i subjecte al conflicte entre petit comerç i grans superfícies ja continus vaivens legislatius: la Generalitat i l'Executiu central mantenen un xoc obert a compte de la liberalització horària impulsada pel Govern de Rajoy. El Constitucional, a més, va anul·lar el passat mes de desembre diverses limitacions d'horaris comercials aprovades pel Parlament, com la que obligava a tancar el dia de Nadal.
Amb tot, el Consell proposa que els comerços tanquin a les 19:30 hores i que es compacti la jornada per promoure la compra durant el migdia. “Cal fomentar una franja horària de compra responsable i sensibilitzar els consumidors: darrera el taulell hi ha gent que té dret a tornar a casa d'hora”, assevera el trabajólogo Fabián Mohedano.
Des del Consell insten la Generalitat, a més, a tenir una actitud activa en la reforma horària. En altres paraules, anar més enllà d'una campanya de publicitat i sensibilització institucional i fixar un calendari i un “moment zero” per implantar els canvis, amb partides pressupostàries i incentius i ajudes fiscals.
“Una reforma horària busca fomentar la igualtat, i això vol dir tocar elements de l'estructura de repartiment de poder”, valora el sociòleg i membre del Consell Assessor, Salvador Cardús, que prioritza que els canvis s'adoptin per consens dels diferents actors sense oblidar la “capacitat coercitiva” dels poders públics. La pilota està ara a la teulada dels polítics.
