Cada any, des de en fa 17, el Circ d'Hivern il.lumina Barcelona des de dalt. L'Ateneu Popular de 9 Barris acull l'obra creada per a l'ocasió. No es tracta d'un espectacle com el del Cirque du Soleil que, amb tots els seus fastos milionaris i els seus impressionants i fascinants números s’intstal.lará també a la ciutat acaparant la (merescuda) atenció dels mitjans de comunicació. L'esforç, la qualitat, la fantasia, són similars. Estem davant grans, grandíssims artistes. Però el Circ d'Hivern de l'Ateneu representa ja una tradició de la nostra ciutat forjada a força de lluita i d'il.lusió. És el resultat d'anys de passió desinteressada pel circ.
El 1996, amb molt pocs recursos i amb tota la voluntat, va néixer Esplèndid, que va ser el primer espectacle de sala de mig format al nostre país. Van seguir Fantàstic, Zog, Celobert, La Terra és blava com una taronja, Casaboja, Ulls Clucs, La Plaça dels Prodigis, Klezmer, Rodó, Sara, Click, Oniricus, Limbus, Circumstancies i Maravillas. Després de l'exitós pas d'aquest últim espectacle pel Mercat de les Flors, forçat per les obres a l'Ateneu, el Circ d'Hivern torna a Nou Barris amb El Dorado, l'obra escollida en concurs per la Comissió Artística de l'Ateneu, formada per gent del l'entitat i per membres d'anteriors espectacles, que portaran a terme un treball d'assessorament artístic durant la creació de l'obra.
Espectacles inèdits i de qualitat
Les condicions són clares: “Es tracta d'oferir un espectacle de sala (la de l'Ateneu, clar) per a tots els públics (sense fugir de l'experimental), inèdit i creat per un equip d'artistes format específicament per a la realització d'aquesta obra”, explica Toni Llotja, coordinador de l'Ateneu. “Es tracta d'oferir una aventura nova cada any”. I de donar oportunitats a artistes propers, novells però experimentats. Es van presentar nou propostes sobre el paper, de les quals va sortir elegit el projecte ideat per l'argentí establert a Barcelona Emiliano Sánchez Alessi. La idea és que en poc més d'un mes, entre setembre i octubre, s'hagi concretat un espectacle de circ que s'ha d'assajar i s'entrenarà a La Central del Circ i que, durant l'últim mes (desembre), es traslladarà a l'Ateneu. “Abans és impossible perquè la programació de l'entitat, que inclou concerts, teatre i representacions d’allò més variat, manté ocupada la sala”, especifica Llotja.
Les propostes seleccionades solen variar d'estil d'any en any. El Dorado és una obra molt dramatúrgica, poètica, res a veure amb el circ de la Família Bolondo que l'any passat va meravellar (mai millor dit) amb Maravillas, al Mercat de les Flors. La funció d'enguany ens trasllada a un hotel abandonat, oblidat, més aviat, enmig del no-res i habitat per uns personatges curiosos, estranys, misteriosos. “El meu referent és David Lynch, un americà europeu, amb un univers misteriós i oníric”, explica Emiliano, creador i director de l'espectacle. “Intento explicar una història a través del circ-teatre, contemplant un lloc on succeeixen coses sense que ningú s'assabenti. Ve a ser una road movie amb elements estranys: un fantasma, una pluja de meduses, un amnèsic... Apel.lem molt a l'absurd, encara que sense abusar”.
Lectura i missatge
La lectura dramàtica no és fàcil, ni pretén ser-ho. Juntament amb els números aeris, acrobàtics, equilibristes, mana el to coreogràfic i gestual. “No és primordial que s'entengui el missatge, que ve a ser que no cal abandonar els somnis que es van tenir”, aclareix Emiliano. Leticia García, Eva Szwarcer, Fernando Melki, Joana Beltran, Jeremies Faganel i el propi Emiliano Sánchez Alessi donen vida a un conserge que no diu ni piu, a una noia misteriosa que amaga moltes coses, a la cambrera d'un restaurant que no existeix, a un esbojarrat equilibrista i a una bella noia (una fugitiva?) que acolliran a El Dorado a un astronauta que els convidarà a somiar. “Aquests tipus curiosos reben la visita d'algú que està més boig que ells, un astronauta que els fascinarà i els insinués que una altra vida és possible”.
Somiar. Aquesta és, potser, l'essència del circ. Un espectacle apte per a petits i per a grans. “El contacte amb els nens és important, perquè ells no lliguen pistes, com els adults”, diu el director, “però treuen les seves pròpies conclusions, el veuen com un espectacle més visual que racional”. I funciona perfectament. “Hi ha un treball escrit que és com un disparador, la base a la qual agafar, però cada artista té el seu espai per crear dins del marc general”, explica Emiliano, amb qui ha col.laborat en aquesta funció el dramaturg Carles Fernández Giua.
Una història de lluita ciutadana
“Altra vida és possible...” D'alguna manera, el Circ d'Hivern recull l'esperit de lluita de l'Ateneu Popular de Nou Barris, un enclavament cultural en aquest districte perifèric de Barcelona que van ser nou barris i que ara en són 14 i que va començar la seva lluita fa 35 anys. “En els '70, el teatre de carrer tenia molta importància a Barcelona”, recorda Toni Llotja. “Van sorgir grups com La Fura dels Baus, Comediants ...” El 1977, l'ocupació per part d'unes 200 persones d'una fàbrica d'asfalt per a la construcció de les rondes de la ciutat, que era una instal.lació obsoleta el tancament feia anys que se'ls havia promès als veïns, va derivar en la creació d'un ateneu popular que s'ha convertit en un referent d'equipament cultural municipal gràcies a la intervenció apassionada de veïns i artistes, que es van bolcar en una activitat cultural i solidària, desoint si dia falses promeses polítiques. La promoció del circ i de les arts parateatrals va ser, des del principi, un dels eixos vertebradors d'un projecte que ha resistit més de tres dècades.
“El circ ha estat el senyal d'identitat de l'Ateneu i el Circ d'Hivern és la consolidació d'aquest concepte que va sorgir fa tants anys”, comenta Llotja. Els èxits durant tot aquest temps són evidents: el mateix espectacle anual que, després, sol trobar bitlles fora de Barcelona, l'Escola Rogelio Rivel, la creació fa tres anys de la Central del Circ, un espai reivindicat llargament ... “Però això segueix sense ser França, on hi ha una potent escola de circ a cada ciutat de més de 300.000 habitants. NI, molt menys, Canadà ”, accepta, admirat, el coordinador de l'Associació Bidó (en referència als bidons de quitrà dels principis), gestora de l'Ateneu.
Una arriscada campanya contra el 21% d'IVA
El Circ d'Hivern, coherent a la seva trajectòria de lluita i solidaritat, combat obertament la pujada de l'IVA del 8% al 21% per fer viable la propera edició, actualment en perill per l'actitud del Govern. “Nosaltres diem que la cultura no és un luxe i, per això, no vam pujar el preu de les entrades (12 € adults, 6 € nens fins a 14 anys) i hem decidit absorbir part d'aquest impost”. El risc econòmic d'aquesta mesura és gran, per això han obert canals de microdonacions en persona oa través d'ingressos, “per fer possible que la cultura no deixi de ser un dret”.
[if gte mso 9]>
El 1996, amb molt pocs recursos i amb tota lavoluntat, va néixer Esplèndid, que vaser el primer espectacle de sala de mig format al nostre país. Van seguir Fantàstic, Zog, Celobert, La Terra és blava com unataronja, Casaboja, Ulls Clucs,La Plaçadels Prodigis, Klezmer, Rodó, Sara, Click, Oniricus, Limbus, Circumstancies i Maravillas. Després de l'exitós pas d'aquest últim espectacle pelMercat de les Flors, forçat per les obres a l'Ateneu, el Circ d'Hivern torna aNou Barris amb El Dorado, l'obraescollida en concurs per la Comissió Artística de l'Ateneu, formada per gentdel l'entitat i per membres d'anteriors espectacles, que portaran a terme untreball d'assessorament artístic durant la creació de l'obra.
Espectaclesinèdits i de qualitat
Les condicions són clares: “Es tractad'oferir un espectacle de sala (la de l'Ateneu, clar) per a tots els públics(sense fugir de l'experimental), inèdit i creat per un equip d'artistes formatespecíficament per a la realització d'aquesta obra”, explica Toni Llotja,coordinador de l'Ateneu. “Es tracta d'oferir una aventura nova cadaany”. I de donar oportunitats a artistes propers, novells peròexperimentats. Es van presentar nou propostes sobre el paper, de les quals vasortir elegit el projecte ideat per l'argentí establert a Barcelona EmilianoSánchez Alessi. La idea és que en poc més d'un mes, entre setembre i octubre,s'hagi concretat un espectacle de circ que s'ha d'assajar i s'entrenarà a La Central del Circ i que,durant l'últim mes (desembre), es traslladarà a l'Ateneu. “Abans ésimpossible perquè la programació de l'entitat, que inclou concerts, teatre irepresentacions d’allò més variat, manté ocupada la sala”, especificaLlotja.
Les propostes seleccionades solen variard'estil d'any en any. El Dorado ésuna obra molt dramatúrgica, poètica, res a veure amb el circ de la Família Bolondo que l'anypassat va meravellar (mai millor dit) amb Maravillas,al Mercat de les Flors. La funció d'enguany ens trasllada a un hotel abandonat,oblidat, més aviat, enmig del no-res i habitat per uns personatges curiosos,estranys, misteriosos. “El meu referent és David Lynch, un americàeuropeu, amb un univers misteriós i oníric”, explica Emiliano, creador idirector de l'espectacle. “Intento explicar una història a través delcirc-teatre, contemplant un lloc on succeeixen coses sense que ningús'assabenti. Ve a ser una road movie amb elements estranys: un fantasma, unapluja de meduses, un amnèsic... Apel.lem molt a l'absurd, encara que senseabusar”.
Lecturai missatge
La lectura dramàtica no és fàcil, ni preténser-ho. Juntament amb els números aeris, acrobàtics, equilibristes, mana el tocoreogràfic i gestual. “No és primordial que s'entengui el missatge, queve a ser que no cal abandonar els somnis que es van tenir”, aclareixEmiliano. Leticia García, Eva Szwarcer, Fernando Melki, Joana Beltran, JeremiesFaganel i el propi Emiliano Sánchez Alessi donen vida a un conserge que no diuni piu, a una noia misteriosa que amaga moltes coses, a la cambrera d'unrestaurant que no existeix, a un esbojarrat equilibrista i a una bella noia(una fugitiva?) que acolliran a El Dorado a un astronauta que els convidarà asomiar. “Aquests tipus curiosos reben la visita d'algú que està més boigque ells, un astronauta que els fascinarà i els insinués que una altra vida éspossible”.
Somiar. Aquesta és, potser, l'essència delcirc. Un espectacle apte per a petits i per a grans. “El contacte amb elsnens és important, perquè ells no lliguen pistes, com els adults”, diu eldirector, “però treuen les seves pròpies conclusions, el veuen com unespectacle més visual que racional”. I funciona perfectament. “Hi haun treball escrit que és com un disparador, la base a la qual agafar, però cadaartista té el seu espai per crear dins del marc general”, explicaEmiliano, amb qui ha col.laborat en aquesta funció el dramaturg CarlesFernández Giua.
Unahistòria de lluita ciutadana
“Altra vida és possible...” D'algunamanera, el Circ d'Hivern recull l'esperit de lluita de l'Ateneu Popular de NouBarris, un enclavament cultural en aquest districte perifèric de Barcelona quevan ser nou barris i que ara en són 14 i que va començar la seva lluita fa 35anys. “En els '70, el teatre de carrer tenia molta importància aBarcelona”, recorda Toni Llotja. “Van sorgir grups com La Fura dels Baus, Comediants...” El 1977, l'ocupació per part d'unes 200 persones d'una fàbricad'asfalt per a la construcció de les rondes de la ciutat, que era unainstal.lació obsoleta el tancament feia anys que se'ls havia promès als veïns,va derivar en la creació d'un ateneu popular que s'ha convertit en un referentd'equipament cultural municipal gràcies a la intervenció apassionada de veïns iartistes, que es van bolcar en una activitat cultural i solidària, desoint sidia falses promeses polítiques. La promoció del circ i de les arts parateatralsva ser, des del principi, un dels eixos vertebradors d'un projecte que haresistit més de tres dècades.
“El circ ha estat el senyal d'identitatde l'Ateneu i el Circ d'Hivern és la consolidació d'aquest concepte que vasorgir fa tants anys”, comenta Llotja. Els èxits durant tot aquest tempssón evidents: el mateix espectacle anual que, després, sol trobar bitlles forade Barcelona, l'Escola Rogelio Rivel, la creació fa tres anys de la Central del Circ, un espaireivindicat llargament ... “Però això segueix sense ser França, on hi hauna potent escola de circ a cada ciutat de més de 300.000 habitants. NI, moltmenys, Canadà ”, accepta, admirat, el coordinador de l'Associació Bidó (enreferència als bidons de quitrà dels principis), gestora de l'Ateneu.
Unaarriscada campanya contra el 21% d'IVA
El Circ d'Hivern, coherent a la sevatrajectòria de lluita i solidaritat, combat obertament la pujada de l'IVA del8% al 21% per fer viable la propera edició, actualment en perill per l'actituddel Govern. “Nosaltres diem que la cultura no és un luxe i, per això, novam pujar el preu de les entrades (12 € adults, 6 € nens fins a 14 anys) i hemdecidit absorbir part d'aquest impost”. El risc econòmic d'aquesta mesuraés gran, per això han obert canals de microdonacions en persona oa travésd'ingressos, “per fer possible que la cultura no deixi de ser undret”.
[if gte mso 9]>
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
