eldiario.es

Menú

CATALUNYA

La insuficiencia de las becas comedor moviliza entidades sociales y vecinos

En los colegios Antaviana y El Turó, del barrio barcelonés de Roquetes, las familias más necesitadas que no llegan a recibir las becas comedor que otorga la Generalitat tienen una segunda oportunidad. Incluso las que reciben la ayuda -que supone el 50% del precio del menú, unos 3 euros al día- y aun así no pueden permitirse el servicio, cuentan en su barrio con un apoyo económico adicional gestionado por el vecindario. Varios actores del barrio, mediante fondos provenientes de la ONG Adeco y de la parroquia local, han creado una bolsa de becas comedor que a día de hoy llega hasta más de treinta niños y niñas de los dos centros de la zona. La situación de riesgo de pobreza creciente ha obligado a numerosas entidades y organizaciones vecinales catalanas a articularse para garantizar una comida en condiciones a la que muchos alumnos no tienen acceso debido a una política de becas manifiestamente insuficiente.

La campaña más ambiciosa es la que acaban de presentar conjuntamente la Cruz Roja y Cáritas en Cataluña, y que prevé repartir un total de 500 becas en todo el territorio financiadas gracias a la Maratón por la pobreza de TV3. "Muchos niños que realmente lo necesitan quedan al margen de las becas del departamento [de Enseñanza], y esto es muy grave porque estamos admitiendo algunos de ellos no tendrán una alimentación adecuada", justifica Enric Morist, coordinador de la Cruz Roja en Cataluña . El primer informe que elaboró ​​el Observatorio de la Vulnerabilidad -que depende de la entidad-, en julio de 2011, ya dejó clara la importancia de estas ayudas, ya que sostenía que 1 de cada 3 familias que acudían a la Cruz Roja no podían permitirse comprar carne o pescado para sus hijos, y que 1 de cada 4 no podían acceder al comedor escolar -recibieran o no la beca de la Administración. De hecho, fue a raíz de los resultados del informe que la Cruz Roja y Cáritas decidieron incidir en la alimentación infantil, hasta el punto de organizar campañas internas además del actual programa. "Pero el estudio es de hace más de un año, así que podemos suponer que la situación actual es peor", recalca Morist.

Desde el departamento de Enseñanza, la consejera Irene Rigau ha salido al paso de las críticas en varias ocasiones para asegurar que la partida de becas no se ha reducido, sino que se mantiene a pesar del contexto de recortes sociales. La verdad es que sí se ha reducido, aunque ligeramente -de 33 millones hace dos cursos se ha pasado a 32 millones-, pero la consejera sostiene que el número de becados es el mismo, alrededor de unos 64.000. Sin embargo, cada vez son más niños y niñas -más de un 25% del total- los que viven por debajo del umbral de la pobreza, y las entidades se ven obligadas a llegar allí donde la Administración no llega. Igual que los vecinos de Roquetes o que las entidades Cáritas y la Cruz Roja, un grupo de vecinos del Raval de Barcelona, ​​a través del Casal de Niños del Raval, también tiene previsto recaudar fondos para garantizar más becas comedor para el barrio, pero desde la entidad se quejan de que les está costando mucho seleccionar los beneficiarios por la complejidad del sistema de becas y por las demoras.

Los principal motivo de quejas: los retrasos

"Todos podemos entender, de un modo u otro, que no haya recursos, pero entonces como mínimo la Administración tiene el deber de ser puntual", critica Francesc Freixenet, director del CEIP Antaviana, de Roquetes. Las becas, que paga la Generalitat, las gestionan los diferentes Consejos Comarcales de Cataluña, y en el caso de Barcelona el encargado de hacerlo, el Consorcio de Educación de Barcelona, no hizo pública la resolución hasta hace quince días. "Desde el día que se otorgaron, el número de alumnos que se quedan al comedor en nuestra escuela se ha doblado literalmente", asegura Freixanet. Al publicarse la resolución, aunque la Administración no paga hasta al cabo de unos meses, los centros ya saben cuántas de sus familias recibirán ayuda, y así pueden adelantar el dinero a la empresa que gestiona el comedor. "Esto se ha hecho siempre así y nunca nos hemos quejado, pero al menos que no nos recorten días, que lo planifiquen mejor", sentencia el director del Antaviana. Con todo, Freixanet también reconoce el esfuerzo de los entes locales, que para contrarrestar la insuficiencia de becas crean también a menudo partidas extraordinarias para llegar a todas las familias. Es el caso, por ejemplo, del Ayuntamiento de Barcelona, ​​que el año pasado destinó 2,2 millones adicionales a becas. Esto sólo ocurre, sin embargo, en los ayuntamientos que, como el barcelonés, gozan de unas finanzas más saneadas.

Seguir leyendo »

La insuficiència de les beques menjador mobilitza entitats socials i veïns

A les escoles Antaviana i El Turó, del barri barceloní de Roquetes, les famílies més necessitades que no reben les beques menjador que otorga la Generalitat tenen una segona oportunitat. Inclús les que reben l’ajuda –que suposa el 50% del preu del menú, uns 3 euros al dia– i tot i així no poden permetre’s el servei, compten al seu barri amb un suport economic addicional gestionat pel veïnat. Diversos actors del barri, mitjançant fons provinents de l’ONG Adeco i de la parròquia local, han creat una bossa de beques menjador que a dia d’avui arriba fins a més de trenta nens i nenes entre els dos centres de la zona. La situació de risc de pobresa creixent ha obligat a nombroses entitats i organitzacions veïnals a atricular-se per garantir aquest àpat diari en condicions a molts alumnes catalans que, a causa d’una política de beques manifestament insuficient, no hi tenen accés.

La campanya més ambiciosa és la que acaben de presentar conjuntament la Creu Roja i Càritas a Catalunya, i que preveu repartir un total de 500 beques a tot el territori finançades gràcies a la Marató per la pobresa de TV3. “Molts infants que realment ho necessiten queden al marge de les beques del departament [d’Ensenyament], i és molt greu perquè estem admetent que alguns d'ells no tindran una alimentació adequada”, justifica Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya. El primer informe que va elaborar l’Observatori de la Vulnerabilitat –que depèn de l’entitat–, el juliol del 2011, ja va deixar clara la importància d’aquestes ajudes, ja que sostenia que 1 de cada 3 famílies que acudien a la Creu Roja no podien permetre’s comprar carn o peix per als seus fills, i que 1 de cada 4 no podien accedir al menjador escolar –rebin o no la beca de l’Administració. De fet, va ser arran dels resultats de l’informe que la Creu Roja i Càritas van decidir incidir en l’alimentació infantil, fins al punt d’organitzar campanyes internes a més de l’actual programa. “Però l’estudi és de fa més d’un any, així que podem suposar que la situació actual és pitjor”, rebla Morist.

Des del departament d'Ensenyament, la consellera Irene Rigau ha sortit al pas de les crítiques en diverses ocasions assegurant que la partida de beques no s’ha reduït, sinó que es manté malgrat el context de retallades socials. La veritat és que sí que s’ha reduït, tot i que lleugerament –de 33 milions fa dos cursos s’ha passat a 32 milions–, però la consellera sosté que el nombre de becats és el mateix, al voltant d’uns 64.000. Tanmateix, cada cop són més nens i nenes –més d’un 25% del total– els que viuen per sota el llindar de la pobresa, i les entitats es veuen obligades a arribar allà on l’Administració no arriba. Com els veïns de Roquetes o Càritas i la Creu Roja, un grup de veïns del Raval de Barcelona, a través del Casal d’Infants del Raval, també té previst recaptar diners per garantir més beques menjador pel barri. Tanmateix, des del Casal es queixen que els està costant molt seleccionar els beneficiats ateses la complexitat del sistema de beques i les demores.

Seguir leyendo »

La plataforma en defensa de la bressol de la Vall d'Hebron denuncia la pèrdua d'un dret adquirit durant el franquisme

Hi eren gairebé tots els partits. Només CiU i PP han faltat aquest migdia a la presentació del manifest redactat per la plataforma Defensem l’Escola Bressol Vall d’Hebron en contra del tancament d’aquest centre educatiu, de 38 anys d'història, anunciat el juny passat pel departament de Sanitat, que va al.legar que no podia destinar recursos a fins que no fossin mèdics.

La plataforma considera que el tancament no es deu tant a una qüestió econòmica, sinó de gestió i que, per tant, la política de retallades no és més que una excusa per eliminar un dret laboral aconseguit durant el franquisme i que "democràticament estem perdent, de la mateix manera que un bon grapat de drets socials”. Drets que, d’altra banda, combatien l’absentisme laboral i ajudaven a la conciliació de la vida familiar i laboral gràcies a un servei que s’ajusta a la realitat de les necessitats del personal sanitari tant per horaris com per torns.

El manifest reclama que es tornin a obrir les llistes d’inscripció i que les educadores que han hagut de marxar en no entrar nens i nenes nous enguany, puguin tornar a ocupar els seu lloc si és que així ho desitgen.

Seguir leyendo »

Són legals els preus de les matrícules universitàries?

Nous preus: un tant per cent d’una quantitat desconeguda

El sistema per fixar els preus de les matrícules a les universitats públiques ha sofert un canvi radical aquest curs 2012-2013. Fins ara, els preus s’apujaven cada curs igual o una mica més que el cost de la vida. Però el reial decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, estableix que, quant als estudis de grau, “els preus públics cobriran entre el 15% i el 25% dels costos [de prestació del servei] en primera matrícula” i percentatges superiors, que poden arribar al 100%, en el cas de matrícules successives o d’alguns màsters. També diu que això és un primer pas, cap a l’objectiu d’aproximar gradualment la matrícula al cost total del servei. En tot cas, la pega és que, com reconeix palesament el mateix decret-llei, i per estrany que pugui semblar, ningú no sap a hores d’ara quant costa aquest servei, és a dir, quin cost té un ensenyament universitari. Les universitats, a més de la docència, desenvolupen altres activitats, com la recerca i els contractes amb empreses. Per tant, cal distingir quina part dels costos del sistema universitari corresponen a cada activitat, amb la dificultat afegida que no són independents. És a dir, caldria disposar d’una comptabilitat analítica amb criteris homogenis, cosa que ara per ara no existeix. En conseqüència, la norma legal crea inseguretat jurídica, en basar els preus en un valor indeterminat.

Quant pagava, fins ara, l’estudiant?

Seguir leyendo »

Tres docentes de baja o el 20% de la plantilla sin sustituir

L'escola barcelonina La Mar Bella, de només una línia, pateix especialment els efectes del nou sistema de substitucions. / Edu Bayer

Que un centro tenga tres docentes de baja, el número mínimo que exige el departamento de Enseñanza para enviar un sustituto inmediatamente, puede parecer una situación fácilmente asumible por el cuerpo de profesores. Pero si la escuela es de una sola línea, como el CEIP La Mar Bella del barrio barcelonés del Poblenou, y la plantilla docente está formada por sólo 15 maestros, las bajas se convierten en el 20% del profesorado, y la calidad educativa, mientras no llegan los sustitutos, se resiente. Así lo ve, al menos, Anna Marco, jefe de estudios de La Mar Bella y superviviente del virus que comportó la baja de unos cuantos maestros en su escuela y que, en consecuencia, hizo experimentar a la plantilla docente los efectos del nuevo sistema de contratación de sustitutos.

A raíz de un decreto del Ministerio de Educación que data del mes de abril, desde que empezó el actual curso las bajas en los centros públicos solo se cubren si son de más de 10 días -a no ser que haya tres bajas o más -, una medida que perjudica sobre todo a los centros más pequeños, como La Mar Bella, que goza de menos flexibilidad a la hora de reestructurar sus horarios. En su caso, tres maestros se pusieron enfermos con sólo dos días de diferencia, y el departamento tardó cuatro días hábiles en sustituir a uno de ellos. "El sustituto no llega al día siguiente de la baja, como se dice, sino al día siguiente de los nombramientos, que son dos veces por semana", explica Marco. Aparte de esta cobertura, hasta ayer en la escuela aún faltaban las otras dos bajas por cubrir -a la espera de cumplirse los 10 días-, sumadas a la de la Técnica de Educación Infantil (TEI), que también estaba enferma pero que no forma parte de la plantilla. "Ninguna clase se queda sin atención, porque entre todos los maestros ocupamos las vacantes, pero la gran perjudicada de esta situación es la atención a la diversidad: no quedan docentes para los desdoblamientos de inglés o de laboratorio, los refuerzos o el apoyo a alumnos con necesidades educativas especiales ... ".

Para denunciar esta situación, los padres y madres del centro, agrupados en torno al AMPA, han realizado esta semana un envío de cartas masivo al Consorcio de Educación de Barcelona -el órgano que gestiona los nombramientos-, pero de momento no han obtenido respuesta.

La vocación para combatir al cansancio

La presidenta del AMPA de La Mar Bella, Marta Aragón, también es maestra de educación primaria en otra escuela, y asegura que la implantación del nuevo sistema tiene un efecto contrario al que el departamento podía esperar. "Quizá lo que querían con este decreto era evitar que la gente se tomara bajas sin justificar, pero lo que están consiguiendo es que algunos maestros asistan algo enfermos al trabajo para no perjudicar a sus compañeros", asegura. En las escuelas, cuando un docente se pone enfermo, no suele ser el único, sino que se contagian unos cuantos -también los niños. "Esto genera una situación de desazón y de cansancio que, aún sin dejar a los niños y niñas sin cuidado -insiste Marco- sí que altera las clases".

La medida ha sido una de las más criticadas por los sindicatos, que de manera unitaria y en varias ocasiones han denunciado no sólo sus consecuencias, sino el marco de precariedad laboral en el que se aplica. Una vez se dan las condiciones para que el departamento cubra las bajas, los sustitutos se incorporan al trabajo con la jornada y el sueldo reducidos al 85%. Este ahorro por parte del departamento -una "miseria", según los sindicatos- se añade al 50% del sueldo que deja de percibir el maestro que está de baja durante los tres primeros días, aunque luego pasa a cobrar el 70 % -hasta los 21 días, cuando vuelve a cobrar la jornada íntegra.

Primera reacción de Enseñanza ante la presión

El masivo envío de cartas por parte del AMPA de La Mar Bella al Consorcio no ha servido -por ahora- de nada, pero desde el departamento que dirigía, hasta hace un mes, la consellera Irene Rigau, sí se han hecho concesiones ante la presión ejercida por muchos centros a raíz de la aplicación de este decreto. Desde la Dirección General de Profesorado y Personal de Centros Públicos se anunció hace dos semanas una resolución que hacía, según el mismo órgano, la normativa "más receptiva", más sujeta a criterios pedagógicos.

La resolución se centraba sobre todo en ampliar los nombramientos en casos de simultaneidad de incidencias, precisamente el caso de La Mar Bella, pero aún así la escuela primaria del Poblenou no se hubiera beneficiado de los cambios. En el caso de los centros de menos de 20 maestros -también en las escuelas rurales, de educación especial y los institutos de menos de 12 grupos-, la sustitución se cubre el primer día siempre que haya dos o más bajas de entre 5 y 10 días y una de más de 10. No era el caso, pues, de La Mar Bella, porque uno de los maestros de baja lo estaba por menos de cinco días.

Seguir leyendo »

Tres mestres de baixa o el 20% de la plantilla sense substituir

L'escola barcelonina La Mar Bella, de només una línia, pateix especialment els efectes del nou sistema de substitucions. / Edu Bayer

Que un centre tingui tres docents de baixa, el nombre mínim que exigeix el departament d’Ensenyament per enviar-hi un substitut immediàtament, pot semblar una situació fàcilment assumible pel cos de professors. Però si l’escola és d’una sola línia, com el CEIP La Mar Bella del barri barceloní del Poblenou, i la plantilla docent està formada per només 15 mestres, les baixes esdevenen el 20% del professorat, i la qualitat educativa, mentre no arriben els substituts, se’n ressent. Així ho veu, almenys, Anna Marco, cap d’estudis de La Mar Bella i supervivent del virus que va comportar la baixa d’uns quants docents a la seva escola i que, en conseqüència, va fer experimentar a la plantilla docent els efectes del nou sistema de contractació de substituts.

Des que va començar el curs, arran d’un decret del Ministeri d’Educació que data del mes d’abril, les baixes als centres públics no es cobreixen fins al cap de 10 dies –a no ser que hi hagi tres baixes o més–, una mesura que perjudica sobretot als centres més petits, com la Mar Bella, que tenen menys flexibilitat a l'hora de reestructurar els horaris. En el seu cas, tres mestres es van posar malalts en només dos dies de diferència, i el departament va tardar quatre dies hàbils en substituir-ne un. “El substitut no arriba l’endemà de la baixa, com es diu, sino l’endemà dels nomenaments, que són dos cops per setmana”, explica Marco. A banda d’aquesta cobertura, fins ahir a l’escola encara hi havia les altres dues baixes per cobrir –a l’espera de complir-se els 10 dies–, sumades a la de la Tècnica d’Educació Infantil (TEI), que també estava malalta però que no forma part de la plantilla. “Cap classe es queda sense atenció, perquè entre tots els mestres ocupem les vacants, però la gran perjudicada d’aquesta situació és l’atenció a la diversitat: no queden docents pels desdoblaments d’anglès o de laboratori, pels reforços, el suport a alumnes amb necessitats educatives especials...”.

Per denunciar aquesta situació, els pares i mares del centre, agrupats entorn a l’AMPA, han realitzat aquesta setmana una enviada de cartes massives al Consorci d’Educació de Barcelona –l’òrgan que gestiona els nomenaments–, però de moment no han obtingut resposta.

Seguir leyendo »

Les retallades acaben amb l'escola bressol de l'hospital Vall d'Hebrón

Setanta-dues famílies, trenta-vuit d'elles de treballadors de l'hospital de la Vall d'Hebron, van rebre el passat mes de febrer una agradable notificació. Els seus fills havien estat admesos a la llar d'infants situada al mateix recinte hospitalari, creada l'any 1974, encara en plena dictadura franquista. Era realment una bona nova, ja que no es tractava només d'entrar en un centre amb una alta qualitat pedagògica, sinó que s'adaptava a les necessitats d'uns professionals amb horaris a vegades rocambolescos.

Tanmateix, alguna cosa es va torçar pel camí. En ple mes de juny els mateixos pares van rebre una nova carta. Aquesta vegada per dir-los que en aplicació de la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, publicada pel DOGC el 27 de febrer, el departament de Sanitat no podia dedicar recursos a finalitats que no fossin estrictament mèdiques, per la qual cosa es procedia al tancament del servei prestat per l'escola bressol de la Vall d'Hebron. A aquestes alçades era difícil trobar un nou centre on portar els nens.

Els treballadors es van dirigir al conseller de Sanitat, Boi Ruiz, que va suggerir com a alternativa la seva inscripció en centres públics. Missió impossible. Les places ja estaven ocupades en la seva totalitat i l'existència de llargues llistes d'espera feia inviable aquesta opció. Molts d'aquests nens es troben encara sense cap plaça com a conseqüència de deixar sense efecte un dret prèviament reconegut.

Seguir leyendo »

Los recortes acaban con la guardería del hospital Valle de Hebrón

Setenta y dos familias, treinta y ocho de ellas de trabajadores del hospital del Valle de Hebrón recibieron el pasado mes de febrero una agradable notificación. Sus hijos habían sido admitidos en la guardería situada en el mismo recinto hospitalario, creada en el año 1974, aún en plena dictadura franquista. Era realmente una buena nueva, pues no se trataba tan solo de entrar en un centro con una alta calidad pedagógica, sino que se adaptaba a las necesidades de unos profesionales con horarios en ocasiones rocambolescos.

Sin embargo algo se torció por el camino. En pleno mes de junio los mismos padres recibieron una nueva carta. Esta vez para decirles que en aplicación de la ley de presupuestos de la Generalitat de Cataluña, publicada por el DOGC el 27 de febrero, el departamento de Sanidad no podía dedicar recursos a fines que no fuesen estrictamente médicos, por lo cual se procedía al cierre del servicio prestado por la guardería de la Valle de Hebrón.  A esas alturas era difícil encontrar un nuevo centro donde llevar a los niños.

Los trabajadores se dirigieron al consejero de Sanidad, Boi Ruiz, quien sugirió como alternativa la inscripción en guarderías públicas. Misión imposible. Las plazas ya estaban ocupadas en su totalidad y la existencia de largas listas de espera hacía inviable esta opción. Muchos de estos niños se encuentran hoy sin plaza como consecuencia de dejar sin efecto un derecho previamente reconocido.

Seguir leyendo »

La presència de la carmanyola a les escoles esdevé "anecdòtica"

"No ens ho hem ni plantejat", explica Montserrat Ymbert, cap d'estudis del CEIP l'Amistat de Figueres (Girona). "Si l'objectiu de la carmanyola era que les famílies estalviessin, el seu ús suposa tot el contrari", constata Ymbert. Al final, portar el menjar de casa amb l'anomenat tupper surt més car. Al preu que li costa a cada família preparar el menjar, cal afegir-hi la taxa del servei de menjador, d'entre dos i tres euros –el 50% del menú–, que serveix per sufragar les despeses de manteniment i monitoratge. Sense comptar que, en alguns centres, com a l'Amistat, caldria adquirir les infraestructures necessàries que estableix la Generalitat –microones i neveres a part de les ja existents–, una despesa que els col.legis haurien de negociar amb les famílies interessades. Per aquests motius, passats dos mesos de l'inici del curs escolar, la presència de carmanyoles a les escoles és gairebé inexistent.

Des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat no disposen de dades que reflecteixin la utilització de les carmanyoles, però són significatius els comptes de la patronal d'empreses Acellec, que gestiona el menjador de prop de 510 escoles a tot Catalunya. "Podria comptar amb els dits d'una mà els centres que ens han demanat que incorporem les carmanyoles", assegura Pep Montes, gerent de la patronal. "En el seu moment es va generar un debat sobredimensionat al voltant dels tuppers, i ara ho podem comprovar perquè la seva incidència en els centres és anecdòtica", conclou Montes.

En això coincideixen amb la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), des d'on afirmen que només en algunes escoles rurals i en algunes concertades els nens van al menjador amb la carmanyola. Ester Fernández, responsable de la comissió de menjadors de la federació, considera que "aquesta mesura hauria estat comprensible per als instituts, ja que no necessiten tants monitors, però aquest mateix curs han adoptat la jornada intensiva". Certament, en el 70% dels instituts catalans es donen totes les classes al matí.

Una "cortina de fum" per no parlar de les beques

No només el gerent d’Acellec creu que el debat sobre les carmanyoles va ser exagerat. També ho veu així Fernández, encara que va un pas més enllà. Veu sospitós que la Generalitat accedís de sobte que a les escoles es permetés l’ús de la carmanyola quan les associacions de pares, segons Fernández, fa anys que volen seure amb el departament per parlar de la situació dels menjadors. "Va ser una cortina de fum per amagar el veritable debat, que és el de les beques menjador insuficients", apunta.

En un context de crisi en què més d'un 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, les beques menjador esdevenen la garantia d'un menjar nutritiu al dia, però les beques no arriben per a tots. A la comarca del Baix Llobregat –les administracions comarcals són les encarregades de repartir les ajudes–, per exemple, el president del consell comarcal, Joaquim Balsera, va admetre recentment que de 7.494 sol.licituds només van poder abastar 5.466. "El total d'alumnes que reben beques és el mateix que fa tres anys, al voltant de 61.000, però la situació ha canviat molt per a les famílies", sentència Fernández.

A més, la Generalitat encara deu part de les beques a les empreses proveïdores, que són les que en última instància es fan càrrec dels impagaments dels ajuts. Al setembre s'havia pagat el 70% de la partida de beques del passat curs, un retard que, segons Montes, ha deixat en una situació difícil moltes de les empreses.

Menys nens als menjadors

"Cada vegada hi ha més pares o mares que es queden a l'atur i poden portar els seus fills a dinar a casa", explica Montserrat Ymbert. Al centre l'Amistat aquest curs hi ha menys alumnes al menjador que l'anterior, cosa que passa a tot Catalunya. En total, segons els càlculs d’Acellec, l'ús del menjador escolar s'ha reduït en un 30% en els últims dos anys –això sí, comptant que en molts instituts ja no es fa classe a la tarda. Això demostra, segons Ymbert, que la carmanyola no és la solució per a les famílies que pateixen problemes econòmics. També ella creu que les beques menjador són l'única garantia d'un àpat saludable al dia.

Seguir leyendo »

La presencia de fiambreras en los colegios se evidencia "anecdótica"

“No nos lo hemos ni planteado”, cuenta Montserrat Ymbert, jefa de estudios de la escuela CEIP l’Amistat de Figueres (Girona). “Si el objetivo de la fiambrera era que las familias ahorraran, su uso supone todo lo contrario”, constata Ymbert. Al final, llevarse la comida de casa con el llamado tupper sale más caro. Al precio que le cuesta a cada familia preparar la comida, hay que añadirle la tasa del servicio de comedor, de entre dos y tres euros –el 50% del menú–, que sirve para sufragar los gastos de mantenimiento y monitoraje. Sin contar que, en algunos centros, como en l’Amistat, habría que adquirir las infraestructuras necesarias que establece la Generalitat –microondas y neveras aparte de las ya existentes–, un gasto que los colegios tendrían que negociar con las familias interesadas. Por estos motivos, pasados dos meses del inicio del curso escolar, la presencia de tarteras en los colegios es casi inexistente.  

No disponen en el departamento de Enseñanza de la Generalitat de datos que reflejen la utilización de las fiambreras, pero son significativas las cuentas de la patronal de empresas Acellec, que gestiona el comedor de cerca de 510 escuelas en toda Catalunya. “Podría contar con los dedos de una mano los centros que nos han pedido que incorporemos las fiambreras”, asegura Pep Montes, gerente de la patronal. “En su momento se generó un debate sobredimensionado alrededor de los tuppers, y ahora lo podemos comprobar porque su incidencia en los centros es anecdótica”, concluye Montes.

En ello coinciden en la Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Catalunya (FAPAC), desde donde sostienen que solo en algunas escuelas rurales y en algunas concertadas los niños acuden al comedor con su fiambrera. Ester Fernández, responsable de la comisión de comedores de la federación, considera que “esta medida hubiera sido comprensible para los institutos, puesto que no necesitan tantos monitores, pero este mismo curso han adoptado la jornada intensiva”. Ciertamente, en el 70% de los institutos catalanes se dan todas las clases por la mañana.

Seguir leyendo »